Paraules del Cardenal en el 125è aniversari de La Salle Bonanova

Paraules conclusives de l’acte acadèmic del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, amb motiu dels 125 anys del Col·legi de La Salle Bonanova. Barcelona, 11 de maig de 2014. Sovint participem en actes commemoratius d’aniversaris elevats en nombre d’anys – com aquests 125 anys – de la creació o fundació de realitats […]

13 May, 2014
Església de Barcelona

Paraules conclusives de l’acte acadèmic del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, amb motiu dels 125 anys del Col·legi de La Salle Bonanova. Barcelona, 11 de maig de 2014.

Sovint participem en actes commemoratius d’aniversaris elevats en nombre d’anys – com aquests 125 anys – de la creació o fundació de realitats en els diferents camps en la nostra societat catalana. Avui ho fem pels 125 anys del Col·legi de La Salle Bonanova, una realitat educativa i eclesial molt important.

Aquesta constatació ens fa conscients de la creativitat dels nostres estimats avantpassats, que davant de les necessitats socials de tot tipus cercaren solucions creant institucions i realitats que han perdurat fins avui, malgrat les diverses i greus circumstàncies que s’han viscut en la nostra història recent. Per tant, un agraïment als nostres avantpassats. Gràcies a l’Institut de Germans Lasalians per haver construït i obert aquesta escola a la ciutat de Barcelona, a la falda del Tibidabo, lluny del centre de la ciutat, però avui molt més a prop 

Tots els qui estem aquí ens unim joiosament a l’agraïment a tots els germans de La Salle i a tots els membres de la comunitat educativa que eduquen amb il·lusió, els que durant aquests 125 anys han fet possible l’escola al servei preuat dels alumnes, de les famílies, de la societat i de l’Església. Parlar d’una escola és parlar de present i de futur, és parlar de la formació dels infants, adolescents i joves, que és la tasca més necessària i més preuada.

El Col·legi La Salle Bonanova ha estat part de la història i el present de la nostra Ciutat Comtal i del nostre país, en el seu àmbit i nivell. És ben cert que aquesta història dels últims 125 anys no es podrà escriure sense parlar d’aquest col·legi dels Germans de La Salle. Si hi ha institucions importants i cabdals en una societat, una d’aquestes són les escoles, per això tot el que fa referència a l’escola, a l’educació dels infants, adolescents i joves, constitueix una qüestió de primer ordre, una qüestió d’Estat i cal regular-la pensant que els primers responsables de l’educació dels fills són els pares i que atesa la seva importància cal fer-ho amb el consens de totes les forces polítiques i socials per tal d’assolir la millor regulació d’aquesta matèria, evitant canvis successius i sovintejats que dificulten un bon treball educatiu.

La meva primera observació em porta a pensar que no hem de viure de renda, del que ens han deixat els nostres avantpassats. Ens cal a tots avui un compromís creatiu per oferir a la societat actual realitats i institucions que facilitin solucions als problemes actuals i de futur. Així, també, possibilitarem que els que vindran després de nosaltres, puguin reunir-se sovint per commemorar nous aniversaris. Penso que en el nostre país hi ha força creativitat i convé ajudar-la amb el suport de l’Administració i dels ciutadans.

Avui contemplem aquesta escola com una obra de l’Església, de la Congregació de La Salle en el camp de l’educació. L’Església sempre ha estat interessada en l’educació de les persones i a Catalunya tenim un bon nombre d’escoles cristianes que posen en relleu aquest interès. Com a President de l’Escola Cristiana de Catalunya em plau agrair a Sant Joan Baptista de la Salle i a molts fundadors i fundadores catalans, especialment de la segona meitat del segle XIX, la creació d’Escoles per la formació humana i cristiana integral, dels infants, adolescents i joves, principalment necessitats.

L’escola cristiana ofereix un bon servei a la societat i constitueix un interès públic que cal vetllar, facilitant als pares que puguin exercir el seu dret fonamental, primari i constitucional d’escollir l’escola que volen pels seus fills. Agraeixo a l’Administració i demano que totes les Administracions vegin sempre l’escola cristiana com una realitat d’interès públic. Gràcies La Salle pel col·legi amb ideari cristià i per la tasca que realitzeu. Per molts anys!

Avui, fent aquest acte en una escola, hem de pensar en les 270 nenes que en una escola de Nigèria foren segrestades per vendre-les com a esclaves. I això en el segle XXI ¡Quin horror! Hem de mirar més l’Àfrica per ajudar-la més desinteressadament. Col·laborem tots per solucionar aquest greu problema, que és també nostre, i unim-hi la pregària perquè Déu canviï el cor de pedra dels segrestadors i en faci un cor de carn que alliberi aquestes nenes que anaven a l’escola com hi van els nens i nenes de Catalunya.

El Papa Francesc ens demana que siguem també evangelitzadors per tal de reformar l’Església. Que la formació humana i cristiana que donem als alumnes els faci més evangelitzadors i compromesos en el món, pensant especialment en els més febles.

Felicito tots els qui fan possible aquesta celebració de l’Eucaristia, l’acte acadèmic i tot el que seguirà, als cors de la missa i a les dos interpretacions d’aquest acte. Gràcies.

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)