Verge de Gràcia i Sant Josep, de Barcelona

La parroquia

Arciprestazgo

https://www.arxiprestatdegracia.cat

Horario de misas

Días laborales: a las 9,00 y 20,00 horas.
Domingos y fiestas: 10,30 "es" - 12,00 "ca"- 20,00 "es".
Vísperas: 20,00 "ca".
CONFESIONES: Sábado de 19 a 20h., domingo de 11,15 a 12,00h, y cuando se solicite.

Actividades pastorales

Actividades:

- de formación: Acogedores bautismos, Catequesis de niños, Catequesis de confirmación, Catequesis de adultos, Vida creciente, Legión de María y Grupo de catequistas.

- de jóvenes: Grupo de jóvenes.

- de Liturgia: Grupo de Liturgia, Grupo de oración y Animadores de cantos.

- de ocio: Esplai Josepets y Equipo de monitores.

- de atención social: Casal de ancianos, Pastoral de la salud, Cáritas y asistencia social, Comedores escolares, Hédera, Alcohólicos anónimos, Al.Anon

- de comunicación: Compartir.

- de participación: Consejo Pastoral.

- de gestión: Consejo de Economía y Comisión de locales.

Otros: Capilla de Música Virgen de Gracia, Renovación carismática y Hermandad de Ntra. Dª. de Gràcia de Carmona.

Despacho parroquial

martes y jueves, de 18:00 a 19:30
Asís. Social: jueves, de 18 a 20:00

Historia

El templo de los «Josepets», nombre popular de los carmelitas descalzos, tiene más de 300 años de historia. Se levanta y preside la plaza de Lesseps. La iglesia, de estilo renacentista y dedicada a Nuestra Señora de Gracia, fue inaugurada y bendecida la madrugada del 3 de abril de 1687, por el padre superior de la Orden carmelitana fray Luis de Jesús María, siendo Benito de Salazar, obispo de Barcelona. En octubre de 1780 se terminó el retablo del altar mayor.

De su importancia, cabe destacar que contaba hasta el año 1837 con tres lugares de entierro: el cementerio público, la cripta de debajo del presbiterio y las galerías sepulcrales debajo de una parte de la iglesia. Los decretos de desamortización y de exclaustración de Mendizábal de los años 1835 y 1836 afectaron al templo, que fue subastado el 3 de enero de 1837 y adjudicado a Llorenç Amigó por 521.001 reales. Posteriormente, en estado deplorable, cayó en la indiferencia y el olvido, hasta el año 1848 en que los habitantes de Gràcia pidieron la fundación de una nueva parroquia en este templo de la parte alta de la población. Una vez erigida en parroquia, en julio de 1868, tomó la advocación de San José. Por nombramiento real de Isabel II, Mn. Carreny fue su primer párroco, que restauró el templo y construyó las habitaciones, en lo que quedaba del anterior convento, para arreglar la rectoría.

El 19 de julio de 1936 el templo fue saqueado, depredado e incendiado; se hundió la cúpula y la nave central y el fuego redujo a cenizas el retablo del altar mayor y los altares laterales de estilo barroco. El culto se restableció provisionalmente en 1939 en un almacén de la calle Homero, hasta el 21 de diciembre de 1940. Iniciadas las obras de reconstrucción del templo, en enero de 1941 se repuso la escultura de la Anunciación en la hornacina de la fachada principal y en febrero se inauguró la cripta; entre 1941 y 1945 se instalaron la rectoría y las dependencias parroquiales y se ubicaron las capillas del Santísimo y de la Virgen de Montserrat. En 1959 se iniciaron las obras del altar mayor y el arreglo definitivo del templo se realizó en 1961, que fue solemnemente inaugurado y consagrado el 14 de enero de 1962 por Mons. Narcis Jubany, entonces obispo auxiliar de Barcelona. En octubre de 1986 se inauguró el casal de ancianos «Verge de Gràcia» y durante 1997 se restauraron los locales sótanos del templo y se instaló la calefacción. El 20 de noviembre de 1997 la Parroquia, en un acto presidido por el alcalde Joan Clos, regresó al distrito de Gràcia.

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)