18 DE DESEMBRE

Mare de Déu de l’Esperança

Mare de Déu de l’Esperança

Les quatre setmanes d’Advent, l’Església les dedica a pre­parar-se per celebrar dignament el Naixement del Salvador, però l’última setmana ho fa d’una manera especial. S’ha arribat a anomenar la “Setmana Santa de l’Advent”. Els evangelis subratllen fortament aquesta preparació de Nadal, però també les “antífones majors” que acompanyen el “Magnificat”, el cant de Vespres. Atribuïdes al papa Sant Gregori el Gran (~540-604), al segle XI ja es començaven a cantar a partir de la festa de Sant Nicolau (6 de desembre) fins a la vigília de Nadal. Finalment, la litúrgia les va reservar per a l’ultima setmana abans de Nadal.

Les antífones subratllen l’expectació d’aquesta Esperança que s’acomplirà per Nadal. És per això que, en aquests dies, se celebra la Mare de Déu de l’Esperança, anomenada també de l’Expectació del Part de la Santíssima Verge. L’advocació també s’anomena “Mare de Déu de la O”, per raó de les antífones de vespres que comencen totes per la lletra O i per mitjà de les quals l’Església manifesta els seus fervents desigs de veure el nai­xement del Salvador:

 

O Sapientia: Oh Saviesa de l’Altíssim…, veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

O Adonai: Oh Senyor, cap de la casa d’Israel…, veniu a redimir-nos amb el poder del vostre braç.

O radix Jesse: Oh rebrot de Jesè…, veniu a alliberar-nos, no trigueu més.

O Clavis David: Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel…, veniu, traieu de la presó els encadenats que viuen a la fosca i a les ombres de la mort.

O Oriens splendor: Oh Orient, esplendor de la llum eterna…, veniu, il·lumineu els qui viuen a la fosca, al país tenebrós.

O Rex gentium: Oh Rei i Desitjat de les nacions…, veniu a salvar l’home que vàreu formar del fang.

I finalment, O Emmanuel: Oh Emmanuel, Rei i legislador nostre…, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostres.

 

  1. Commemoració de sant Malaquies, profeta, que, després del desterrament de Babilònia, va anunciar el gran dia del Senyor i la seva vinguda al temple, i l’oblació pura que sempre i pertot arreu se li oferiria.
  2. Commemoració dels sants màrtirs Namfamó, Migí, Sanam i Lucita, els quals, segons el testimoni del gentil Màxim de Madaura a la seva carta a sant Agustí, eren molt venerats pel poble cristià. A Àfrica (data incerta).
  3. Sant Gacià, primer bisbe, que, segons es diu, va ser enviat des de Roma a la ciutat de Tours, i enterrat al cementiri cristià de la mateixa població. A Tours, la Gàl·lia Celta (s. III).
  4. Sant Flanani, bisbe. A Killaloe, Irlanda (s. VII).
  5. Sant Winebald, abat, que, anglès d’origen, amb el seu germà sant Vilibald va seguir a sant Bonifaci i el va ajudar en l’evangelització dels pobles germànics. Al monestir de Heidenheim, Baviera (761).
  6. Sants Pau Nguyen Van My, Pere Truong Van Duong i Pere Vu Van Truat, màrtirs, els quals, essent catequistes i mantenint-se ferms en la fe, en temps de l’emperador Minh Mang van ser estrangulats. Al turó Gò-Voi, Tonquín (1838).
  7. Beata Nemèsia (Júlia) Valle, verge de l’institut de les Germanes de la Caritat, que es va dedicar de manera extraordinària a la formació i direcció dels joves segons l’Evangeli, corrent pel camí dels manaments del Senyor per amor al proïsme. A Borgari, prop de Torí, Itàlia (1916).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Ritu Hispanomossàrab: Santa Maria.

 

Quan al desembre canta el mussol, pluja o sol.

Quan al desembre canta el mussol, pluja o sol.