Un gran testimonio de amor a la Iglesia

(Domingo, 20/02/2011) Este año es el bicentenario del nacimiento del carmelita catalán padre Francesc Palau i Quer, nacido en Aitona el año 1811, fundador de dos congregaciones religiosas muy presentes en nuestra diócesis y en la actualidad también en otros países: las Carmelitas Misioneras Teresianas y las Carmelitas Misioneras. El padre Palau ingresó en el […]

19 Feb, 2011
Església de Barcelona

image

(Domingo, 20/02/2011)

Este año es el bicentenario del nacimiento del carmelita catalán padre Francesc Palau i Quer, nacido en Aitona el año 1811, fundador de dos congregaciones religiosas muy presentes en nuestra diócesis y en la actualidad también en otros países: las Carmelitas Misioneras Teresianas y las Carmelitas Misioneras.

El padre Palau ingresó en el Seminario de Lleida a los 17 años donde permaneció durante cuatro años. Santa Teresa de Jesús y San Juan de la Cruz le fascinaron y por este motivo se hizo carmelita descalzo. A pesar de la conmoción vivida a causa de las disposiciones civiles sobre la exclaustración del año 1835, el padre Palau fue toda su vida un carmelita verdadero, y unió la vocación contemplativa al apostolado, en especial a la dedicación a la formación cristiana y a la ayuda a los enfermos.

En la vida del padre Palau i Quer destaca un valor muy admirable: fue un gran servidor de la Iglesia. El Papa Juan Pablo II, en la homilía de la beatificación del padre Palau, el día 24 de abril de 1988 en San Pedro del Vaticano, puso de relieve este riquísimo contenido de la vida y obra del nuevo beato. El Papa dijo que Francisco Palau hizo de su vida sacerdotal una ofrenda generosa a la Iglesia. Durante sus largas horas de oración –tanto en Aitona, como en un lugar de Ibiza conocido como Es Vedrà- siempre estuvo concentrado en el misterio de la Iglesia.

El beato padre Palau nos ha dejado unos escritos sobre la Iglesia que en opinión de muchos representan una visión que se adelanta –cien años antes- a la rica doctrina que sobre la Iglesia nos legó el Concilio Vaticano II. Él se dedicó al servicio de la Iglesia con entusiasmo porque la sentía como a una madre tierna y amorosa, y la amaba como a una esposa pura y santa.

En este sentido, el padre Palau es para nosotros, todavía hoy, un gran testimonio de amor a la Iglesia. Bien cierto, la Iglesia es nuestra Madre en el espíritu, porque nos ha engendrado a la vida de hijos e hijas de Dios, y ella alimenta esta vida con la Palabra de Dios, con la Eucaristía y con los otros sacramentos. Todos hemos de amar a nuestra santa Madre Iglesia, como amamos a nuestra madre, que nos ha dado la vida corporal. “Mi misión –escribía el padre Palau- consiste en anunciar al pueblo que tú, Iglesia, eres infinitamente bella y amable, y predicar que te amo”. Y él era muy consciente de que en el amor a la Iglesia se realiza el gran mandamiento cristiano del amor a Dios y del amor a los hermanos.

En momentos como los que vivimos de indiferencia religiosa, de privatización de la religión, de poco interés por los valores y contenidos religiosos, todos corremos el peligro de perder el ánimo, de adormecernos, de reducir el espíritu misionero y evangelizador. En definitiva, de alejarnos del espíritu y del carisma del padre Palau que tanto han enriquecido a la Iglesia.

Francesc Palau i Quer fue sin duda un hombre de oración, un ermitaño –tanto en la conocida como la Cueva del padre Palau en Aitona, como en el lugar de Es Vedrà, en Ibiza-, pero a la vez fue un hombre de acción, en diversas iniciativas apostólicas, entre las que debemos destacar la famosa Escuela de la Virtud, una catequesis de adultos que él impartía con una masiva asistencia, o el apostolado en la parroquia de San Agustín de Barcelona, cosa que le pidió el obispo Costa i Borrás. La toponimia barcelonesa ha recuperado el nombre de Penitents con el que fue bautizado el centro asistencial creado por el padre Palau al pie del Tibidabo, en el que era entonces barrio de la Santa Cruz de Vallcarca.

Para las religiosas de las dos congregaciones por él fundadas y para todos en general, el bicentenario del padre Palau y el año jubilar que inauguramos en la catedral el pasado 29 de diciembre es una invitación a imitarle sobre todo en su amor a la santa Madre Iglesia.     

 

 

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Ahí tenéis a un israelita de verdad, en quien no hay engaño.

(Jn 1,45-51)