Santoral

7 de junio

DOMINGO: SANTÍSIMO CUERPO Y SANGRE DE CRISTO

Mayo oscuro y junio claro, pan para todo el año.
Dicho popular
Día 7 de junio, DOMINGO: SANTÍSIMO CUERPO Y SANGRE DE CRISTO Esta fiesta nació en el siglo XIII como respuesta del pueblo cristiano a la controversia de Berengario que negaba la presencia real de Cristo. Los franciscanos tuvieron un papel importante en su divulgación, que el Papa Urbano IV (1264) quiso extender a toda la Iglesia. Ya en el siglo XIII encontramos la práctica de la procesión solemne. La eucaristía es el don que el Señor nos hace de su Cuerpo y de  su Sangre para que la Iglesia sea fermento de amor y de unidad. «El mundo no agotará el sentido de este misterio que es el misterio entero de la vida... El día de Corpus es el día de la majestad del amor... Todo nos quiere expresar algo muy grande que no puede decirse con palabras» (Joan Maragall, 29.05.1902). ► Día 7 de junio, DOMINGO: DÍA (Y COLECTA) DE LA CARIDAD: «La Caridad y la Eucaristía van unidas, como expresa muy bien san Pablo en la primera carta a los Corintios, cuando muestra su disgusto ante la incoherencia de los que celebraban la Eucaristía, pero no se inmutaban ante la necesidad de los pobres (1Co 11,17-22). Pidamos al Señor que nos enseñe a ofrecer consuelo y esperanza a todos, especialmente a los más necesitados. Que esta fiesta del Corpus nos enseñe a vivir la belleza de la caridad» (Cardenal Joan José Omella, 19.06.2022).
  1. En Hibernia (hoy Irlanda), san Colmán, obispo y abad del monasterio de Dromore, que él mismo fundó, y recordado por su mucho trabajo por Cristo en la región de Down (s. VI).
  2. En Córdoba, en la región hispánica de Andalucía, santos mártires Pedro, presbítero, Valabonso, diácono, Sabiniano, Vistremundo, Abencio y Jeremías, monjes, degollados por su fe en Cristo durante la persecución musulmana (851).
  3. En Newminster, de Northumberland, en Inglaterra, san Roberto, abad de la Orden Cisterciense, el cual, amante de la pobreza y de la vida de oración, junto con doce monjes instauró este cenobio, que a su vez fue origen de otras tres casas (1157).
  4. En Amberes, de Brabante, beata Ana de San Bartolomé, virgen de la Orden de las Carmelitas Descalzas, la cual, discípula de santa Teresa de Jesús y dotada de gracias místicas, difundió y consolidó su Orden en Francia (1626).
  5. En Piacenza, de la región de Emilia, tránsito de san Antonio María Gianelli, obispo de Bobbio, fundador de la Congregación de las Hijas de María Santísima del Huerto, que se distinguió por su atención hacia los pobres, por la salvación de las almas y, con su ejemplo y dedicación, impulsó la santidad entre el clero (1846).
  6. En París, en Francia, beata María Teresa de Soubiran La Louvière, virgen, que fundó la Sociedad de María Auxiliadora, para mayor gloria de Dios, y al ser expulsada de la misma, paso el resto de su vida en la humildad (1889).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)