Santoral

18 de diciembre

Virgen de la Esperanza

Cuando el búho en diciembre canta, o lluvia o templanza.
Dicho popular

Virgen de la Esperanza

Las cuatro semanas de Adviento, la Iglesia las dedica a pre­pararse para celebrar dignamente el Nacimiento del Salvador, pero la última semana lo hace de una forma especial. Se la ha llegado a llamar la “Semana Santa del Adviento”. Los evangelios escogidos subrayan fuertemente esta preparación de la Navidad, y también las “antífonas mayores” que acompañan el “Magnificat”, el canto de Vísperas. Atribuidas al papa San Gregorio el Grande (~540-604), en el siglo XI ya se comenzaron a cantar a partir de la fiesta de San Nicolás (6 de diciembre) hasta la vigilia de la Navidad. Finalmente, la liturgia las reservó para la última semana antes de Adviento. Las antífonas subrayan la expectación de esta Esperanza que se cumplirá por Navidad.

  1. Conmemoración de san Malaquías, profeta, que, después del destierro de Babilonia, anunció el gran día del Señor y su venida en el templo, y la oblación pura que siempre y en todo lugar se le ofrecería.
  2. En África, conmemoración de los santos mártires Namfamon, Miginio, Sanámis y Lucita, a los cuales, según el testimonio del gentil Máximo de Madaura en su carta a san Agustín, el pueblo cristiano tenía en gran veneración (s. inc.).
  3. En Tours, de la Galia Lugdunense, san Gaciano, primer obispo, que, según se dice, fue enviado desde Roma a aquella ciudad, y enterrado en el cementerio cristiano de la misma población (s. III).
  4. En Killaloe, de Irlanda, san Flananio, obispo (s. VII).
  5. En el monasterio de Heidenheim, en Baviera, san Vinebaldo, abad, que, inglés de origen, con su hermano san Vilibaldo siguió a san Bonifacio y le ayudó en la evangelización de los pueblos germánicos (761).
  6. En la colina Go-Voi, en Tonquín, santos Pablo Nguyen Van My, Pedro Truong Van Duong y Pedro Vu Van Truat, mártires, los cuales, siendo catequistas y manteniéndose firmes en la fe, en tiempo del emperador Minh Mang fueron estrangulados (1838).
  7. En Borgari, cerca de Turín, en Italia, beata Nemesia (Julia) Valle, virgen del Instituto de las Hermanas de la Caridad, que se dedicó de modo extraordinario a la formación y dirección de los jóvenes según el Evangelio, corriendo por el camino de los mandamientos del Señor por amor al prójimo (1916).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)