Sobre el proyecto constructivo en el antiguo convictorio de la residencia sacerdotal del barrio de Les Corts

Ante el comunicado emitido hoy por la Plataforma «Salvemos el Patrimonio de Les Corts», desde la Fundación San José Oriol se quiere hacer público que: Durante la primera mitad del año 2018 la Fundación, siguiendo todos los criterios y las indicaciones del Área de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, se hizo la modificación pertinente del […]

05 Feb, 2019
Església de Barcelona

Ante el comunicado emitido hoy por la Plataforma «Salvemos el Patrimonio de Les Corts», desde la Fundación San José Oriol se quiere hacer público que:

  1. Durante la primera mitad del año 2018 la Fundación, siguiendo todos los criterios y las indicaciones del Área de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, se hizo la modificación pertinente del Plan Especial de la zona ya aprobado para cambiar usos a residencia de ancianos y rebajar alturas, tal y como se comprometió la Fundación con los vecinos de la zona en diferentes reuniones.
  2. A fecha de 15 de junio de 2018 todas las modificaciones y los requerimientos se habían terminado y fue entonces cuando, desde la Concejalía de Les Corts, se pidió que, antes de que el consistorio lo llevara a aprobación inicial, se tenía que hacer un encuentro informativo con los vecinos. Esta reunión, por causas ajenas a la Fundación, no se produjo hasta el pasado 3 de octubre de 2018.
  3. Al encuentro asistieron el propio concejal del distrito, Agustí Colom, los técnicos de Urbanismo y una veintena de vecinos, además de representantes de la Fundación.
  4. Con el aval del área de Urbanismo del ayuntamiento el consistorio el pasado mes de diciembre hizo la aprobación inicial de la modificación planteada.
  5. Este equipamiento promovido por la Fundación serviría para acoger los sacerdotes jubilados ya atendidos en el edificio actual (cerca de un centenar) pero también para ofrecer 135 plazas geriátricas al barrio, que está muy necesitado de este tipo de servicio.
  6. El déficit de plazas geriátricas en Barcelona es, actualmente y según datos del propio Ayuntamiento, de 2.780 plazas, cerca de 700 de las cuales en el distrito de Les Corts.
  7. Desde la Fundación Sant Josep Oriol se confía, en primer lugar, en el aval técnico del Área de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona para ajustar un planeamiento ya aprobado y con todos los requisitos legales. También, y como no puede ser de otra manera, en la labor de la Fiscalía.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)