Santoral

30 de junio

Los Santos protomártires de la Iglesia de Roma

Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo, y si junio es ruin, hasta el fin.
Dicho popular

Los Santos Protomártires de la Iglesia de Roma

Después que el 19 de julio del 64 la ciudad de Roma quemara durante 9 días -ya que «oficiales de Nerón recorrían la ciudad incendiándola»-, el emperador encontró la solución: «Han sido los de esta nueva secta, los cristianos». El historiador Tácito continua: «Las víctimas fueron reservadas para una fiesta. Por la mañana los condenados, cubiertos con pieles de bestias salvajes bajaban a la arena, donde los perros los destrozaban; a otros, los crucificaban; a muchos otros, atados a estacas, revestidos con túnica mojadas con aceite, pez o resina, servían de luminarias en los festejos de la noche».
  1. Santos Protomártires de la Iglesia Romana, que, acusados de haber incendiado la Urbe, por orden del emperador Nerón unos fueron asesinados después de crueles tormentos, otros, cubiertos con pieles de fieras, entregados a perros rabiosos, y los demás, clavados en cruces, quemados para que, al caer el día, alumbrasen la noche. Eran todos discípulos de los apóstoles y fueron las primicias que la Iglesia Romana presentó al Señor (s. I).
  2. En Alejandría, en Egipto, san Basílides, que, en tiempo del emperador Septimio Severo, al conducir a la virgen santa Potamiena al suplicio, la protegió de las intenciones deshonestos de algunos hombres, recibiendo como premio la gracia de convertirse a Cristo y, después de un breve combate, llegar a ser mártir glorioso (c. 202).
  3. En Limoges, de Aquitania, san Marcial, obispo (s. III).
  4. En Cenomanum (hoy Le Mans), de Neustria, san Bertrando, obispo, pastor pacífico, muy atento a las necesidades de los pobres y de los monjes (623).
  5. En Salzburgo, en la región de Baviera, santa Erentrudis, primera abadesa del monasterio de Nonnberg y sobrina de san Ruperto, que colaboró a su predicación con la oración y el trabajo (718).
  6. En Salánica, en el territorio de Vicenza, san Teobaldo, presbítero y eremita, que habiendo nacido en la familia de los condes de Champagne, de Francia, con su amigo Gualterio renunció a las riquezas y a los honores, abrazando por Cristo la soledad y la pobreza (1066).
  7. En Nitra, en los montes Cárpatos, muerte de san Ladislao, rey de Hungría, que restableció en su reino las leyes cristianas dictadas por san Esteban, corrigió las costumbres, dando él mismo ejemplo de virtud, y propagó la fe cristiana en Croacia, que había sido incorporada al reino húngaro, estableciendo la sede episcopal de Zagreb. Murió cuando se disponía a una guerra con Bohemia, siendo enterrado en Varadino, en Transilvania (1095).
  8. En Bamberg, de Franconia, san Otón, obispo, que evangelizó con gran celo a los pomeranios (1139).
  9. En Osnabrück, en Sajonia, san Adolfo, obispo, que abrazó las costumbres cistercienses en el monasterio de Altenkamp (1224).
  10. En Londres, en Inglaterra, beato Felipe Powell, presbítero de la Orden de San Benito y mártir, el cual, originario del País de Gales, en tiempo del rey Carlos I fue detenido a bordo de una nave y, por ser sacerdote e intentar entrar en Inglaterra, condenado al martirio en Tyburn (1646).
  11. En Nápoles, de la Campania, beato Jenaro María Sarnelli, presbítero de la Congregación del Santísimo Redentor, que se entregó generosamente a ayudar a los más miserables (1744).
  12. En la ciudad de Hai Duong, en Tonquín, san Vicente Do Yen, presbítero de la Orden de Predicadores y mártir, que, en tiempo del emperador Minh Mang, fue degollado por odio a la fe cristiana (1838).
  13. En la aldea de Chendum, cerca de Jiaohe, en la provincia china de Hebei, santos Raimundo Li Quanzhen y Pedro Li Quanhui, mártires, que, siendo hermanos, en la persecución por parte de los partidarios de la secta Yihetuan dieron un glorioso testimonio; el primero, llevado a un templo pagano, al negarse a venerar aquellas divinidades fue azotado hasta morir, mientras que el segundo fue asesinado con no menor crueldad (1900).
  14. En Lviv, en Ucrania, conmemoración del beato Zenon Kovalyk, presbítero de la Congregación del Santísimo Redentor y mártir, que en tiempo de un régimen hostil a Dios alcanzó la palma gloriosa en un día desconocido (1941).
  15. En Winnipeg, en la provincia de Manitoba, en Canadá, beato Basilio Velyckovsky, obispo de la Iglesia grecocatólica de Ucrania y mártir, que por haberse dedicado a ejercer clandestinamente en su patria el ministerio entre los cristianos católicos de rito bizantino, fue martirizado por los perseguidores de la fe, muriendo, finalmente, en el exilio (1973).
    1. Sants protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l’Urbs, per ordre de l'emperador Neró, uns van ser assassinats després de cruels turments, altres, coberts amb pells de feres, lliurats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminessin la nit. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies que l'Església Romana va presentar al Senyor (s. I).
     
