La Santa Sede da luz verde a la creación del Ateneo Universitario San Paciano promovido por el cardenal arzobispo de Barcelona

El Ateneo Universitario San Paciano será erigido canónicamente mañana primero de octubre de 2015 en la ciudad de Barcelona, a través del Cardenal Giuseppe Versaldi, Prefecto de la Congregación para la Educación Católica, venido desde Roma para inaugurar el curso académico de las facultades y para firmar la constitución del Ateneo. La Santa Sede accede […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

El Ateneo Universitario San Paciano será erigido canónicamente mañana primero de octubre de 2015 en la ciudad de Barcelona, a través del Cardenal Giuseppe Versaldi, Prefecto de la Congregación para la Educación Católica, venido desde Roma para inaugurar el curso académico de las facultades y para firmar la constitución del Ateneo.

La Santa Sede accede así a la petición efectuada por el Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arzobispo de Barcelona, Gran Canciller de las tres Facultades eclesiásticas que existen en esta ciudad: la Facultad de Teología de Cataluña (1968), la Facultad Eclesiástica de Filosofía de Cataluña (1988) y la Facultad Antoni Gaudí de Historia de la Iglesia, Arqueología y Artes Cristianas (2014). Culmina así un proceso de casi medio siglo que ha llevado a la creación de una institución universitaria dedicada exclusivamente a los estudios eclesiásticos y directamente vinculada a la Iglesia de Barcelona y, por medio de ella, con el resto de diócesis que tienen su sede en Cataluña.

El Ateneo hermana, pues, tres facultades orientadas, respectivamente, al estudio de la teología, la filosofía y la humanística cristianas, y queda configurado como una institución universitaria que promueve la docencia y la investigación de las áreas centrales del pensamiento cristiano. Por otra parte, el Ateneo Universitario San Paciano cobija, mediante la Facultad de Teología, nueve instituciones más, que quedan conectadas estrechamente con él: el Instituto de Teología Fundamental, el Instituto Superior de Liturgia de Barcelona, el Centro de Estudios Teológicos de Mallorca y los Institutos Superiores de Ciencias Religiosas de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona y Vic. El Ateneo permite, pues, articular una red de doce instituciones eclesiásticas, radicadas en Cataluña y las Islas Baleares, que tienen naturaleza universitaria: tres facultades, ocho institutos y centro teológico. Todas ellas han sido erigidas por la Santa Sede, dependen y se rigen por la Constitución Apostólica Sapientia Christiana (1980) y otras instrucciones pontificias.

La Facultad de Filosofía de Cataluña es desde 1990 miembro fundador y centro federado de la Universidad Ramon Llull y como tal imparte también la titulación civil (grado en filosofía, doctorado, diploma y máster).

Ha sido voluntad del impulsor y Gran Canciller del Ateneo, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, que éste llevara el nombre de Ateneo Universitario San Paciano, el gran obispo de Barcelona, pastor de esta Iglesia en la segunda mitad del siglo IV y uno de los Padres de la Iglesia latina, autor de varios tratados teológicos, que constituye un referente relevante en la historia eclesiástica de Cataluña. Una frase que se encuentra en una de sus cartas ha sido elegida como lema del Ateneo: «quaecumque lingua a Deo inspirata» (no hay lengua que Dios no inspire), ni lenguaje que no exprese y conduzca a Aquel que es fuente de Belleza y de Bien y que sostiene el mundo y cada persona humana. Los lenguajes teológicos, filosóficos y estéticos son caminos para llegar a Aquel que ha dado a la humanidad la capacidad de hablar y comprender, y de encontrarse con la Palabra encarnada, el Cristo Señor.

Durante el acto de este jueves, el Dr. Armand Puig será nombrado rector del Ateneo Universitario San Paciano.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)