- Dirección: C/Rivadeneyra 3
- Población: Barcelona
- Código postal: 08002
- Teléfono: 93 301 35 76
- Correo electrónico: santaanna182@arqbcn.org
- Web: www.parroquiasantaanna.org
La parroquia
Arciprestazgo
http://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=barcelona-catedral-santa_anna&lang=es
Horario de misas
LABORABLES: 10:00h, 12:00h y 20:00h catalán
FESTIVOS
Vigilia: A las 20:00h
Mañana: 10:00h, 11:00h, 12:00h, 13:00h catalán
Tardes: 20:00h catalán
FESTIVOS
Vigilia: A las 20:00h
Mañana: 10:00h, 11:00h, 12:00h, 13:00h catalán
Tardes: 20:00h catalán
Actividades pastorales
Horas en que la iglesia está abierta:
Días laborables: de 11 a 19 horas
Catequesis prebautismal y prematrimonial
Asociaciones que radican en la Parroquia
Caballeros del Santo Sepulcro
Ejercicios cuaresmales
Archicofradía de Ntra. Dª. de Guadalupe Patrona de Úbeda en Barcelona
Días laborables: de 11 a 19 horas
Catequesis prebautismal y prematrimonial
Asociaciones que radican en la Parroquia
Caballeros del Santo Sepulcro
Ejercicios cuaresmales
Archicofradía de Ntra. Dª. de Guadalupe Patrona de Úbeda en Barcelona
Despacho parroquial
Miércoles (no festivos), de 18 a 20
Información, diario de 11 a 19 horas
Información, diario de 11 a 19 horas
Historia
En 1141 un grupo de canónigos del Santo Sepulcro de Jerusalén llegaba a Barcelona, capital del condado de Ramon Berenguer IV. Eran enviados por el patriarca de Jerusalén, Guillermo, de acuerdo con Pedro, prior de aquella comunidad. El motivo era ratificar la renuncia a los derechos que aquellos canónigos tenían en el Reino de Aragón por el testamento de Alfonso I. A la vez pedían un lugar y una iglesia donde pudieran vivir de acuerdo con la ley de Dios. Consta documentalmente que, el 1145, se inician las actividades de esta nueva fundación sepulcrista en Barcelona. Éste es el inicio del monasterio de la orden del Santo Sepulcro, que se regía por la regla monástica agustiniana. Fueron canónigos regulares agustinianos hasta finales del siglo XVI, cuando se disolvió la comunidad agustiniana para convertirse en comunidad de canónigos seculares de una colegiata. Los tiempos gloriosos de este monasterio son los siglos XII y XIII. Por aquel entonces, la acción monástica de Santa Anna se expande por toda Cataluña y más allá -Valencia y Mallorca- y se levantan las principales edificaciones: en el siglo XII se empieza a edificar la iglesia de Barcelona y en el siglo XIII se alarga con la nave gótica. Tras la crisis del siglo XIV, recupera el empuje inicial a principios del XV con la incorporación del monasterio de Santa Eulalia. De ese tiempo se conservan la sala capitular y los claustros. En 1453 se celebran Cortes -en tiempos de la reina María, lugarteniente de Alfonso el Magnánimo-, y en 1493 -bajo el reinado de Fernando el Católico-. En 1595, el papa Clemente VIII disuelve la orden y Santa Ana pasa a ser colegiata. Esta etapa de colegiata se alarga hasta 1835, en que se crea la parroquia, a consecuencia de la desamortización. Con el concordato de 1851, obtiene el título de Parroquia Mayor de Barcelona. En 1881, para evitar el peligro de demolición, se declara monumento nacional. A finales de XIX se convirtió en una parroquia tan importante que el edificio antiguo era insuficiente y se construye uno nuevo junto a él. Se coloca la primera piedra en 1887 y se abre al culto en 1914. Después de la quema de 1936, es derribado el edificio nuevo. En 1940 se vuelve a abrir al culto el antiguo templo, del que sólo restaba la estructura. Aún tardaría unos años la plena restauración y claustros que ahora admiramos.
Síguenos
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular.
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Agenda