    1. Sant Basílides, que, en temps de l'emperador Septimi Sever, en dur la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns homes, rebent com a premi la gràcia de convertir-se a Crist i, després d'un breu combat, arribar a ser màrtir gloriós. A Alexandria, a Egipte (~ 202).
     
    1. Sant Marçal, bisbe. A Llemotges, a Aquitània (s. III).
     
    1. Sant Bertran, bisbe, pastor pacífic, molt amatent a les necessitats dels pobres i dels monjos. A Cenomanum (ara Le Mans), de Nèustria (623).
     
    1. Santa Erentrudis, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, que va col·laborar a la seva predicació amb la pregària i el treball. A Salzburg, a la regió de Baviera (718).
     
    1. Sant Teobald, prevere i eremita, que, nascudes en la família dels comtes de Xampanya, de França, amb el seu amic Gualter va renunciar a les riqueses i als honors, abraçant per Crist la soledat i la pobresa. A Salànica, al territori de Vicenza (1066).
     
    1. Mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, va corregir els costums, donant ell mateix exemple de virtut, i va propagar la fe cristiana a Croàcia, que havia estat incorporada al regne hongarès, establint la seu episcopal de Zàgreb. Va morir quan es disposava a declarar una guerra contra Bohèmia, essent enterrat a Varadino, a Transsilvània. A Nitra, als Carpats (1095).
     
    1. Sant Ot, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel als pomeranis. A Bamberg, de Francònia (1139).
     
    1. Sant Adolf, bisbe. Va abraçar els costums cistercencs al monestir d’Altenkamp. A Osnabrück, a Saxònia (1224).
     
    1. Beat Felip Powell, prevere de l'orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I va ser detingut a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, condemnat a martiri a Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1646).
     
    1. Beat Genari Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va lliurar generosament a ajudar els més miserables. A Nàpols, de la Campània (1744).
     
    1. Sant Vicenç Do Yen, prevere de l'orde dels Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser degollat per odi a la fe cristiana. A la ciutat de Hai Du’o’ng, a Tonquín (1838).
     
    1. Sants Raimon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, essent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan van donar un gloriós testimoni; el primer, portat a un temple pagà, en negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menys crueltat. Al petit poble de Chendum, prop de Jiaohe, a la província xinesa de Hebei (1900).
     
    1. Commemoració del beat Zenó Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu aconseguir la palma gloriosa en un dia desconegut. A Lviv, a Ucraïna (1941).
     
    1. Beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que per haver-se dedicat a exercir clandestinament a la seva pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va ser martiritzat pels perseguidors de la fe, morint, finalment, a l'exili. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà (1973).
      1. Sants protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l’Urbs, per ordre de l'emperador Neró, uns van ser assassinats després de cruels turments, altres, coberts amb pells de feres, lliurats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminessin la nit. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies que l'Església Romana va presentar al Senyor (s. I).
       
      1. Sant Basílides, que, en temps de l'emperador Septimi Sever, en dur la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns homes, rebent com a premi la gràcia de convertir-se a Crist i, després d'un breu combat, arribar a ser màrtir gloriós. A Alexandria, a Egipte (~ 202).
       
      1. Sant Marçal, bisbe. A Llemotges, a Aquitània (s. III).
       
      1. Sant Bertran, bisbe, pastor pacífic, molt amatent a les necessitats dels pobres i dels monjos. A Cenomanum (ara Le Mans), de Nèustria (623).
       
      1. Santa Erentrudis, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, que va col·laborar a la seva predicació amb la pregària i el treball. A Salzburg, a la regió de Baviera (718).
       
      1. Sant Teobald, prevere i eremita, que, nascudes en la família dels comtes de Xampanya, de França, amb el seu amic Gualter va renunciar a les riqueses i als honors, abraçant per Crist la soledat i la pobresa. A Salànica, al territori de Vicenza (1066).
       
      1. Mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, va corregir els costums, donant ell mateix exemple de virtut, i va propagar la fe cristiana a Croàcia, que havia estat incorporada al regne hongarès, establint la seu episcopal de Zàgreb. Va morir quan es disposava a declarar una guerra contra Bohèmia, essent enterrat a Varadino, a Transsilvània. A Nitra, als Carpats (1095).
       
      1. Sant Ot, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel als pomeranis. A Bamberg, de Francònia (1139).
       
      1. Sant Adolf, bisbe. Va abraçar els costums cistercencs al monestir d’Altenkamp. A Osnabrück, a Saxònia (1224).
       
      1. Beat Felip Powell, prevere de l'orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I va ser detingut a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, condemnat a martiri a Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1646).
       
      1. Beat Genari Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va lliurar generosament a ajudar els més miserables. A Nàpols, de la Campània (1744).
       
      1. Sant Vicenç Do Yen, prevere de l'orde dels Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser degollat per odi a la fe cristiana. A la ciutat de Hai Du’o’ng, a Tonquín (1838).
       
      1. Sants Raimon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, essent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan van donar un gloriós testimoni; el primer, portat a un temple pagà, en negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menys crueltat. Al petit poble de Chendum, prop de Jiaohe, a la província xinesa de Hebei (1900).
       
      1. Commemoració del beat Zenó Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu aconseguir la palma gloriosa en un dia desconegut. A Lviv, a Ucraïna (1941).
       
      1. Beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que per haver-se dedicat a exercir clandestinament a la seva pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va ser martiritzat pels perseguidors de la fe, morint, finalment, a l'exili. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà (1973).
 

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)