Instrucció de 16 d’octubre 1976,
mòduls de comptabilitat

Nous mòduls de comptabilitat:

Carta de Mons. Guix

Barcelona, 15 d’octubre de 1976

Benvolgut Sr. Rector:

Es actualment una necessitat sentida vivament la d’una administració més clara i oberta de les parròquies, institucions i del propi Bisbat. Els “Objectius prioritaris de l’acció pastoral” de la nostra diòcesi, com recor­darà ja feien referència a aquest punt, en la realització del qual cal reco­nèixer que no poques parròquies i institucions diocesanes han donat passos molt significatius.

Ara bé, com ens diuen els experts en aquestes qüestions, un mitjà ne­cessari per realitzar aquesta administració clara és la comptabilitat, la tècnica a través de la qual es poden conèixer els fets econòmics d’una entitat no sols des d’un punt de vista estàtic, sinó també dinàmic, i al mateix temps es poden elaborar les conclusions derivades d’un estudi comparatiu de les diferents institucions, aspecte aquest molt important per a conèixer la realitat i programar el futur.

El Consell Presbiteral, en la seva reunió del 20 de febrer d’aquest any, s’ocupà de la comptabilitat parroquial i aprovà, per ampla majoria, uns mòduls de comptabilitat a fi d’anar cap a una tècnica comptable uniforme en totes les parròquies del Bisbat.

Actualment ja disposem d’aquests fulls impresos, que composaran els llibres parroquials de comptes. Els podrà adquirir a les oficines del Bisbat.

Al mateix temps, tal com es va fer l’any passat, s’envia un imprès per complimentar el “Resum del moviment de caixa” corresponent a l’any 1975. Veurà que els seus diversos capítols corresponen ja als dels nous mòduls de comptabilitat.

L’objecte principal d’aquesta carta és comunicar-li que el Sr. Cardenal-Arquebisbe ha donat la seva aprovació a aquests nous llibres i pregar-­li vulgui introduir el seu ús en les parròquies i demés institucions eclesials. Entraran en vigor per a tots a partir del dia 1 de gener de 1977.

Es una reforma de detall i petita, que no resol pas tots els problemes que tenim en aquesta matèria. Amb tot, no dubtem que pot ajudar-nos a fer més visible la clara funció de servei al poble de Déu que tots volem que tinguin els recursos materials de les parròquies, institucions i de la mateixa diòcesi.

Qualsevol aclariment que fos necessari podrà demanar-lo i li serà faci­litat al Secretariat d’Economia del Bisbat.

Ben seu,

+ Josep M.^a Guix i Ferreres

Bisbe Auxiliar i Vicari General

ARQUEBISBAT DE BARCELONA

Resum del moviment de

de la parròquia de ——————— —– . — — ■

INGRESSOS

1. Misses . .            .     .

Fundacions .   .                 .                  — –

2. Subscripcions . .             —

Col·lectes .     .                 .      ————- ——

Donatius ….

3. Nòmina Estat Aranzels……
4. Rendes Patrimoni . .     .             ————–

Interessos Préstecs .    .      .      —

5. Càrltas……………………….. ………….

Asoclacions Parroquials .   .      — —— – ■ —–

6. Publicacions ….        ———
7. Préstecs……………………………. ———————
8. ________________ ________________ ______
9. _______ __________________  _____ – ——–  ■ –

Total Ingressos

RECAPTES RETRANSMESES

Domund ……………………..

• Fam del Món« ….

Seminari …

Càritas Nadal (50 %) .

Càrltas Corpus (25 %)

Almoina penitencial

Any 197

Arxiprestat de –

DESPESES

Emoluments: Preveres, laics Caixa Compensació . Culte I Serveis Parroquials Publicacions …. Càritas…………………… Associacions I Accions Socials . Interessos préstecs Conservació Patrimoni Devolució i amortizacló préstecs Col·lectes alienes Béns inventarlables .

