Paraules del Cardenal en el 125è aniversari de La Salle Bonanova

Paraules conclusives de l’acte acadèmic del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, amb motiu dels 125 anys del Col·legi de La Salle Bonanova. Barcelona, 11 de maig de 2014.

Sovint participem en actes commemoratius d’aniversaris elevats en nombre d’anys – com aquests 125 anys – de la creació o fundació de realitats en els diferents camps en la nostra societat catalana. Avui ho fem pels 125 anys del Col·legi de La Salle Bonanova, una realitat educativa i eclesial molt important.

Aquesta constatació ens fa conscients de la creativitat dels nostres estimats avantpassats, que davant de les necessitats socials de tot tipus cercaren solucions creant institucions i realitats que han perdurat fins avui, malgrat les diverses i greus circumstàncies que s’han viscut en la nostra història recent. Per tant, un agraïment als nostres avantpassats. Gràcies a l’Institut de Germans Lasalians per haver construït i obert aquesta escola a la ciutat de Barcelona, a la falda del Tibidabo, lluny del centre de la ciutat, però avui molt més a prop 

Tots els qui estem aquí ens unim joiosament a l’agraïment a tots els germans de La Salle i a tots els membres de la comunitat educativa que eduquen amb il·lusió, els que durant aquests 125 anys han fet possible l’escola al servei preuat dels alumnes, de les famílies, de la societat i de l’Església. Parlar d’una escola és parlar de present i de futur, és parlar de la formació dels infants, adolescents i joves, que és la tasca més necessària i més preuada.

El Col·legi La Salle Bonanova ha estat part de la història i el present de la nostra Ciutat Comtal i del nostre país, en el seu àmbit i nivell. És ben cert que aquesta història dels últims 125 anys no es podrà escriure sense parlar d’aquest col·legi dels Germans de La Salle. Si hi ha institucions importants i cabdals en una societat, una d’aquestes són les escoles, per això tot el que fa referència a l’escola, a l’educació dels infants, adolescents i joves, constitueix una qüestió de primer ordre, una qüestió d’Estat i cal regular-la pensant que els primers responsables de l’educació dels fills són els pares i que atesa la seva importància cal fer-ho amb el consens de totes les forces polítiques i socials per tal d’assolir la millor regulació d’aquesta matèria, evitant canvis successius i sovintejats que dificulten un bon treball educatiu.

La meva primera observació em porta a pensar que no hem de viure de renda, del que ens han deixat els nostres avantpassats. Ens cal a tots avui un compromís creatiu per oferir a la societat actual realitats i institucions que facilitin solucions als problemes actuals i de futur. Així, també, possibilitarem que els que vindran després de nosaltres, puguin reunir-se sovint per commemorar nous aniversaris. Penso que en el nostre país hi ha força creativitat i convé ajudar-la amb el suport de l’Administració i dels ciutadans.

Avui contemplem aquesta escola com una obra de l’Església, de la Congregació de La Salle en el camp de l’educació. L’Església sempre ha estat interessada en l’educació de les persones i a Catalunya tenim un bon nombre d’escoles cristianes que posen en relleu aquest interès. Com a President de l’Escola Cristiana de Catalunya em plau agrair a Sant Joan Baptista de la Salle i a molts fundadors i fundadores catalans, especialment de la segona meitat del segle XIX, la creació d’Escoles per la formació humana i cristiana integral, dels infants, adolescents i joves, principalment necessitats.

L’escola cristiana ofereix un bon servei a la societat i constitueix un interès públic que cal vetllar, facilitant als pares que puguin exercir el seu dret fonamental, primari i constitucional d’escollir l’escola que volen pels seus fills. Agraeixo a l’Administració i demano que totes les Administracions vegin sempre l’escola cristiana com una realitat d’interès públic. Gràcies La Salle pel col·legi amb ideari cristià i per la tasca que realitzeu. Per molts anys!

Avui, fent aquest acte en una escola, hem de pensar en les 270 nenes que en una escola de Nigèria foren segrestades per vendre-les com a esclaves. I això en el segle XXI ¡Quin horror! Hem de mirar més l’Àfrica per ajudar-la més desinteressadament. Col·laborem tots per solucionar aquest greu problema, que és també nostre, i unim-hi la pregària perquè Déu canviï el cor de pedra dels segrestadors i en faci un cor de carn que alliberi aquestes nenes que anaven a l’escola com hi van els nens i nenes de Catalunya.

El Papa Francesc ens demana que siguem també evangelitzadors per tal de reformar l’Església. Que la formació humana i cristiana que donem als alumnes els faci més evangelitzadors i compromesos en el món, pensant especialment en els més febles.

Felicito tots els qui fan possible aquesta celebració de l’Eucaristia, l’acte acadèmic i tot el que seguirà, als cors de la missa i a les dos interpretacions d’aquest acte. Gràcies.