El Sr. Cardenal asistió a la ordenación del nuevo obispo de Alguer, en Cerdeña

El Sr. Cardenal regresó a Barcelona el mismo domingo por la noche El cardenal arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, el domingo 3 de abril asistió a la ordenación episcopal de Mons. Mauro Maria Morfino, obispo electo de la diócesis de Alguer-Bossa. La ceremonia se celebró a las cuatro y media de la tarde […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

El Sr. Cardenal regresó a Barcelona el mismo domingo por la noche

El cardenal arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, el domingo 3 de abril asistió a la ordenación episcopal de Mons. Mauro Maria Morfino, obispo electo de la diócesis de Alguer-Bossa. La ceremonia se celebró a las cuatro y media de la tarde en la Plaza de la Paz de la ciudad de Alguer. Presidió la ceremonia el cardenal Secretario de Estado, cardenal Tarsicio Bertone, que pertenece a la Congregación salesiana como el nuevo obispo.

El cardenal Martínez Sistach fue invitado a esta ceremonia por razón de los vínculos históricos y religiosos entre la isla de Cerdeña y Barcelona. Como se recordará, el Alguer es la ciudad sarda en que aún se conserva el uso del catalán.

El cardenal regresó a Barcelona el mismo domingo por la noche, porque el lunes día 4 tiene previsto presidir los actos de la visita pastoral al arciprestazgo de la Catedral. A las diez de la mañana, en la basílica de Santa María del Mar, el rector de la cual, Mn. Ignasi Mora, es el arcipreste de la catedral, se reunirá con los sacerdotes y diáconos, con los que también compartirá el almuerzo. Por la tarde, mantendrá una entrevista personal con cada uno de los sacerdotes y diáconos que realizan su servicio en este arciprestazgo. El mismo lunes 4 de abril, a las ocho y cuarto de la tarde, en Santa María del Mar, tiene previsto reunirse con los miembros del consejo pastoral y otros colaboradores de las parroquias del arciprestazgo. La Misa de clausura de todos los actos de la visita pastoral está prevista para el domingo 15 de mayo por la noche en la basílica de la Mercè.

Barcelona, 4 de abril de 2011

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)