18 DE DESEMBRE

Mare de Déu de l’Esperança

► Les quatre setmanes d’Advent, l’Església les dedica a pre­parar-se per celebrar dignament el Naixement del Salvador, però l’última setmana ho fa d’una manera especial. S’ha arribat a anomenar la “Setmana Santa de l’Advent”. Els evangelis subratllen fortament aquesta preparació del Nadal, però també les “antífones majors” que acompanyen el “Magnificat”, el cant de Vespres. Atribuïdes al papa St. Gregori el Gran (~540-604), al segle XI ja es començaven a cantar a partir de la festa de St. Nicolau (6 de desembre) fins a la vigília de Nadal. Finalment, la litúrgia les va reservar per a l’ultima setmana abans de Nadal.

► Les antífones subratllen l’expectació d’aquesta Esperança que s’acomplirà per Nadal. És per això que, en aquests dies, se celebra la Mare de Déu de l’Esperança, anomenada també de l’Expectació del Part de la Santíssima Verge. L’advocació també s’anomena “Mare de Déu de la O”, per raó de les antífones de vespres que comencen totes per la lletra O i per mitjà de les quals l’Església manifesta els seus fervents desigs de veure el nai­xement del Salvador:

O Sapientia: Oh Saviesa de l’Altíssim…, veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

O Adonai: Oh Senyor, cap de la casa d’Israel…, veniu a redimir-nos amb el poder del vostre braç.

O radix Jesse: Oh rebrot de Jesè…, veniu a alliberar-nos, no trigueu més.

O Clavis David: Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel…, veniu, traieu de la presó els encadenats que viuen a la fosca i a les ombres de la mort.

O Oriens splendor: Oh Orient, esplendor de la llum eterna…, veniu, il·lumineu els qui viuen a la fosca, al país tenebrós.

O Rex gentium: Oh Rei i Desitjat de les nacions…, veniu a salvar l’home que vàreu formar del fang.

I finalment, O Emmanuel: Oh Emmanuel, rei i legislador nostre…, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostres.

► «Quan al desembre canta el mussol, pluja o sol».

► «Quan al desembre canta el mussol, pluja o sol».