El Cardenal ha recibido a la presidenta del movimiento de los Focolares

NOTA DE PRENSA El lunes, 17 de enero, el cardenal arzobispo, Dr. Lluís Martínez Sistach, recibió la visita de la presidenta del movimiento de los Focolares, la italiana Maria Voce, que es la primera presidenta del movimiento que sustituye a la fundadora, Chiara Lubich. En el curso de la entrevista, María Voce dijo al cardenal […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

NOTA DE PRENSA

El lunes, 17 de enero, el cardenal arzobispo, Dr. Lluís Martínez Sistach, recibió la visita de la presidenta del movimiento de los Focolares, la italiana Maria Voce, que es la primera presidenta del movimiento que sustituye a la fundadora, Chiara Lubich.

En el curso de la entrevista, María Voce dijo al cardenal que había seguido con mucho interés la visita del Santo Padre a Barcelona, el pasado 7 de noviembre, y elogió la organización de esta visita. El cardenal, por su parte, expresó a María Voce, su agradecimiento por el trabajo que los miembros del movimiento de los Focolares realizan en la Archidiócesis de Barcelona y en los 88 países de los cinco continentes en los que están presentes. El cardenal se interesó, también, por diversos aspectos de la presencia de la Iglesia en los países en donde están presentes los Focolares.

El cardenal Martínez Sistach entregó a su visitante la medalla conmemorativa de la dedicación de la Sagrada Familia y la edición de su exhortación pastoral titulada Preparemos con el Papa los caminos del Señor. Por su parte María Voce ofreció al cardenal un libro artístico titulado “Focolari. La fraternità in movimento”.

María Voce -que visita nuestra casa ocho años después de que lo hiciera Chiara Lubich- se ha reunido en Castell d’Aro con los miembros del Movimiento de Cataluña, Aragón, Comunidad Valenciana y también de las Baleares, encuentro al que ha asistido el arzobispo-obispo de Urgell Joan Enric Vives. También tiene previsto encontrarse con el arzobispo de Tarragona, Mons. Jaume Pujol y el lunes visitó el Monasterio de Montserrat, donde mantuvo una entrevista con el P. Abad.

Barcelona, 18 de enero de 2011

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)