Palabras del cardenal Juan José Omella en la eucaristía de despedida de Mons. Sebastià Taltavull

Basílica de la Sagrada Familia, domingo, 19 de noviembre de 2017

Benvolgut Sebastià, el poeta Antonio Machado en una bella poesia que hem après tots, fins i tot a cantar, diu:

Todo pasa y todo queda
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

(Antonio Machado)

Vas arribar a Barcelona fa vuit anys, vas sumar-te amb entrega generosa al camí que estava fent la comunitat cristiana conduïda pel seu Pastor, el Card. Lluís Martínez Sistach, i has deixat en aquest camí les teves petjades. Amb tots i entre tots s’ha anat fent camí al llarg de la història. Un camí que té com a meta la casa que el Senyor ens té preparada: Vaig a preparar-vos-hi estada (cf. Jn 14,2) va dir el Senyor Jesús abans de pujar al cel. Gràcies per aquest camí traçat per tants pastors, religiosos, persones consagrades, gent cristiana del carrer. Que Déu beneeixi l’esforç per fer el camí que porta a Déu, que condueix a la pau i al goig de Déu.

Fa ara gairebé dos anys que vaig arribar a Barcelona i em vas donar la mà per ajudar-me a caminar, a fer camí junts, perquè l’Evangeli, la pastoral, la vida cristiana es viu sempre en comunitat. La nostra espiritualitat és sempre comunitària. I així hem treballat aquests dos anys, fins i tot, mentre et feies càrrec de l’Església Germana de Mallorca com a Administrador Apostòlic. Molta càrrega et van posar sobre les espatlles, però ets fort i te n’has sortit.

En aquests moments, em venen al cap les paraules del llibre de Job: «El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!» (Job 1,21). Gràcies, benvolgut Sebastià, per tot el que m’has ajudat aquests anys d’aterratge en aquesta Església de Barcelona. Gràcies en nom de tota l’arxidiòcesi pel teu lliurament generós. Deixes molta petjada, deixes un bon record.

Però a tu, a tots nosaltres, ens toca viure el que deia bellament Joan Baptista: «Ell ha de créixer, i jo he de minvar» (Jn 3,30). Sí, això teu, això nostre, és passar i deixar que creixi el Senyor, que sigui Ell i no nosaltres el centre de tota activitat i la petjada del camí. És més, solament Ell és el Camí, la Veritat i la Vida. Pots marxar content d’haver col·laborat en aquesta Església de sant Paciá, sant Sever i sant Oleguer, en aquesta Església de Barcelona. I escolta la veu del Senyor que et diu: «Duc in altum!», «Tira mar endins» (Lc 5,4).

Et desitjo, et desitgem tots, que siguis un bon pastor a l’Església de Mallorca. T’acompanyarem amb el nostre afecte i estimació. Et posem a les mans de la Mare de Déu, sota les advocacions de la Mercè, de Montserrat i de Lluc. Ja saps que, com diu l’abat sant Bernat: «Mira l’Estel, invoca Maria […]Si la segueixes, no et desviaràs; si recorres a Ella, no desesperaràs. Si la recordes, no cauràs en l’error. Si Ella et sosté, no t’enfonsaràs.

No temeràs res si et protegeix; si et deixes portar per Ella, no et fatigaràs; amb el seu favor arribaràs a port. De manera que tu mateix podràs experimentar quanta raó té l’evangelista quan diu: “la noia verge es deia Maria”».

Benvolgut Sebastià, que Déu t’acompanyi en la teva nova destinació pastoral i no oblidis que aquí seguiràs tenint uns amics i una Betània per al teu descans. Gràcies per tot.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona