Homilía del cardenal Omella predicada el Domingo III de Pascua

  LE RECONOCIERON AL PARTIR EL PAN Catedral de Barcelona, Domingo III de Pascua 26 de abril de 2020   Benvolguts bisbes auxiliars i prevere concelebrant, Germans i germanes que seguiu l’Eucaristia des de les vostres cases, residències de gent gran, hospitals etc., a través de Ràdio Estel o del Canal Youtube de la catedral. […]

27 Apr, 2020
Església de Barcelona

 

LE RECONOCIERON AL PARTIR EL PAN

Catedral de Barcelona, Domingo III de Pascua 26 de abril de 2020

 

Benvolguts bisbes auxiliars i prevere concelebrant,

Germans i germanes que seguiu l’Eucaristia des de les vostres cases, residències de gent gran, hospitals etc., a través de Ràdio Estel o del Canal Youtube de la catedral.

L’Evangeli d’aquest tercer diumenge de Pasqua ens presenta els deixebles d’Emmaús aclaparats, desorientats, plens de tristesa al cor perquè Jesús de Natzaret, a qui consideraven el Messies, ha mort en una creu com un criminal i el seu cos ha estat enterrat en un sepulcre com el de qualsevol mortal. Tot ha arribat a la seva fi, ¿per què seguir a Jerusalem? Decideixen tornar a casa, viure la vida ordinària de poble i no deixar-se il·lusionar per projectes utòpics de renovació de la societat. Saben, per experiència ben recent, que tot porta al fracàs i la desil·lusió.

L’experiència viscuda per aquests deixebles i l’actitud que mostren, em porta a pensar en molta gent que aquests dies, davant la situació que ens toca viure, tenen la mateixa sensació, es senten:

Sentiments i reflexions molt semblants a les dels dos deixebles d’Emmaús.

No obstant això, alguna cosa inimaginable els va succeir en el camí de tornada a casa. El mateix Jesús de Natzaret, el crucificat, el qual va ser dipositat al sepulcre, els surt a l’encontre i els diu: ¿de què parleu entre vosaltres tot caminant? [1] I, a poc a poc, amb l’art d’un veritable mestre, va anar fent que aflorés el dolor, l’angoixa, la immensa decepció que albergaven els seus cors. Jesús de Natzaret ressuscitat, el qui havia dit que no necessiten metge els sans, sinó els qui estan malalts[2], com a bon metge va aplicar el remei per sortir d’aquella situació de total desànim i recuperar l’alegria, el goig de viure. És interessant identificar el remei que aplica el Senyor:

De tal manera les fue anunciada y comentanda la Palabra de Dios que llegaron a decir: ¿no ardía nuestro corazón dentro de nosotros cuando nos hablaba en el camino y nos explicaba la Escritura?[3]. Ciertamente, la Palabra de Dios es espada afilada que penetra en el corazón sanando, dando vida y esperanza.

El gran remedio a nuestro malhumor, desesperanza,… es leer la Palabra de Dios en actitud orante. Sí, la Palabra de Dios, los mismos Salmos, nos iluminan sobre las situaciones de la vida. En la oración se sosiega el corazón, la persona se relaja y se abandona en los brazos de Alguien que sabemos que nos ama y cuida de nosotros. Gracias al descanso en el Señor, las cosas se ven y se viven de otra manera. En la oración se calienta y se anima el corazón como les sucedió a los discípulos de Emaús.

Jesús acepta la invitación a quedarse con ellos compartiendo su mesa. Toma el pan, lo parte y … en ese momento se les abrieron los ojos y le reconocieron[4]. La Eucaristía vivida con fe es lugar privilegiado para encontrar al Señor, para dejarse encontrar por Él.

Sí, La Eucaristía es el pan que nos alimenta. Y la pregunta que mucha gente me hace en estos días es: ¿cuándo podremos volver a participar presencialmente de las Eucaristías?

Estamos deseando poder volver a los templos y rezar juntos, escuchar juntos la Palabra de Dios y alabar juntos al Señor. Ojalá sea pronto. Es vuestro deseo y el mío.

Como Obispo de esta diócesis y como presidente de la Conferencia Episcopal Española he hecho esta petición al Gobierno. Estamos trabajando conjuntamente en ello. Hemos de ser pacientes, rezar por nuestras autoridades y colaborar con ellas, y, todo ello, con el fin de evitar nuevos contagios, especialmente de las personas con más riesgo. Estamos ante un virus con una gran potencia de contagio.

Mientras tanto, por favor, no perdáis la paz. Sabéis perfectamente lo que nos enseña el Catecismo: que se entra a formar parte de la familia cristiana a través del bautismo sacramental, del martirio (o bautismo de sangre) y del bautismo de deseo. (CIC 1257-1261)

Eso mismo sucede con la Comunión: existe la Comunión de deseo, que se llama Comunión Espiritual. Algunos dicen que no es lo mismo y es verdad. Pero mirad lo que santo Tomás de Aquino, el Doctor eximio de la Eucaristía, llega a afirmar de la comunión espiritual: «Es tal la eficacia de su poder que con sólo su deseo recibimos la gracia, con la que nos vivificamos espiritualmente»[5].

