(Domingo, 2/08/2015) El 19 de octubre del año pasado, el mismo día que se celebraba en Roma la clausura del Sínodo extraordinario de obispos sobre la familia, el Papa Francisco presidió la beatificación de Pablo VI. Es justo recordar a este Papa que fue el principal artífice del Concilio Vaticano II, de cuya muerte hará […]
31 Jul, 2015
Església de Barcelona
(Domingo, 2/08/2015)
El 19 de octubre del año pasado, el mismo día que se celebraba en Roma la clausura del Sínodo extraordinario de obispos sobre la familia, el Papa Francisco presidió la beatificación de Pablo VI. Es justo recordar a este Papa que fue el principal artífice del Concilio Vaticano II, de cuya muerte hará 37 años el próximo día 6. Su pontificado, de 15 años de duración, comenzó el 21 de junio de 1963, día de su elección, y acabó el 6 de agosto de 1978, fiesta de la Transfiguración del Señor y día de su muerte a los 80 años en Castelgandolfo, cerca de Roma.
Se ha escrito que Pablo VI fue un Papa al que todavía le tenemos que hacer justicia, y más aún cuando ya han sido canonizados su antecesor y un sucesor: Juan XXIII y Juan Pablo II. Recordemos que Pablo VI recibió el Concilio Vaticano II de manos de Juan XXIII, que murió cuando apenas se habían iniciado los trabajos de la gran asamblea conciliar, y lo llevó hasta la conclusión, encargándose de su primera aplicación en las décadas de los 60 y 70, unos años muy difíciles para el gobierno de la Iglesia.
Recordemos también que fue el primer Papa que hizo una peregrinación a Tierra Santa, donde tuvo un encuentro memorable con el patriarca Atenágoras, con aquel gran abrazo entre los máximos representantes de las Iglesias de Oriente y de Occidente, un gesto que llevaría, al final del Concilio Vaticano II, a anular las mutuas excomuniones entre Roma y Constantinopla, que venían del siglo XI.
Pablo VI fue el Papa que hizo cardenales a Karol Wojtyla (en 1967) y a Joseph Ratzinger (1977), ambos sucesores suyos, que se han convertido en san Juan Pablo II y Benedicto XVI, hoy Papa emérito.
También fue el Papa que comenzó los viajes apostólicos, además de la ya mencionada peregrinación a Tierra Santa durante el Concilio Vaticano II, a las Iglesias locales de los cinco continentes. Entre las muchas cosas que se pueden recordar de este Papa está la encíclica Populorum Progressio (1967), escrita al final del colonialismo, cuando nacían y crecían en el mundo nuevas naciones y nuevos estados. Después publicó la Humanae Vitae (1968), la encíclica sobre el control de la natalidad y los valores de la familia. De la última etapa de su pontificado es su exhortación apostólica sobre el anuncio del Evangelio, Evangelii Nuntiandi, del 8 de diciembre de 1975, un texto que aún hoy es un punto de referencia cuando se habla de la evangelización.
Recuerdo que el papa Francisco, que tiene una gran admiración por el papa Montini, en la audiencia que nos concedió a los participantes en el reciente Congreso de la Pastoral de las Grandes Ciudades, el 27 de noviembre de 2014, concluyó sus palabras haciendo un gran elogio de Pablo VI: «En los escritos del beato Pablo VI cuando era arzobispo de Milán –nos dijo-, hay una verdadera reserva de cosas que nos pueden ayudar a llevar el Evangelio a las grandes ciudades».
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...