Verge de Gràcia i Sant Josep, de Barcelona

La parròquia

Arxiprestat

https://www.arxiprestatdegracia.cat

Horari de misses

Dies laborals: a les 9,00 i a les 20,00 hores.
Diumenges i festes: 10,30 "es"– 12,00 "ca"- 20,00 "ca".
Vigílies: 20,00 "ca".
CONFESSIONS: Dissabte de 19 a 20h., diumenge de 11,15 a 12,00h, i quan es demani.

Activitats pastorals

Activitats:

- de formació: Acollidors baptismes, Catequesi d´infants, Catequesi de confirmació, Catequesi d´adults, Vida creixent, Legió de Maria i Grup de catequistes.

- de joves: Grup de joves.

- de Litúrgia: Grup de Litúrgia, Grup d´oració i Animadors de cants.

- de lleure: Esplai Josepets i Equip de monitors.

- d´atenció social: Casal d´avis, Pastoral de la salut, Càritas i assistència social, Menjadors escolars, Hédera, Alcohòlics anònims, Al.Anon

- de comunicació: Compartir.

- de participació: Consell Pastoral.

- de gestió: Consell d´Economia i Comissió de locals.

Altres: Capella de Música Verge de Gràcia, Renovació carismàtica i Germandat de Ntra. Sra. de Gràcia de Carmona.

Despatx parroquial

dimarts i dijous, de 18:00 a 19:30
Assis. Social: dijous, de 18 a 20:00

Història

El temple dels “Josepets”, nom popular dels carmelites descalços, té més de 300 anys d´història. S´aixeca i presideix la plaça de Lesseps. L´església, d´estil renaixentista i dedicada a Nostra Senyora de Gràcia, fou inaugurada i beneïda la matinada del 3 d´abril del 1687, pel pare superior de l´Orde carmelitana fra Lluís de Jesús Maria, essent Benito de Salazar, bisbe de Barcelona. L´octubre de 1780 es va acabar el retaule de l´altar major.

De la seva importància, cal destacar que comptava fins l´any 1837 amb tres llocs d´enterrament: el cementiri públic, la cripta de sota del presbiteri i les galeries sepulcrals sota d´una part de l´església. Els decrets de desamortització i d´exclaustració de Mendizábal dels anys 1835 i 1836 van afectar el temple, que fou subhastat el 3 de gener de 1837 i adjudicat a Llorenç Amigó per 521.001 rals. Posteriorment, en estat deplorable, va caure en la indiferència i l´oblit, fins l´any 1848 que els habitants de Gràcia van demanar la fundació d´una nova parròquia en aquest temple de la part alta de la població. Un cop erigida en parròquia, el mes de juliol de 1868, va prendre l´advocació de Sant Josep. Per nomenament reial d´Isabel II, Mn. Carreny fou el seu primer rector, que va restaurar el temple i construir les habitacions, en el que restava de l´anterior convent, per arranjar la rectoria.

El 19 de juliol de 1936 el temple fou saquejat, depredat i incendiat; s´enfonsà la cúpula i la nau central i el foc va reduir a cendres el retaule de l´altar major i els altars laterals d´estil barroc. El culte es restablí provisionalment l´any 1939 en un magatzem del carrer Homer, fins el 21 de desembre de 1940. Iniciades les obres de reconstrucció del temple, el gener de 1941 es reposà l´escultura de l´Anunciació en la fornícula de la façana principal i pel febrer s´inaugurà la cripta; entre 1941 i 1945 s´instal.laren la rectoria i les dependències parroquials i s´ubicaren les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu de Montserrat. En 1959 s´iniciaren les obres de l´altar major i l´arranjament definitiu del temple es realitzà l´any 1961, que fou solemnement inaugurat i consagrat el 14 de gener de 1962 per Mons. Narcís Jubany, llavors bisbe auxiliar de Barcelona. A l´octubre de 1986 s´inaugurà el casal d´avis “Verge de Gràcia” i durant el 1997 es restauren els locals soterranis del temple i s´instal.là la calefacció. El 20 de novembre de 1997 la Parròquia, en un acte presidit per l´alcalde Joan Clos, retornà al districte de Gràcia.

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)