El Cardenal Sistach consigue la aprobación de la Facultad Antoni Gaudí

El Cardenal Grocholewski ha firmado el decreto canónico de aprobación quinquenal experimental de los estatus de la nueva facultad, promovida y pensada por el Cardenal Sistach La Facultad Antoni Gaudí de Historia de la Iglesia, Arqueología y Artes Cristianas ya es toda una realidad. La iniciativa, creada y promovida por el Cardenal Sistach, fue aprobada […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

El Cardenal Grocholewski ha firmado el decreto canónico de aprobación quinquenal experimental de los estatus de la nueva facultad, promovida y pensada por el Cardenal Sistach

La Facultad Antoni Gaudí de Historia de la Iglesia, Arqueología y Artes Cristianas ya es toda una realidad. La iniciativa, creada y promovida por el Cardenal Sistach, fue aprobada este jueves por el Vaticano en el acto de inauguración del nuevo curso académico de las Facultades de Teología y Filosofía de la Universidad Ramon Llull, al que asistieron los obispos de la Conferencia Episcopal Tarraconense y el cuadro docente de ambas facultades. El Cardenal Grocholewski, prefecto de la Congregación para la Educación Católica, fue el encargado de firmar el decreto canónico de aprobación de la nueva Facultad Antoni Gaudí, que estará en periodo experimental durante los próximos cinco años.

¿Cómo funcionará la nueva Facultad?

La nueva facultad se convierte en la primera que recibe la aprobación vaticana para ofrecer estudios en arqueología, después de las instituciones eclesiásticas de Roma y Jerusalén; la cuarta, al ofrecer historia de la Iglesia, junto con instituciones que tienen su sede en Roma, Polonia y México; y la única que combinará estos dos estudios con el arte cristiano. La FHEAG será la tercera facultad eclesiástica de Cataluña, ya que se suma a las de Teología (FTC) y de Filosofía (FFC), que fueron creadas, respectivamente, los años 1968 y 1990.

La facultad «Antoni Gaudí», que impartirá las tres disciplinas de humanidades ya de cara al curso 2014-2015, utilizará las infraestructuras del Seminario Conciliar de Barcelona, así como de la Facultad de Teología y de Filosofía, la Biblioteca Pública y Episcopal del Seminario de Barcelona, y la Biblioteca de la Balmesiana. El claustro de profesores también está cubierto ya que provienen fundamentalmente del Departamento de Historia Eclesiástica de la Facultad de Teología, del Departamento de Humanidades de la Facultad de Filosofía y del Aula de Historia Eclesiástica. En cuanto al plan de estudios, se inspira en el de la Facultad de Historia Eclesiástica de la Pontificia Universidad Gregoriana de Roma y en los estudios del Pontificio Instituto de Arqueología Cristiana de Roma (PIAC), y ofrecerá desde este curso una formación a personas de Cataluña, del resto de España y de todo el mundo.

¿Por qué una nueva Facultad en Barcelona?

La importancia del diálogo entre fe y cultura ha llevado a la necesidad de promoverlo en un ámbito universitario. La existencia de la Facultad Eclesiástica potenciará este diálogo de manera que se convierta en una plataforma para el anuncio del Evangelio. Según el Cardenal Sistach, «existe una urgencia intelectual que pasa por el fortalecimiento del diálogo entre la teología y filosofía cristianas con la literatura y las artes».

Además, es necesaria una interpretación de la historia basada en las aportaciones de personas, culturas y pueblos, desde una perspectiva que tenga en cuenta el cristianismo: «El estudio específico de la historia de la Iglesia en un ámbito y nivel universitario puede prestar un servicio muy útil y valioso, poniendo de relieve las raíces cristianas de nuestro continente», ha expresado el Arzobispo de Barcelona. 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)