Y, abundando sobre ello, decidme, cómo entender el milagro que hace Jesús cuando el Centurión romano le pide que cure a su criado «que está en cama paralítico y sufre mucho» (Mt 8,7). Ante dicha petición Jesús responde con convicción: «Voy yo a curarlo».

Pero, recordad el pasaje,… el centurión no le deja ir y le responde, como nosotros en cada Eucaristía: «Señor, no soy digno de que entres en mi casa, pero una palabra tuya y mi criado quedará sano» (Mt 8,7). Jesús, admirado de su fe le responde: «Vete, que te suceda según has creído» (Mt 8,13). Y acaba el relato de Mateo: «Y en aquel momento se puso bueno el criado».

¿Es que el señor no puede entrar en verdad en tu corazón cuando haces la comunión de deseo? Para Dios no existen las barreras de la distancia, de las puertas. Él puede entrar en tu corazón si lo invocas con fe y deseas de veras que Él entre hoy en tu casa y te cure.

Los de Emaús le reconocieron al partir el pan. Abramos nuestros corazones y acojamos al Señor que se acerca a nosotros hoy también a través de esta Eucaristía.

Los de Emaús habían optado por alejarse del grupo de los seguidores de Jesús. Al encontrarse con Él sienten la necesidad imperiosa de volver con los once, de ir a comunicarles que Cristo sigue vivo y que lo han visto. De esta manera quedan vinculados para siempre al grupo de los que han visto al Señor resucitado.

El verdadero seguidor de Cristo queda vinculado afectiva y efectivamente a una comunidad. Se siente gozosamente vinculado a ella. Esa comunidad es la Iglesia. Renegar de ella, o alejarse de ella, es perder la vinculación a Cristo porque como nos decía obispo San Cipriano de Cartago: no puede tener a Dios por Padre quien no tiene a la Iglesia por madre[6].

¿Nos sentimos, con gozo, miembros de la Iglesia? ¿Reconocemos que es nuestra propia familia? ¿Ayudamos a otros a que la conozcan y formen parte de ella? No olvidemos que la Iglesia no existe más que para evangelizar[7].

Viure la fraternitat i la comunió és el gran repte que tenim avui en dia i més en aquest temps en què ens tocarà treballar de ple en la reconstrucció d’aquesta societat i aquest món sacsejat per aquesta pandèmia.

Que ens ajudi Santa Maria de Montserrat, patrona de Catalunya. Benvolguts germans i germanes, us convido, aquesta nit a les 22h, a participar, des de casa, en la vetlla de pregària amb motiu de la solemnitat de la nostra patrona i que podreu seguir en directe des del lloc web del Monestir de Montserrat.

Santa Maria de Montserrat, Mare de Déu i Mare nostra, intercediu per nosaltres.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

 

[1] Lc 24,17

[2] Mc 2,17

[3] Lc 24,32

[4] Cf Lc 24,30

[5] Santo Tomás de Aquino, STh III, q.79 a.1 ad 1.

[6] San Cipriano de Cartago

[7] Evangelii Nuntiandi, 14

Te interesará…

Síguenos

Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🗨️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no solament pels seus monuments històrics i les seves prestacions materials, sinó per la sensibilitat humana, la solidaritat i el respecte als valors humans i transcendents».➡️ El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va presidir ahir la missa pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l'Arxidiòcesi de Barcelona.▶️ Recuperem un fragment de la seva homilia a la basílica de la Mer#MaredeDéudelaMercèM#Mercè2026è#barcelonaelona ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🙏 Missa amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la MercèL’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest matí la missa pontifical a la basílica de la Mercè, davant de més de tres-centes persones.🗣️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no només pels seus monuments».💬 A l’homilia, el cardenal Omella s’ha referit a Barcelona i ha recordat que la veritable grandesa d’una ciutat es mesura per la capacitat dels seus habitants de reconèixer-se com a germans.🤝 Per tercer any consecutiu, sis internes de la presó de dones de Wad-Ras han assistit a la celebració, i dues d’elles han fet les lectures.Bona festa de la Mercè, Barcelona! 💛✍️ Llegeix la crònica sencera: tinyurl.com/5h2hj5aw📸 A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Avui, 24 de setembre, celebrem la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona🤩El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc). Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025). Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella, 30 anys de ministeri episcopal! 🎂Aquest 22 de setembre celebrem el 30è aniversari de l'ordenació episcopal del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. El 15 de juliol d'aquell mateix any, va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa.Donem gràcies al Senyor per aquests 30 anys de ministeri episcopal i acompanyem el cardenal Omella amb la nostra pregària. Felicitats, senyor Cardenal! 🌟 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
La imatge de la Mare de Déu de la Mercè ha sortit aquest diumenge, 20 de setembre, en processó a la Catedral de Barcelona, des de la Basílica de la Mercè. Tot seguit, Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, ha presidit la Santa Missa. Entre els concelebrants, hi ha participat el Pare Fermín Delgado, rector de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.✍️ tinyurl.com/bdesbt3a📸A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El más pequeño de vosotros es el más importante.

(Lc 9,46-50)