El Cardenal Sistach, confirmado como miembro del Pontificio Consejo para los laicos hasta la edad de 80 años

El Papa Francisco ha confirmado  al Sr. Cardenal, Lluís Martínez Sistach, como miembro del Pontificio Consejo para los Laicos hasta que el Arzobispo de Barcelona cumpla los 80 años. El Sr. Cardenal ha recibido las felicitaciones por este nombramiento de importantes miembros del propio dicasterio de la Curia Romana que  nos manifiestas nuevamente la confianza […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

El Papa Francisco ha confirmado  al Sr. Cardenal, Lluís Martínez Sistach, como miembro del Pontificio Consejo para los Laicos hasta que el Arzobispo de Barcelona cumpla los 80 años. El Sr. Cardenal ha recibido las felicitaciones por este nombramiento de importantes miembros del propio dicasterio de la Curia Romana que  nos manifiestas nuevamente la confianza del Santo Padre en el Arzobispo de nuestra diócesis y su proyección internacional.

Que es el Pontificio Consejo para los Laicos?

El Pontificio Consejo para los Laicos contribuye al Summe Pontífex en el ejercicio de su oficio pastoral para el buen servicio de la Iglesia Universal y de las Iglesias particulares en lo que respecta a la promoción y coordinación del apostolado de los laicos y de su vida cristiana.

El mismo Papa Francisco en su exhortación Evangelii Gaudium manifiesta que “los laicos son simplemente la inmensa mayoría del pueblo de Dios. A su servicio está la minoría de los ministros ordenados. Ha crecido la conciencia de la identidad y la misión de los laicos en la Iglesia. Contamos con un numeroso laicado, aunque no es suficiente, con un arraigado sentido de comunidad y una gran fidelidad en el compromiso de la caridad, la catequesis y la celebración de la fe (…) La formación de laicos y la evangelización de grupos profesionales e intelectuales constituye un desafío pastoral importante”.

 

Barcelona, 15 de mayo de 2014

 

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)