La Santa Sede da luz verde a la creación del Ateneo Universitario San Paciano promovido por el cardenal arzobispo de Barcelona

El Ateneo Universitario San Paciano será erigido canónicamente mañana primero de octubre de 2015 en la ciudad de Barcelona, a través del Cardenal Giuseppe Versaldi, Prefecto de la Congregación para la Educación Católica, venido desde Roma para inaugurar el curso académico de las facultades y para firmar la constitución del Ateneo. La Santa Sede accede […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

El Ateneo Universitario San Paciano será erigido canónicamente mañana primero de octubre de 2015 en la ciudad de Barcelona, a través del Cardenal Giuseppe Versaldi, Prefecto de la Congregación para la Educación Católica, venido desde Roma para inaugurar el curso académico de las facultades y para firmar la constitución del Ateneo.

La Santa Sede accede así a la petición efectuada por el Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arzobispo de Barcelona, Gran Canciller de las tres Facultades eclesiásticas que existen en esta ciudad: la Facultad de Teología de Cataluña (1968), la Facultad Eclesiástica de Filosofía de Cataluña (1988) y la Facultad Antoni Gaudí de Historia de la Iglesia, Arqueología y Artes Cristianas (2014). Culmina así un proceso de casi medio siglo que ha llevado a la creación de una institución universitaria dedicada exclusivamente a los estudios eclesiásticos y directamente vinculada a la Iglesia de Barcelona y, por medio de ella, con el resto de diócesis que tienen su sede en Cataluña.

El Ateneo hermana, pues, tres facultades orientadas, respectivamente, al estudio de la teología, la filosofía y la humanística cristianas, y queda configurado como una institución universitaria que promueve la docencia y la investigación de las áreas centrales del pensamiento cristiano. Por otra parte, el Ateneo Universitario San Paciano cobija, mediante la Facultad de Teología, nueve instituciones más, que quedan conectadas estrechamente con él: el Instituto de Teología Fundamental, el Instituto Superior de Liturgia de Barcelona, el Centro de Estudios Teológicos de Mallorca y los Institutos Superiores de Ciencias Religiosas de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona y Vic. El Ateneo permite, pues, articular una red de doce instituciones eclesiásticas, radicadas en Cataluña y las Islas Baleares, que tienen naturaleza universitaria: tres facultades, ocho institutos y centro teológico. Todas ellas han sido erigidas por la Santa Sede, dependen y se rigen por la Constitución Apostólica Sapientia Christiana (1980) y otras instrucciones pontificias.

La Facultad de Filosofía de Cataluña es desde 1990 miembro fundador y centro federado de la Universidad Ramon Llull y como tal imparte también la titulación civil (grado en filosofía, doctorado, diploma y máster).

Ha sido voluntad del impulsor y Gran Canciller del Ateneo, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, que éste llevara el nombre de Ateneo Universitario San Paciano, el gran obispo de Barcelona, pastor de esta Iglesia en la segunda mitad del siglo IV y uno de los Padres de la Iglesia latina, autor de varios tratados teológicos, que constituye un referente relevante en la historia eclesiástica de Cataluña. Una frase que se encuentra en una de sus cartas ha sido elegida como lema del Ateneo: «quaecumque lingua a Deo inspirata» (no hay lengua que Dios no inspire), ni lenguaje que no exprese y conduzca a Aquel que es fuente de Belleza y de Bien y que sostiene el mundo y cada persona humana. Los lenguajes teológicos, filosóficos y estéticos son caminos para llegar a Aquel que ha dado a la humanidad la capacidad de hablar y comprender, y de encontrarse con la Palabra encarnada, el Cristo Señor.

Durante el acto de este jueves, el Dr. Armand Puig será nombrado rector del Ateneo Universitario San Paciano.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)