Total despeses

Instruccions per a complimentar i utilitzar aquest mòdul

El llibre està compost de columnes i línies. Les quatre primeres colum­nes, tant de les pàgines d’entrades com de les de sortides, tenen en comú que especifiquen: la primera el mes, la segona el dia, la tercera el concepte indicatiu de l’origen (en les entrades) i del destí (en les sor­tides), així com aquelles altres da­des que millor el determinen, com són, per exemple, el número o quan­titat, i la quarta el número de res­guard.

Les restants columnes corresponents a entrades són les següents:

1. Misses i fundacions. — Si la par­ròquia rep estipendis per a mis­ses o compta amb alguna funda­ció, s’expressarà ací la quantitat corresponent. Aquests diners sor­tiran com a emoluments a sacer­dots, culte, caritat, etc.
2. Subscripcions, col·lectes, donatius, no presenta cap dificultat.
3. Nòmina de l’Estat i aranzels, si es dóna el cas.
4. Rendes de patrimoni: Hi ha par­ròquies que posseeixen finques (rústegues o urbanes) que pro­dueixen renda. També constaran en aquesta columna les quantitats fruit o producte d’interessos ban­caris.
5. Càritas i associacions parroquials comprendrà totes les quantitats rebudes que facin referència a Cà­ritas (diocesana o parroquial) i a d’altres associacions de tipus apostòlic o social, de la parrò­quia. Com és lògic aquestes entitats portaran la seva comptabilitat, però les sumes d’entrades i sor­tides han de restar reflexades també en la parroquial, periò­dicament (mensual, trimestral o anyal).

6. Publicacions: és el resultat del que s’ingressa per la fulla domi­nical o d’altres impresos.
7. Préstecs: són les quantitats que la caixa de la parròquia ingressa d’una entitat, bancària o no, i inclús d’un particular.

Les columnes corresponents a sorti­des són les següents:

1. Emoluments a preveres, a laics i Caixa de compensació. Fem aques­ta triple distinció per tal de que resti ben clar el que es destina a cadascuna de les persones.
2. Culte i serveis parroquials: Com­prèn les despeses corresponents al servei del temple i culte, i del despatx parroquial.
3. Publicacions: Es el que s’inver­teix en la fulla i d’altres impresos de tipus formatiu.
4. Càritas, associacions i activitats socials: Comprèn el total o part de la col·lecta, que la parròquia envia a Càritas; tot el que distri­bueix en forma de caritat o per beneficència, i, en quant a les associacions, la suma de les se­ves sortides.
5. Interessos de préstecs i conserva­ció de patrimoni: A més dels interessos, es comprenen ací les despeses necessàries per a la con­servació del patrimoni, com són, per exemple, els arbitris o con­tribucions, i les obres menors o reparacions, etc.
6. Devolució i amortització de prés­tecs.
7. Col·lectes alienes: les que la par­ròquia ha ingressat com a inter­mediària, per exemple, el Domund, pro Seminari, etc.
8. Béns inventariables: Comprèn les inversions que es fan en la com­pra de terrenys, en obres majors, adquisició de valors mobiliaris (títols, accions o obligacions), mo­bles i objectes de culte; resumint, en coses que puguin ésser objec­tes d’inscripció al Registre de la Propietat, a Tràfic, o simplement mereixin relacionar-se en un in­ventari per raó de la seva durada.

La última de les columnes, tant d’en­trades com de sortides, és la suma de les quantitats comptabilitzades cada dia en les respectives columnes antecedents, en total. Per això, pot ocórrer que algun dia ha hagi una sola operació comptabilitzada i, per consegüent, ocupi una sola línia i es reproduirà simplement la xifra en la mateixa línia; d’altres dies, es po­dran ocupar vàries línies i, en aquest cas, la suma de totes les quantitats expressades en cadascuna d’elles es reflexarà en la última línia i en la columna que és objecte de co­mentari.

En la última línia de cada pàgina es reflexarà la suma de cadascuna de les columnes i el seu resultat s’acu­mularà i es posarà a la primera línia de la pàgina següent correspo­nent (entrades o sortides). Així, el resultat de sumar les quantitats que consten en la última columna (suma) ha de coincidir amb el de sumar les que resultin a la última línia de cada pàgina, servint de comprovació.

Barcelona, 16 d’octubre de 1976.