HORARI AL TEMPLE
- Atenció telefònica des del temple de dilluns a dissabte de 10:30 h. a 13:00 h. / dimarts i dijous de 16:30 h. a 19:00 h.
- Temple obert per tràmits de secretària, dimarts de 16:30 h. a 19:00 h. i dissabte de 10:00 h. a 13:00 h.
- Per tràmits de sagraments pot contactar a : sacristia91@gmail.com (Sacristán)

ASSISTÈNCIA ESPIRITUAL URGENT
- Serveis Salus durant les 24 h.: Tel. 93 202 06 96

ACOLLIMENT EN EL TEMPLE:
- Atenció telefònica de dilluns a divendres de 10:30 h. a 13:00 h.

DESPATX SR. RECTOR AL TEMPLE:
- A la Sacristia del temple. Pendent de definició.
- Agost: TANCAT

ASSISTENT SOCIAL AL TEMPLE:
- Dijous de 16:30 h. a 19:00 h.

HORARI DE MISSES: ESTIU, mesos de juliol i agost
- FEINERS: Dilluns, Dimecres i Divendres, Missa a les 11:30 h.
Els altres dies en què no se celebra l'Eucaristia, hi haurà, fins el 14 d'agost, celebracions de la Paraula i serà repàrtida la Sagrada Comunió.

- DISSABTES i VIGÍLIES: 19:00 h.

- DIUMENGE i FESTIUS : Missa a les 11:30 h.

VIDA CREIXENT:
- Reunió al temple el 2n. dijous de cada mes a les 17:00 h.

ACCIÓ SOCIAL:
- Trobada de col·laboradors al temple el 4t. dijous de cada mes a les 18:00 h.

CATEQUESI D'INFANTS
- Des d'octubre a maig, dimarts a les 17:00 h. Inscripcions a la Sagristia.

SOBRE EL TEMPLE

És considerada l´obra cabdal de l´arquitecte Joan Martorell i Montells (1933-1906), fill de Barcelona i mestre d´Antoni Gaudi.

L´església és de planta de creu llatina, amb cimbori i àbsida heptagonal. Una soluciò pròpia d´aquesta església és la situació del campanar en façana i l´accés principal a través de la base. L´obra combina materials de procedencia diversa, llenguatge arquitectonic que després utilitzà el Modernisme.

L´edifici fou construït com a monestir de l´Ordre de la Visitació de Santa Maria. L´any 1878 les monges Saleses habitaren ja el convent, però les obres de l´església no van finalitzar fins l´any 1885, en què fou solemnement consagrada. El dia 26 d´abril de 1885 el temple fou consagrat pel bisbe Dr. Català.

Durant els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909 i, sobretot, durant el juliol de 1936, tant el monestir com el temple, van sofrir grans destrosses, i les monges Saleses abandonaren el monestir.

L´any 1942 el monestir tornà a ser habitat quan fou adquirit, junt amb el temple, per la Congregació del Germans Maristes amb la intenció de convertir-lo en col·legi, previa reconstrucció i remodelació.

L´any 1945, el bisbe Dr. Modrego fundà vàries parròquies, entre elles la de Sant Francesc de Sales, la cual inicialment és va establir al, aleshores, Col·legi de Sords-muts ubicat al Palau Macaya. L´any 1950 els Maristes van cedir l´ús del temple de les Saleses per a les activitats parroquials.

El pas del temps anà deteriorant les estructures, fet agreujat per un incendi els anys 80 que va ennegrir les parets i les voltes.

A partir de l´any 1991 es va restaurar dignament part de l´interior i més tard es va empendre la restauració de l´exterior, a fi de retornar al temple el seu esplendor.

SANT FRANCESC DE SALES, Bisbe i doctor de l’Església (1567 – 1622)

BREU RESUM BIOGRÀFIC

Sant Francesc de Sales era fill dels marquesos de Sales. Va néixer a Savoie l’any 1567. Es va educar a Annecy, Paris i Pàdua. El 1593 és ordenat sacerdot. Passava llargues hores d’oració i deia: “Les ànimes es guanyen amb els genolls”. Atén sense pressa al confessionari, predica i assisteix a tots els necessitats.

El seu zel apostòlic no tenia fronteres. Chablais havia caigut sota el protestantisme i cap allí es dirigeix amb el seu cosí Lluís. Un treball pacient i costós. Ell redactava les cèlebres Controvèrsies, que arribaven fins a tots els que no podien escoltar-lo.

A ell es deu la conversió de més de seixanta mil calvinistes. El bisbe Granier, que veu els fruits de la prèdica de Francesc, el recomana com el seu successor. L’any 1603 va ser consagrat bisbe. Va multiplicar la seva tasca apostòlica: catequesi, prèdica, sínodes diocesans. Les dificultats eren nombroses. Entre d’altres la situació de la diòcesi, que comprenia zones de Savoie, França i Suïssa. Era bisbe titular de Ginebra, però des de la rebel•lió protestant, els bisbes residien a Annecy. Un dia Enric IV, rei de França, li va oferir un ric bisbat. Francesc va contestar: “M’he casat amb una dona pobra. No puc deixar-la per una altra més rica”.

Un dels seus més fecunds apostolats va ser el de la ploma: “Tractat de l’amor de Déu”, "L’art d’aprofitar les nostres faltes”, “Cartes”, “Controvèrsies”. I pot ser el seu millor llibre, de perenne actualitat: “Introducció a la vida devota”, que compren una sèrie de normes per a sacrificar-se en el món.

Francesc es va trobar en el seu camí amb Santa Joana Fremiot de Chantal. Entre els dos va sorgir una profunda amistat, exemple típic d’equilibri afectiu entre dues ànimes que caminen cap a Déu. Junts van fundar l’Ordre de la Visitació, que va aconseguir aviat òptims fruits. La seva vida era molt intensa. A París es va trobar amb Vicenç de Paul, que diria després: “Que bo serà Déu, quan tanta suavitat hi ha en Francesc!”. Torna a la seva diòcesi i a l’arribar a Lyon es va sentir defallir. Allí va rendir la seva ànima amb la calma i serenitat de tota la seva vida. Era el 28 de desembre de 1622, als 56 anys d’edat. Les seves restes van ser traslladades a la catedral d’Annecy. Avui reposen en el monestir de la Visitació, canonitzat al 1665 i declarat Doctor de l’Església l’any 1877.

Sants són aquells que van guardar tota l’agressivitat per a sí mateixos, sol dir-se. Això va ser Francesc, exigent amb sí mateix i exemple de moderació i d’equilibri per als altres. És el sant de la dolçor, l’apòstol de l’amabilitat. “El més dolç dels homes i el més amable dels sants”, malgrat el seu fort temperament. S’explica que, al fer-li l’autòpsia, van trobar el seu fetge endurit com una pedra, explicable per la violència que s’havia fet aquell home de fort caràcter, que era en el tracte tot delicadesa i suavitat. “En els negocis més greus vessava paraules d’afabilitat cordial, escoltava a tothom afablement sempre dolç i humil”, afirma Santa Joana Fremiot, que el coneixia bé. La influència de Sant Francesc de Sales en l’espiritualitat ha estat enorme. Sant Joan Bosco va buscar un protector per a la seva família religiosa i el va trobar en ell, i per això la seva obra es diu salesiana. I és patró dels periodistes.