Santa Eulàlia de Vilapicina, de Barcelona

La parroquia

Arciprestazgo

http://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=barcelona-vilapicina-santa_eullia_de_vilapicina&lang=ca

Horario de misas

Laborables:
8:00 h. / 11:00 h. (excepto julio y agosto) / 19:30h.
Vísperas:
19:30h.
Domingos y festivos:
8:30 h. / 10:00 h. / 11:30 h. / 13:00 h. (durante el curso catequético) / 19:30h.

Actividades pastorales

-Acogida de novios (can)
-Padres de bautismo
-Catequesis de adultos
-Catequesis infantil
-Grupos de matrimonios
-Pastoral de la salud
-Movimiento cristiano de adultos (mca)
-Vida creciente (movimiento de personas mayores)
-Voluntariado de cáritas y asistencia social
-Taller para personas mayores

Despacho parroquial

Lunes y Miercoles, de 18:00h. a 20:00h. (excepto vigilias)

Historia

Santa Eulalia de Vilapicina aparece documentado, como núcleo rural, desde los siglos X y XI. Es posible que ya existiese en la época romana como villa de explotación agrícola por la calidad de sus tierras y la riqueza de agua.
Duran i Sampere cita dos documentos que hacen referencia a Santa Eulalia en la confrontación de terrenos, en los años 962 y 989.
En el 985, Al-Manzor se apoderó de Barcelona; su paso fue breve pero dejó la ciudad sembrada de ruinas y lágrimas. La población intentó rehacerse de la derrota y la ciudad comenzó a adquirir carácter y personalidad definidos una vez liberada por los ejércitos francos. Pero la ruina que había causado Al-Manzor a muchas familias y la preocupación por el rescate de prisioneros, hacía que muchas familias tuviesen que desprenderse de sus tierras.
Es precisamente en el 985 cuando aparece en la documentación del «LIBRI ANTIQUI-TATUM ECCLESIAE CATHEDRALIS» un tal Sunyer, que compra todo tipo de propie­dades por Horta y Vila Picinna. Sunyer y su esposa Ermessenda, y más tarde sus hijos, -entre otros-, son quizás un ejemplo de la gente adinerada que aprovechó la miseria de algunas familias para crearse un patrimonio.
El primer documento que encontramos referente a la Iglesia de Santa Eulalia es una escritura del año 991 de venta de tierras en Villa Picinna. Muchas son, a partir de entonces, las referencias en el L.A. en varias ventas y donaciones de terrenos.
Sunyer murió en abril del 1017 y el 21 de mayo fue jurado su testamento sacramental sobre el altar de Santa Eulalia virgen y mártir de Cristo que «té la baselica al lloc que diuen Villa Picinna».
No volvemos a encontrar documentación sobre Santa Eulalia de V. hasta los siglos XV y XVI en las Actas de Visitas Pastorales a la Parroquia de Sant Andreu de 1413 y 1511, donde consta que esta parroquia tiene una capilla filial bajo la advocación de Santa Eulalia de Vilapicina. En un acta de 1580 consta que «Se manda que en la Capilla de Santa Eulalia, se de todos los Domingos y festivos misa como es costumbre».
Las guerras con Francia de los siglos XVII y XVIII llevaron a Vilapicina el trajín de las ocupaciones por los distintos ejércitos que se movieron por la llanura de Barcelona en el sitio de la ciudad. Eso obligó a una reparación del templo el año 1562 y otra el 1637. En el 1735 fue nombrada otra vez sufragánea de la Parroquia de Sant Andreu de Palomar.
La Iglesia resultaba insuficiente para la gente que acudía y en el 1781 los vecinos hicieron una instancia al Obispo para su remodelación, la cual se llevó a cabo en el 1782 según consta en una inscripción en la fachada de la Iglesia.
La fachada se decoró con unos esgrafiados en los que aparecía la cruz de Santa Eulalia mientras unos ángeles sostenían otra cruz parecida.
Los vestigios que podemos encontrar actualmente de todo este pasado, aunque desvirtuados y en mal estado de conservación, son la pequeña iglesia, conocida como «la Iglesia vieja» (actualmente como Santuario de Santa Eulalia), las dos viviendas adosadas a la parroquia y la masía de ca l’Artés en la misma alineación. Al otro lado de la iglesia, y unida a la misma por un puente, «can Basté» (actualmente en reconstrucción) que tuvo la función de rectoría cuando la capilla se erigió en parroquia en el 1866.

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Todo el que se enaltece será humillado; y el que se humilla será enaltecido.

(Lc 15,1.7-11)