Palabras del Cardenal en el 25 aniversario de la Fundación Joan Maragall

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració del 25è aniversari de la Fundació Joan Maragall. Palau de la Generalitat, 27 de març de 2014. Celebrem els 25 anys de la vida i activitat de la Fundació Joan Maragall, i ho fem aquí al Palau de la Generalitat de […]

28 Mar, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració del 25è aniversari de la Fundació Joan Maragall. Palau de la Generalitat, 27 de març de 2014.

Celebrem els 25 anys de la vida i activitat de la Fundació Joan Maragall, i ho fem aquí al Palau de la Generalitat de Catalunya. Agraeixo al President de la Generalitat que ens hagi acollit, expressió del seu interès i valoració per aquesta institució eclesial al servei de la cultura del nostre país. Aquesta Fundació fou constituïda per l’estimat Cardenal Narcís Jubany i Arnau, Arquebisbe de Barcelona, el 10 de febrer de 1989 perquè treballés en les relacions entre la fe i la cultura. Estem molt contents de participar en aquesta celebració perquè estimem i valorem aquesta institució al servei de la fe i de la cultura.

L’Església ha estat sensible a la cultura de cada poble i alhora amb la seva activitat religiosa i social ha fet també cultura. Així ha estat a casa nostra en la història més que mil·lenària de Catalunya. Ho posen en relleu les múltiples manifestacions artístiques, literàries, arquitectòniques, etc. que han anat configurant la vida de les persones i institucions. La Fundació Joan Maragall ha treballat aquests anys en promoure i difondre la cultura catalana.

El Concili Vaticà II, ara fa cinquanta anys, ens parlava del divorci entre la fe i la cultura. Davant d’aquesta realitat manifestada per l’Assemblea Ecumènica, amb aquesta institució es volia i es vol establir ponts entre el cristianisme i la cultura del nostre entorn. La cultura com una forma històrica d’existir de la persona humana. Tot home i tota dona viu sempre segons una cultura que li és pròpia, que inclou els coneixements, l’art, la moral, la religió, el dret, l’economia, la política, la tècnica i qualsevol altre costum adquirit pels membres d’una societat.

La Fundació Joan Maragall és un espai eclesial a casa nostra que vol estar al servei de la cultura i l’evangelització. Ha tingut sempre la vocació de pont, de mitjà de relació i d’intercanvi entre les dues ribes, entre el cristianisme i el món actual, especialment la cultura catalana, el món dels allunyats, dels no creients en la dimensió religiosa.

La Fundació Joan Maragall ha treballat molt durant aquests vint-i-cinc anys. Són moltíssimes les conferències i són molts els llibres publicats. Ha estat sempre molt atenta la Fundació, els membres del seu Patronat, a les grans qüestions culturals que en el camp de l’Església i de la societat han interessat i interessen als homes i dones d’avui. Això ha estat possible gràcies a la competència eclesial, professional i social dels seus patrons. El President n’ha fet esment d’alguns. I tot això s’ha fet amb l’esperit evangelitzador d’anunciar Jesús i el seu evangeli, especialment en el món dels intel·lectuals i del pensament.

El treball de la Fundació ha enriquit el pensament de la nostra societat, sortint del pensament únic que tot ho uniformitza i que, per tant, empobreix. En una societat amb una cultura laïcista que pretén que les conviccions religioses quedin reduïdes a la consciència, al fur intern, la Fundació ha posat enmig de la convivència social el pensament cristià, de l’Església en el si de la nostra cultura. Es també una interpel·lació enfront de la globalització i de la cultura massa tecnològica en detriment de l’humanisme.

Encetem un període que ens portarà a les noces d’or amb l’esperança que el pont que sempre ha configurat el treball de la nostra Fundació, es faci cada vegada més ample, més transitat, més un lloc comú de tots, d’intercanvi d’idees, de valors i de sentit de la vida. Per poder dur-ho a terme, els membres de la Fundació han intentat sempre ser creadors de pensament, fomentadors de diàleg i de debats, focus de difusió i impulsors d’una xarxa de relacions i editors de moltes publicacions.

La nostra Fundació ens ajuda a posar en pràctica el que el Papa Francesc ens demana: sortir i anar a les perifèries existencials. Això demana una actitud ben evangelitzadora per fomentar el diàleg entre la cultura i la fe i oferir un servei al món intel·lectual per tal d’oferir-los-hi la joia de l’Evangeli.

Tot ha estat possible a la dedicació generosa dels membres del Patronat de la Fundació, des del seu president el Dr. Antoni Matabosch durant molts anys i recentment el Dr. Josep Maria Carbonell, i tots els membres del Patronat. Per això, em plau agrair-los-hi tot el que han fet per tal que aquesta preuada institució eclesial hagi anat assolint les finalitats per les quals fou creada.

Gràcies Fundació Joan Maragall i endavant amb el treball de la cultura i de la seva evangelització en bé de l’Església i de Catalunya. Fundació Joan Maragall us necessitem.

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)