(Domingo, 26/10/2014) Los jesuitas han celebrado en 2013 y en lo que va de 2014 dos conmemoraciones notables de su historia: el 125 aniversario de la canonización del misionero catalán san Pedro Claver, que dedicó su vida a los esclavos negros en la Colombia colonial española del siglo XVII, y el bicentenario de la restauración […]
24 Oct, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 26/10/2014)
Los jesuitas han celebrado en 2013 y en lo que va de 2014 dos conmemoraciones notables de su historia: el 125 aniversario de la canonización del misionero catalán san Pedro Claver, que dedicó su vida a los esclavos negros en la Colombia colonial española del siglo XVII, y el bicentenario de la restauración de la Compañía después del período en que estuvo disuelta (1773-1814).
San Pedro Claver tiene una actualidad perenne porque es un ejemplo de cristiano solidario, de vida comprometida en la ayuda y la liberación de los más débiles. El teólogo Josep Maria Rovira Belloso, significativamente, menciona Pedro Claver en un escrito académico dedicado a santo Tomás de Aquino. Dice que, además de la perfección formal y lógica, el saber teológico tiene una dimensión práctica que impulsa hacia los demás y especialmente hacia los pobres y marginados. Este es un concepto que va más allá del trabajo teológico académico, si se quiere decir así, pero que da a la teología una necesaria tensión hacia el Reino de Dios proclamado por Jesucristo, que debe manifestarse en la atención a los más pobres y débiles de cada sociedad. El doctor Rovira Belloso escribe con toda razón: «Se recuerda aquí a san Pedro Claver acercándose a los esclavos para darles calor material y vida. La teología tiene ciertamente una dimensión veritativa, pero también incluye la vertiente de la realización práctica, como ha sido afirmado por santo Tomás de Aquino».
Esta dimensión samaritana de la fe y de la teología brilló en san Pedro Claver, nacido en Verdú (Urgell) el año 1580. Siendo ya clérigo del obispado de Vic, entró en la Compañía de Jesús en 1602 en el noviciado de Tarragona. Cursó las humanidades clásicas en Girona y la filosofía en Mallorca, donde entró en contacto con un santo jesuita famoso, todo bondad, sabiduría y humildad, Alfonso Rodríguez, portero del Colegio de Montesión, que sería canonizado el mismo día que el hijo de Verdú por León XIII en 1888. Pedro Claver también fue ciudadano de Barcelona como estudiante de teología de 1608 a 1610.
Marchó hacia las misiones del Nuevo Mundo y durante 40 años vivió en Cartagena de Indias, en Colombia, dedicado totalmente a los esclavos negros que eran llevados desde África, a los que sirvió de manera abnegada, en un extraordinario ejercicio de solidaridad con ellos. Está considerado un verdadero precursor de la defensa de los derechos humanos antes de que fueran llamados así. Trabajó para superar las dificultades que algunos grupos de la sociedad colonial planteaba a su misión de ser esclavo de los esclavos negros: es un texto que se conserva escrito de su puño y letra: «Petrus Claver aetíopum semper servus» («Pedro Claver esclavo para siempre de los etíopes «, que era como se denominaba a los negros).
Murió en Cartagena de Indias el 8 de septiembre de 1654 y actualmente este santo catalán es el patrón de Colombia y, sobre todo, es un ejemplo eminente de la dimensión liberadora y solidaria de la fe. Se cumplió en él lo que escribió al final de su partida de bautismo el sacerdote de Verdú: «Dios lo haga buen cristiano».
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7... Ver másVer menos
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos