(Domingo, 4/05/2014) El papa Francisco, con su extraordinaria capacidad comunicativa, ha dicho que querría una Iglesia que escuche y que salga a la calle, que sea como «un hospital de campaña para el alma». En el libro que recoge el diálogo que mantiene con su amigo, el rabino Abraham Skorka, le dice que «el diálogo […]
30 Abr, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 4/05/2014)
El papa Francisco, con su extraordinaria capacidad comunicativa, ha dicho que querría una Iglesia que escuche y que salga a la calle, que sea como «un hospital de campaña para el alma». En el libro que recoge el diálogo que mantiene con su amigo, el rabino Abraham Skorka, le dice que «el diálogo entre la religión y la cultura es clave, y ya lo planteó el Concilio Vaticano II».
He recordado estos pensamientos del Papa a la hora de escribir sobre el Congreso Internacional de Pastoral de las Grandes Ciudades, que iniciaremos en Barcelona este mes de mayo. La idea nació de una conversación que mantuve con el papa Francisco, que es muy sensible a esta cuestión porque ha regido durante quince años la archidiócesis de Buenos Aires, una ciudad que es uno de los centros urbanos más poblados del mundo.
Esta preocupación por la evangelización de las grandes ciudades ya ha tenido dos precedentes en nuestra archidiócesis de Barcelona. Durante la Cuaresma de 2012, en doce ciudades europeas, entre las cuales la nuestra, se celebró la Misión Metrópolis, una iniciativa pastoral promovida por el Pontificio Consejo para la Promoción de la Nueva Evangelización. Y durante los días 17 y 18 de mayo del mismo año se celebró aquí una sesión del llamado Atrio de los Gentiles, una propuesta de Benedicto XVI para fomentar el diálogo de los cristianos con las culturas de hoy sobre las grandes cuestiones humanas, que en esta ocasión versó sobre «Arte, belleza y trascendencia».
Esta nueva iniciativa tiene la forma de un congreso de estudio y de presentación de experiencias, realizado en dos fases separadas en el tiempo, aunque dentro de este mismo año. La primera se celebrará en Barcelona del 20 al 22 de mayo, y tendremos ocasión de escuchar a expertos de varios continentes sobre cómo ven el futuro de la fe cristiana y la función que debe realizar la Iglesia en las grandes concentraciones urbanas. Los ponentes son sociólogos y también hay expertos en la acción pastoral. Me complace agradecer a todos la gran disponibilidad con que han aceptado mi invitación. He aquí sus nombres: Manuel Castells (Berkeley y Universitat Oberta de Catalunya), Marc Augé (París) y Javier Elzo (Bilbao) serán los ponentes del primer día. El segundo día escucharemos a los profesores Angelo di Berardino (Roma), Benjamín Bravo (México) y Luca Bressan (Milán). Y el tercer día nos hablarán Jean- Bosco Mataud (Kinshasa), Alphonse Borras (Lieja) y Carlos María Galli (Buenos Aires).
La segunda sesión la tendremos el próximo mes de noviembre y consistirá en una reflexión entre cardenales y arzobispos de grandes concentraciones urbanas del mundo que vendrán a nuestra ciudad. Me complace expresar mi agradecimiento al papa Francisco, que ha bendecido esta iniciativa y ha dicho que nos recibirá, a los pastores participantes, cuando vayamos a Roma al final de la segunda sesión del congreso para poner en sus manos nuestros trabajos y escuchar sus orientaciones.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...