Dimecres (no festius), de 18 a 20
Informaciò, diari de 11 a 19 horas

FEINERS: 10:00h, 12:00h i 20:00h català

FESTIUS
Vigília: A les 20:00h
Matí: 10:00h, 11:00h, 12:00h, 13:00h català
Tardes: 20:00h català

Hores en que l´església està oberta:

Dies feiners: de 11 a 19 hores

Catequesi prebaptismal i prematrimonial

Associacions que radiquen a la Parròquia

Caballeros del Santo Sepulcro
Exercicis quaresmals
Archicofradía de Ntra. Sra. de Guadalupe Patrona de Úbeda en Barcelona

L'any 1141 un grup de canonges del Sant Sepulcre de Jerusalen arribava a Barcelona, capital del comtat de Ramon Berenguer IV. Hi eren enviats pel patriarca de Jerusalem, Guillem, d´acord amb Pere, priord´aquella comunitat. El motiu era ratificar la renúncia als drets que aquells canonges tenien en el Regne d´Aragó pel testament d´Alfons I. Alhora demanaven un lloc i una església on pogessin viure d´acord amb la llei de Deu..Consta documentalment que, el 1145, s´inicien les activitats d´aquesta nova fundació sepulcrista a Barcelona. Aquest és l´inici del monestir de l´orde del Sant Sepulcre, que és regia per la regla monàstica agustiniana. Van ser canonnges regulars agustinians fins a finals del segle XVI, quan es va dissoldre la comunitat agustiniana per convertirse en comunitat de canonges seculars d`una col-legiata.Els temps gloriosos d`aquest monestir són el segles XII i XIII. En aquell temps, l´acció monàstica de Santa Anna s´expandeix per tot Catalunya i més enllà -València i Mallorca- is´aixequen les principals edificacions: al segle XII es comença a edificar l´església de Barcelona i al segle XIII s´allarga amb la nau gòtica.Després de la crisi del segle XIV, recupera l´empenta inicial a començament del XV amb la incorporació del monestir de Santa Eulàlia. D´aquell temps es conserven la sala capitular i els caustres. L´any 1453 s´hi celebren Corts -en temps de la reina Maria, lloctinent d´Alfonsel Magnànim-, i el 1493 -sota el regnat de Ferran el Catòlic-. El 1595, el papa Climent VIII dissol l´orde i Santa Anna passa a ser col-legiata. Aquesta etapade col-legiata s´allarga fins al 1835, en què es crea la parròquia, a conseqüència de la desamortització. Amb el concordat del 1851, obté el títol de Parròquia Major de Barcelona. L´any 1881, per evitar el perill de demolició, es declara monument nacional. A finals de XIX es va convertir en una parròquia tan important que l´edifici antic era insuficient i se´nconstrueix un de nou al seu costat. Se´n col-loca la primera pedra el 1887 i s´obre al culte el 1914. Després de la crema del 1936, és enderrocat l´edifici nou.L´any 1940 es torna a obrir al culte l´antic temple, del qual només restava l´estructura. Encara tardaria uns anys la plena restauració i claustres que ara admirem.