Santa Anna, de Barcelona

La parròquia

Arxiprestat

http://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=barcelona-catedral-santa_anna&lang=ca

Horari de misses

FEINERS: 10:00h, 12:00h i 20:00h català

FESTIUS
Vigília: A les 20:00h
Matí: 10:00h, 11:00h, 12:00h, 13:00h català
Tardes: 20:00h català

Activitats pastorals

Hores en que l´església està oberta:

Dies feiners: de 11 a 19 hores

Catequesi prebaptismal i prematrimonial

Associacions que radiquen a la Parròquia

Caballeros del Santo Sepulcro
Exercicis quaresmals
Archicofradía de Ntra. Sra. de Guadalupe Patrona de Úbeda en Barcelona

Despatx parroquial

Dimecres (no festius), de 18 a 20
Informaciò, diari de 11 a 19 horas

Història

L’any 1141 un grup de canonges del Sant Sepulcre de Jerusalen arribava a Barcelona, capital del comtat de Ramon Berenguer IV. Hi eren enviats pel patriarca de Jerusalem, Guillem, d´acord amb Pere, priord´aquella comunitat. El motiu era ratificar la renúncia als drets que aquells canonges tenien en el Regne d´Aragó pel testament d´Alfons I. Alhora demanaven un lloc i una església on pogessin viure d´acord amb la llei de Deu..Consta documentalment que, el 1145, s´inicien les activitats d´aquesta nova fundació sepulcrista a Barcelona. Aquest és l´inici del monestir de l´orde del Sant Sepulcre, que és regia per la regla monàstica agustiniana. Van ser canonnges regulars agustinians fins a finals del segle XVI, quan es va dissoldre la comunitat agustiniana per convertirse en comunitat de canonges seculars d`una col-legiata.Els temps gloriosos d`aquest monestir són el segles XII i XIII. En aquell temps, l´acció monàstica de Santa Anna s´expandeix per tot Catalunya i més enllà -València i Mallorca- is´aixequen les principals edificacions: al segle XII es comença a edificar l´església de Barcelona i al segle XIII s´allarga amb la nau gòtica.Després de la crisi del segle XIV, recupera l´empenta inicial a començament del XV amb la incorporació del monestir de Santa Eulàlia. D´aquell temps es conserven la sala capitular i els caustres. L´any 1453 s´hi celebren Corts -en temps de la reina Maria, lloctinent d´Alfonsel Magnànim-, i el 1493 -sota el regnat de Ferran el Catòlic-. El 1595, el papa Climent VIII dissol l´orde i Santa Anna passa a ser col-legiata. Aquesta etapade col-legiata s´allarga fins al 1835, en què es crea la parròquia, a conseqüència de la desamortització. Amb el concordat del 1851, obté el títol de Parròquia Major de Barcelona. L´any 1881, per evitar el perill de demolició, es declara monument nacional. A finals de XIX es va convertir en una parròquia tan important que l´edifici antic era insuficient i se´nconstrueix un de nou al seu costat. Se´n col-loca la primera pedra el 1887 i s´obre al culte el 1914. Després de la crema del 1936, és enderrocat l´edifici nou.L´any 1940 es torna a obrir al culte l´antic temple, del qual només restava l´estructura. Encara tardaria uns anys la plena restauració i claustres que ara admirem.

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)