(Domingo, 10/08/2014) María es un nombre muy frecuente en nuestro país. A mediados de agosto los cristianos celebramos la fiesta de María Asunta. Es una fiesta muy entrañable, en la que muchas poblaciones celebran su fiesta mayor. La Asunción de María al cielo es un dogma que proclamó el papa Pío XII en 1950. La […]
08 Ago, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 10/08/2014)
María es un nombre muy frecuente en nuestro país. A mediados de agosto los cristianos celebramos la fiesta de María Asunta. Es una fiesta muy entrañable, en la que muchas poblaciones celebran su fiesta mayor.
La Asunción de María al cielo es un dogma que proclamó el papa Pío XII en 1950. La verdad de la Asunción ha sido reafirmada por el Concilio Vaticano II, que expresa así la fe de la Iglesia: «La Virgen Inmaculada, que había sido preservada de toda mancha de pecado original, terminado el curso de su vida terrena, fue llevada en cuerpo y alma a la gloria del cielo y exaltada por Dios en calidad de Reina del universo para que tuviera una semejanza más plena con su Hijo, Señor de los señores y vencedor del pecado y de la muerte.»
La fiesta de la Asunción de María proporciona a los cristianos una ocasión muy propicia para reflexionar sobre el futuro de su existencia en el más allá, en el cielo nuevo y la tierra nueva de que habla la revelación. Allí, después de la muerte y purificado de toda culpa, el hombre encontrará su glorificación definitiva en Dios. Nos precede María, la Madre de Jesús, asunta en cuerpo y alma al cielo.
El Concilio Vaticano II afirma que María, asunta al cielo, «no se ha desentendido de su dedicación salvadora, sino que con su múltiple intercesión continúa procurando los dones de la salvación eterna». La mediación de María continúa en la historia de la Iglesia y del mundo. María Asunta, con su amor materno, cuida de los hermanos de su Hijo que todavía peregrinan y se hallan en peligros y angustias hasta que sean conducidos a la patria bienaventurada.
La Madre de Jesús, glorificada en cuerpo y alma en el cielo, es una imagen y un comienzo de la Iglesia que ha de llegar a la plenitud en la gloria futura. Por eso María es un signo de esperanza firme y de consuelo para el Pueblo de Dios en marcha hasta que llegue el día del Señor.
El Catecismo de la Iglesia Católica expone todo esto bellamente con estas palabras: «La Santísima Virgen María, terminado el curso de su vida terrena, fue llevada a la gloria del cielo en cuerpo y alma. Allí ya participa en la gloria de la Resurrección de su Hijo, anticipando la resurrección de todos los miembros de su cuerpo.»
Felicito a todas las mujeres que llevan el nombre de María y a todas las localidades y comunidades cristianas que en este día, en medio del verano, celebran su fiesta mayor. Que esta fiesta de María haga que también en nuestros tiempos sean muchos los que se acerquen a Jesús y, como nos dice a menudo el papa Francisco, experimenten la misericordia de Dios Padre, que siempre sale al encuentro de todos aquellos que se acercan a él. ¡Que la Virgen María nos bendiga a todos en esta fiesta de su Asunción!
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...