Comunicado del Arzobispado de Barcelona en relación al contenido del programa oficial de las Festes de la Mercè 2015

El Arzobispado de Barcelona lamenta la decisión anunciada por el Ayuntamiento de Barcelona que la misa solemne con motivo de la festividad de Nuestra Señora de la Merced no figure en el programa de actos de la Fiesta Mayor de la ciudad. Esta decisión rompe con la tradición multisecular que siempre ha reflejado el programa […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

El Arzobispado de Barcelona lamenta la decisión anunciada por el Ayuntamiento de Barcelona que la misa solemne con motivo de la festividad de Nuestra Señora de la Merced no figure en el programa de actos de la Fiesta Mayor de la ciudad.

Esta decisión rompe con la tradición multisecular que siempre ha reflejado el programa oficial de las Festes de la Mercè, respetando las diferentes sensibilidades de los barceloneses y barcelonesas, dado que muchos ciudadanos de Barcelona son católicos y valoran esta celebración dentro de los actos de la Fiesta. Es bonito ver a los representantes del pueblo en actos culturales, religiosos y sociales que los ciudadanos valoran, organizan y celebran. La laicidad del Estado armoniza con la manera de ser de la sociedad que es plurireligiosa. 

Un año más, los tradicionales actos cultuales para celebrar la Solemnidad de Nuestra Señora de la Merced tendrán lugar en la basílica situada en la Plaça de la Mercè de Barcelona, tal como ha sucedido desde el 24 de setiembre de 1868.

Los orígenes de la Festividad de Nuestra Señora de la Merced
La fiesta rinde homenaje a la patrona de Barcelona, que motivó la creación en nuestra ciudad de la orden religiosa de los Mercedarios el 24 de setiembre de 1218, para rescatar cautivos y hoy dedicada al servicio de los presos. Siglos más tarde, en 1687, Barcelona fue atacada por una grave plaga de langosta y el pueblo invocó la protección a Nuestra Señora de la Merced. Cuando superaron esa crítica situación, la proclamaron patrona de la archidiócesis y se instituyó la celebración en la ciudad, aunque no fue de manera oficial hasta el 1868, con el papa Pío IX.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)