Historia de la Iglesia, Arqueología y Artes Cristianas, en la nueva Facultad «Antoni Gaudí»

Ante la urgencia intelectual para fortalecer el diálogo entre fe y cultura, la Archidiócesis de Barcelona contará con una nueva facultad de humanidades que se pondrá en marcha de cara al curso 2014-2015 Cardenal Sistach: «El estudio específico de la historia de la Iglesia en un ámbito y nivel universitario puede prestar un servicio muy […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

Ante la urgencia intelectual para fortalecer el diálogo entre fe y cultura, la Archidiócesis de Barcelona contará con una nueva facultad de humanidades que se pondrá en marcha de cara al curso 2014-2015

Cardenal Sistach: «El estudio específico de la historia de la Iglesia en un ámbito y nivel universitario puede prestar un servicio muy útil y valioso, poniendo de relieve las raíces cristianas de nuestro continente»

Facultad «Antoni Gaudí» de Historia de la Iglesia, Arqueología y Artes Cristianas (FEHAG). Este es el nombre de la nueva facultad que ha impulsado y creado el cardenal arzobispo de Barcelona, ​​Dr. Lluís Martínez Sistach, y que ha sido aprobada por la Congregación para la Educación Católica de la Santa Sede. La inauguración de la facultad, a la que asistirá el cardenal Grocholewski, será el 2 de octubre a pesar de que las clases comenzarán el día 6 de octubre.

La facultad «Antoni Gaudí», que impartirá las tres disciplinas de humanidades ya de cara al curso 2014-2015, utilizará las infraestructuras del Seminario Conciliar de Barcelona, así como de la Facultad de Teología y de Filosofía, y la Biblioteca Pública y Episcopal del Seminario de Barcelona, con 400.000 volúmenes y 500 revistas. El claustro de profesores también está cubierto ya que provienen fundamentalmente del Departamento de Historia Eclesiástica de la Facultad de Teología, del Departamento de Humanidades de la Facultad de Filosofía y del Aula de Historia Eclesiástica. En cuanto al plan de estudios, se inspira en el de la Facultad de Historia Eclesiástica de la Pontificia Universidad Gregoriana de Roma y pretende ofrecer una formación a personas de Cataluña, del resto de España y de todo el mundo.

¿Por qué una nueva Facultad en Barcelona?

La importancia del diálogo entre fe y cultura ha llevado a la necesidad de promoverlo en un ámbito universitario. La existencia de la Facultad Eclesiástica potenciará este diálogo de manera que se convierta en una plataforma para el anuncio del Evangelio. Según el Cardenal Sistach, «existe una urgencia intelectual que pasa por el fortalecimiento del diálogo entre la teología y filosofía cristianas con la literatura y las artes».

Además, es necesaria una interpretación de la historia basada en las aportaciones de personas, culturas y pueblos, desde una perspectiva que tenga en cuenta el cristianismo: «El estudio específico de la historia de la Iglesia en un ámbito y nivel universitario puede prestar un servicio muy útil y valioso, poniendo de relieve las raíces cristianas de nuestro continente», ha expresado el Arzobispo de Barcelona.

Barcelona y Gaudí, raíces cristianas

Barcelona cuenta con una larga tradición intelectual eclesiástica que ha trabajado sobre la historia de la Iglesia en Cataluña, así como una gran riqueza artística, arqueológica y archivística. Las iglesias de Barcelona son símbolos históricos y, sobre todo, lo es la basílica de la Sagrada Familia, de Gaudí, el primer símbolo de la ciudad condal reconocido en todo el mundo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)