Pascua de Cristo, Pascua de la Iglesia

(Domingo, 31/03/2013) Los cristianos hemos de profesar con gozo nuestra fe. Siempre, pero especialmente en esta fiesta de Pascua, la fiesta de las fiestas, la principal y primera fiesta cristiana de todo el año. Nuestros hermanos de Oriente expresan esta fe y esta alegría con la salutación tradicional: “¡Cristo ha resucitado!”; a la que sigue […]

30 Mar, 2013
Església de Barcelona

(Domingo, 31/03/2013)

Los cristianos hemos de profesar con gozo nuestra fe. Siempre, pero especialmente en esta fiesta de Pascua, la fiesta de las fiestas, la principal y primera fiesta cristiana de todo el año. Nuestros hermanos de Oriente expresan esta fe y esta alegría con la salutación tradicional: “¡Cristo ha resucitado!”; a la que sigue la respuesta: “¡Verdaderamente ha resucitado!”

Esta alegría pascual estamos llamados a vivirla, de una manera especial en este Año de la Fe, en Iglesia. Porque la Iglesia es el signo eficaz de Jesucristo –el Vaticano II la contempla como el sacramento de Cristo– y por esto la Pascua de Cristo es también la Pascua de la Iglesia, en el Espíritu Santo.

La profesión de fe, que hacemos con una solemnidad especial en la Vigilia Pascual y en la misa de la solemnidad de hoy, contiene un tercer artículo correspondiente al Espíritu Santo: “Creo en el Espíritu Santo, la santa Iglesia católica, la comunión de los santos, el perdón de los pecados, la resurrección de la carne y la vida eterna”.

Las dos últimas afirmaciones describen especialmente los frutos de la Pascua de Cristo y de la presencia del Espíritu Santo en la Iglesia, comunidad visible de los que creen en Cristo, el “primogénito de la nueva creación”, el “primogénito entre muchos hermanos”. Resucitado por la fuerza del Espíritu Santo, Jesucristo es la primicia del mundo definitivo.

De esta manera, el Credo relaciona las misiones correspondientes del Padre como “creador del cielo y de la tierra”; del Hijo, “Jesús, nacido de la Virgen María”, como mediador, sobre todo por su muerte y resurrección de entre los muertos; y del Espíritu Santo, “viviente en la Iglesia”, como principio de vida y de resurrección definitivas. Por esto, la Iglesia es un pueblo reunido en la unidad del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo.

En este clima de Pascua, estamos llamados a valorar debidamente la llamada eclesialidad de la fe. La misma profesión de fe es un acto personal y al mismo tiempo comunitario. Como afirma el Catecismo de la Iglesia Católica, podemos decir creo y creemos, ya sea la fe de la Iglesia profesada personalmente por cada cristiano en el momento del bautismo, ya sea la fe de la Iglesia proclamada por el Santo Padre y los obispos en momentos especiales o, más generalmente, por la asamblea litúrgica de los creyentes. Creemos en la Iglesia, porque ella es nuestra Madre, que responde a Dios con su fe y nos enseña a decir: Yo creo; y también: Nosotros creemos.

Os deseo a todos una santa y gozosa Pascua de resurrección.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)