Normativa Canónica Diocesana

Decret 22/25 de 14 de maig de 2025,
creació de la Comissió de Millora dels Espais Parroquials (CMEP).

DECRET 22/25. Barcelona, 14 de maig de 2025

Amb la finalitat de treballar per a la millora dels espais parroquials de l’Arxidiòcesi, assegurar el manteniment del nostre patrimoni i complir la legislació vigent;

Atès que s’ha vist prioritari vetllar per la seguretat de les persones i garantir també la seguretat de les instal·lacions i les activitats que es desenvolupen en els espais parroquials;

Atesos els suggeriments i informes dels diversos òrgans de decisió diocesans a qui s’ha presentat el projecte (Consell Episcopal, Consell per als Assumptes Econòmics, Col·legi de Consultors i Consell d’Assumptes Jurídics);

PEL PRESENT decret s’aprova el projecte de Millora dels Espais Parroquials (MEP) i es constitueix la Comissió de Millora dels Espais Parroquials (CMEP), la qual es regeix pel Reglament que s’adjunta a aquest document i que en regula el funcionament intern i la coordinació de treball, amb l’objectiu de poder gestionar de manera convenient i legal la millora dels espais parroquials de l’Arxidiòcesi.

Ho decreta i signa l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe
Màrion Roca Sagués
Secretària General i Cancellera

REGLAMENT MILLORA DELS ESPAIS PARROQUIALS

Es constitueix la Comissió de Millora dels Espais Parroquials (CMEP), amb caràcter temporal, que depèn directament del Consell Episcopal. Aquesta Comissió, amb la contractació d’una empresa especialitzada en gestió de projectes, ha de dur a terme les següents cinc línies de millora dels espais parroquials (MEP):

Així com:

Composició de la Comissió

Aquesta Comissió és presidida pel bisbe auxiliar que tingui delegada la gestió del Servei d’Economia de l’Arquebisbat, i ha de ser integrada per:

La Comissió també ha de comptar amb un equip d’assessors, format, com a mínim, per un membre del Consell d’Assumptes Jurídics (CAJ) i un membre del Consell per als Assumptes Econòmics (CAE), amb el suport dels serveis d’administració de l’Arxidiòcesi.

Funcionament de la Comissió

La Comissió ha de reunir-se setmanalment, convocada per un ordre del dia, i ha de presentar les actes dels acords a què hagi arribat.

La Comissió ha de tenir com a funció principal l’elaboració de propostes i plans d’acció que permetin complir els objectius establerts i que són elevats al Consell Episcopal. Un cop aprovats, aquests plans d’acció retornen a la Comissió com a mandats d’execució. Aquests mandats són executats per l’empresa de gestió (management) contractada, amb els recursos humans interns/externs (tècnics especialistes) i econòmics destinats a la MEP.

Coordinació de la CMEP amb l’empresa de gestió (management) i l’equip d’arquitectes del Departament de Béns Immobles de l’Arquebisbat

L’empresa de gestió (management) contractada té l’encàrrec, a través d’un contracte programa anual —fruit del mandat d’execució de la CMEP—, de liderar l’execució del projecte i de gestionar els serveis integrals associats a les línies 1 a 3 de la MEP.

Actualment hi ha tres empreses externes que realitzen aquests serveis de manera integral, així com altres equips d’enginyeria, que estan finalitzant projectes iniciats en anys anteriors o en curs durant l’any 2025.

Aquestes empreses externes especialistes poden variar i canviar a mesura que la CMEP ho vagi determinant.

L’empresa de gestió (management) compta amb la col·laboració del Departament de Béns Immobles de l’Arquebisbat, concretament del cap dels arquitectes i de l’equip de quatre arquitectes que actualment tenen repartides les parròquies per zones. En el cas dels béns catalogats, és necessària la coordinació amb el Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural.

Pel que fa al Departament de Béns Immobles, el cap dels arquitectes i els quatre arquitectes tenen la tasca d’implementar les línies 4 i 5 de la MEP (4. Instal·lació de línies de vida als espais parroquials i de la mitra, i 5. Ordenació dels espais utilitzats per tercers propietat de l’Arquebisbat o de les parròquies), i gestionar el manteniment ordinari, preventiu i normatiu dels espais parroquials.

Organigrama funcional del projecte de Millora dels Espais Parroquials (MEP)

Barcelona, maig de 2025

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)