Las vocaciones, futuro de la Iglesia

(Domingo, 15/05/2011) En este cuarto domingo de Pascua la Iglesia celebra la 48 Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones, que este año tiene como lema “Proponer las vocaciones en la Iglesia local”. Este lema es una invitación a las diócesis de todo el mundo –y en primer lugar a los obispos-  a preguntarnos si […]

14 May, 2011
Església de Barcelona

image

(Domingo, 15/05/2011)

En este cuarto domingo de Pascua la Iglesia celebra la 48 Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones, que este año tiene como lema “Proponer las vocaciones en la Iglesia local”. Este lema es una invitación a las diócesis de todo el mundo –y en primer lugar a los obispos-  a preguntarnos si hacemos todo lo que debemos para que la Iglesia actual y la del futuro cuente con las vocaciones que necesita para seguir cumpliendo su misión.

He dicho en repetidas ocasiones que nuestra sociedad sería muy distinta si desaparecieran las instituciones de la Iglesia. A pesar de las limitaciones de las personas y de las instituciones, creemos que la aportación de las obras cristianas a nuestra sociedad es altamente positiva. Y esta aportación está en entredicho si faltan vocaciones que aseguren el relevo generacional, tanto vocaciones sacerdotales como a la vida religiosa.

Ésta es una responsabilidad especial de los obispos, y soy muy consciente de ello. No obstante, también es cierto que esta responsabilidad es de todos. Lo dice claramente el Papa Benedicto XVI en el mensaje que ha publicado para esta jornada con estas palabras: “Especialmente en nuestro tiempo, en el que la voz del Señor parece ahogada por otras voces, y la propuesta de seguirlo, entregando la propia vida, parece ser demasiado difícil, toda comunidad cristiana, todo fiel, debería de asumir conscientemente el compromiso de promover las vocaciones”.

El mismo Benedicto XVI ha dado ejemplo de sentir esta responsabilidad al hacer algo inhabitual en las actividades del Papa: dirigir una carta a los seminaristas de toda la Iglesia, el 18 de octubre del año pasado. Él mismo cita este hecho para animar a todos a ser conscientes de su responsabilidad en el nacimiento y cuidado de las vocaciones al ministerio ordenado y a la vida consagrada a Dios.

Dirigiéndose a los que ya se decidieron a entrar en un seminario, el Papa les dice en esta carta: “Habéis hecho bien. Porque los hombres, también en la época del dominio tecnológico del mundo y de la globalización, seguirán teniendo necesidad de Dios, del Dios manifestado en Jesucristo y que nos reúne en la Iglesia universal, para aprender con Él y por medio de Él la vida verdadera, y tener presentes y operativos los criterios de una humanidad verdadera”.

Quien me lea (o escuche) quizá se pregunte qué puede hacer, como miembro responsable de la Iglesia, ante el problema del fomento de las vocaciones. El mensaje del Papa para esta jornada insiste precisamente en la misión de cada miembro de la Iglesia y de cada comunidad para animar y acoger las vocaciones, tanto sacerdotales como religiosas. Y en este sentido recuerda que la oración es el primer medio para suscitar y acompañar las vocaciones sacerdotales y religiosas.

Y con la oración, es necesario crear lo que el Papa llama el humus vital –es decir, la tierra fértil- para que surjan las vocaciones al sacerdocio ministerial y a la vida consagrada a Dios y al servicio de los hermanos. De las vocaciones depende, desde luego, el futuro de la Iglesia. Pero también son un testpara cada diócesis, porque –como dice el Papa en el mensaje que he citado- “la capacidad de cultivar las vocaciones es un signo característico de la vitalidad de una Iglesia local”.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)