(Domingo, 13/04/2014) Durante la Semana Santa los cristianos vivimos los misterios centrales de nuestra fe. En concreto, celebramos la muerte y la resurrección de Jesús, que hacen bien patentes la humanidad y la divinidad de nuestro Salvador. Sin embargo, la Semana Santa pone de relieve el amor de Dios hacia toda la humanidad. En medio […]
10 Abr, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 13/04/2014)
Durante la Semana Santa los cristianos vivimos los misterios centrales de nuestra fe. En concreto, celebramos la muerte y la resurrección de Jesús, que hacen bien patentes la humanidad y la divinidad de nuestro Salvador. Sin embargo, la Semana Santa pone de relieve el amor de Dios hacia toda la humanidad. En medio de una sociedad estresada y fría donde se acentúa el individualismo y la soledad, conviene el calor de un Dios que se acerca a toda persona para ofrecerle el don de la gracia divina. La salvación de Jesús nos hace hijos de Dios y hermanos entre todos.
Este amor eterno, infinito y gratuito se manifestó en la Pascua del Jueves Santo. En esta Cena del Señor, él nos amó hasta el extremo y nos dio su cuerpo y su sangre como alimento de comunión. En el cenáculo este ofrecimiento fue incruento, si bien Jesús en aquella primera misa fue sacerdote, altar y víctima.
Y el Viernes Santo, el Señor entregó cruentamente su cuerpo y su sangre en la cruz del Calvario. La cruz de Jesús ostentaba la causa de su crucifixión: «Jesús de Nazaret, Rey de los judíos». Así lo hizo escribir Pilato, el autor de la sentencia de muerte. Pero allí, en el calvario, no faltó la fe del centurión romano, testigo inmediato de los acontecimientos de aquel día: «Verdaderamente, este hombre era hijo de Dios».
La cruz de Jesús manifiesta el rostro de Dios y es profundamente humana. La cruz hace entender el verdadero sentido del dolor y del sufrimiento que acompaña la vida de los hombres. Como escribió Paul Claudel, «Dios no vino a la tierra a suprimir el sufrimiento, sino a llenarlo de su presencia, una presencia que sorprendentemente es amor infinito».
Explica el papa Francisco, en un libro-entrevista que le hicieron dos periodistas, que cuando tenía 21 años estuvo gravemente enfermo y tuvo que someterse a una intervención quirúrgica en el pulmón derecho. Tenía muchos dolores. Y recuerda que lo que más le reconfortó fueron las palabras que le dijo una religiosa que lo visitó, la hermana Dolores, que lo había preparado cuando era un niño para la primera comunión. «Me dijo -recuerda el Papa- sólo estas palabras: ‘Ahora estás imitando a Jesús’. Y eso se me quedó muy grabado y me dio mucha paz.»
En la cruz de Cristo el dolor y la muerte se abrazan con el amor y la vida. Aquél que en este mundo no ha sufrido nunca no sabe qué quiere decir amar. La cruz se convirtió en el signo definitivo del amor fiel de Dios. El amor eterno, infinito y gratuito de Dios trasciende el sufrimiento y la muerte y es portador de vida. Por eso la cruz no es la última palabra de la redención de Cristo, porque le sucedió su resurrección gloriosa, manifestación plena de su victoria sobre el pecado y la muerte.
† Lluís Martínez Sistach Cardenal arzobispo de Barcelona
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...