La visita ad limina Apostolorum

(Domingo, 02/03/2014) Entre los días 24 de febrero y 8 de marzo los obispos de la Conferencia Episcopal Española hacemos la visita ad limina Apostolorum. Esta expresión latina se refiere a dos basílicas romanas, la de San Pedro del Vaticano y la de San Pablo Extramuros. Cuando los obispos viajamos a Roma con motivo de […]

26 Feb, 2014
Església de Barcelona

(Domingo, 02/03/2014)

Entre los días 24 de febrero y 8 de marzo los obispos de la Conferencia Episcopal Española hacemos la visita ad limina Apostolorum. Esta expresión latina se refiere a dos basílicas romanas, la de San Pedro del Vaticano y la de San Pablo Extramuros. Cuando los obispos viajamos a Roma con motivo de la visita ad limina, vamos a estos dos templos y rezamos ante los sepulcros de los dos grandes apóstoles.

Sin embargo, otro punto esencial de esta visita es el encuentro con el Papa. Esta vez está también el hecho de que es la primera visita ad limina con el nuevo Papa, circunstancia que le da un especial interés. A la vez, se hacen las visitas a los diferentes dicasterios romanos.

Pedro nos dice claramente quién es Jesús: «El Mesías, el Hijo del Dios vivo». Jesús nos manifiesta quién es Pedro y la función que Pedro y sus sucesores tendrán en la Iglesia: «Tú eres Pedro, y sobre esta piedra edificaré mi Iglesia, y el poder del Infierno no la derrotará”.

El obispo de Roma es el obispo de la Iglesia que conserva el testimonio del martirio de Pedro y de Pablo. Juan Pablo II afirmó que «por un misterioso designio de la Providencia, Pedro termina en Roma su camino de seguimiento de Jesús y en Roma da esta prueba máxima de amor y de fidelidad. También en Roma, Pablo, el apóstol de los gentiles, da el testimonio supremo. La Iglesia de Roma se convertía así en la Iglesia de Pedro y de Pablo».

El ministerio de Pedro proviene de la voluntad de Jesús, que quiso que el primer Papa y sus sucesores fueran instrumentos a través de los cuales el Espíritu Santo construye y mantiene la unidad de la Iglesia. Se trata de una unidad interna que consiste en una sola fe, un solo bautismo, un solo Dios y Señor, y también de la unidad externa, que significa la unión de cada Iglesia diocesana con su obispo, que la preside, y de la Iglesia universal con el Papa.

El Papa, como Pedro, está llamado a confirmar a sus hermanos en la fe. El ministerio petrino ha hecho efectiva durante toda su historia la promesa de Jesús. Vivir en comunión de amor y de fe con el sucesor de Pedro enriquece la experiencia creyente de los cristianos y estrecha los lazos entre ellos como miembros vivos de la Iglesia. La romanidad ha estado muy presente en nuestra Iglesia en Cataluña. Así lo cantamos en el «Credo», la profesión de fe.

La visita ad limina Apostolorum afecta a toda la Iglesia diocesana. Todos los temas de conversación con el Papa y con los diferentes dicasterios romanos tienen como objetivo inmediato o mediato la situación y el bien de la comunidad diocesana y de todos los que la integran. Es también un motivo para estrechar los vínculos de comunión afectiva y efectiva con el sucesor de Pedro.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)