(Domingo, 28/04/2013) Estamos celebrando el Año de la Fe, que se inició con motivo de haberse cumplido, el año pasado, los 50 años del comienzo del Concilio Vaticano II. Son del beato Juan Pablo II estas palabras. “Siento más que nunca el deber de señalar el Concilio como la gran gracia de la cual la […]
27 Abr, 2013
Església de Barcelona
(Domingo, 28/04/2013)
Estamos celebrando el Año de la Fe, que se inició con motivo de haberse cumplido, el año pasado, los 50 años del comienzo del Concilio Vaticano II. Son del beato Juan Pablo II estas palabras. “Siento más que nunca el deber de señalar el Concilio como la gran gracia de la cual la Iglesia se ha beneficiado en el siglo XX”. Y su sucesor, Benedicto XVI, escribió estas otras palabras: “Si lo leemos y acogemos guiados por una hermenéutica correcta, el Concilio puede convertirse cada vez más en una gran fuerza para la renovación siempre necesaria de la Iglesia”.
En este breve comentario deseo dedicar un recuerdo a los dos Papas del Concilio: el beato Juan XXIII y su sucesor, Pablo VI. Se cumple también el medio siglo de unos acontecimientos relacionados con estos dos grandes pontífices del siglo XX.
El 3 de junio de 1963 moría Juan XXIII, cuando el Concilio Vaticano II estaba todavía en sus comienzos, pues sólo había celebrado la primera sesión y le quedaba mucho trabajo. Unos dos meses antes, el 11 de abril de aquel mismo año 1963 –de ello se cumplen los 50 años- el buen Papa Juan había publicado su encíclica Pacem in terris, un auténtico testamento suyo a la Iglesia y al mundo, con este documento dedicado a los derechos humanos y a la paz.
El Papa que tuvo la inspiración de convocar el Concilio dirigió esta encíclica “sobre la paz entre todos los pueblos, que ha de fundamentarse en la verdad, la justicia, el amor y la libertad” y que dirigió a todos los obispos, a los fieles de todo el mundo y –significativa novedad- “a todos los hombres de buena voluntad”.
El día 21 de aquel mes de junio en que murió Juan XXIII –por tanto se cumple también de ello el medio siglo- era elegido Pablo VI, que tuvo la misión de continuar el Concilio y llevarlo a buen puerto. A él le correspondió la tarea de clausurar el Concilio y de comenzar su aplicación. Fueron tiempos de muchas novedades y de no pocos frutos, pero también tiempos de dificultades, tensiones y sufrimientos. Pablo VI tuvo que dirigir la Iglesia católica en los difíciles años que siguieron al Concilio.
También fue Pablo VI quien inauguró los viajes del Papa a diversos países del mundo, una práctica que se ha convertido en habitual en los Papas que le han sucedido. El pasado 10 de diciembre, Benedicto XVI aprobó el decreto de las virtudes heroicas del Papa Montini, primer paso hacia su beatificación. De esta manera, los dos Papas del último concilio son propuestos a todos los fieles como modelos de vida cristiana. La vida cristiana que el Concilio Vaticano II quiso revitalizar e impulsar y que ahora todos estamos llamados a continuar bajo la guía del nuevo Santo Padre.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...