(Domingo, 08/09/2013) Este año la fiesta de la Natividad de la Virgen María coincide con el domingo. Es una fiesta mariana muy estimada en nuestra tierra. La tradición popular ha situado en este día la celebración de la fiesta de los santuarios marianos, entre nosotros especialmente aquellos que tienen sus raíces en las llamadas vírgenes […]
07 Sep, 2013
Església de Barcelona
(Domingo, 08/09/2013)
Este año la fiesta de la Natividad de la Virgen María coincide con el domingo. Es una fiesta mariana muy estimada en nuestra tierra. La tradición popular ha situado en este día la celebración de la fiesta de los santuarios marianos, entre nosotros especialmente aquellos que tienen sus raíces en las llamadas vírgenes encontradas. Por este motivo, hoy celebran su fiesta patronal muchos santuarios e incluso ermitas de nuestra tierra.
La piedad mariana es una de las herencias que hemos recibido de nuestra historia religiosa. En estos tiempos de tantas crisis de fe, los sacerdotes tienen la experiencia de cómo para muchos cristianos y cristianas, en los últimos momentos de su peregrinación terrenal, el recuerdo de la Virgen y de su devoción a ella –sea la de Montserrat, la de Nuria o cualquier otra- constituye una luz de fe y de esperanza, a la cual nadie, en aquellos últimos momentos, se niega a abrir el corazón.
De esta manera, la Virgen María es –siempre y todavía más en el momento de la muerte- “vida, dulzura y esperanza nuestra”, como decimos en la plegaria de la Salve. Uno de los textos de la misa de esta fiesta dice que es preciso que “la Iglesia se alegre en el nacimiento de la Virgen María, que fue para el mundo esperanza y autora de salvación”.
María ocupa un lugar privilegiado en la historia de la salvación y en la Iglesia, de tal manera que no cabe considerar la fe cristiana sin la presencia en ella de santa María. El misterio de la encarnación del Verbo es esencial en nuestra fe, y esta encarnación tuvo su realización en el seno virginal de María. María constituye la inefable intervención maternal, activa y generosa, en la misión del Hijo de Dios, que vino al mundo “por nosotros, los hombres, y por nuestra salvación”.
Otro texto de la “Liturgia de las horas” de este día –una antífona del oficio de lecturas o maitines- dice lo siguiente: “Hoy es el nacimiento de santa María Virgen; ella, con su santidad, ennoblece a todas las Iglesias”. Un primer sentido fundamental de esta afirmación es que cada una de las Iglesias diocesanas es una realización, en un lugar concreto, de la Iglesia santa de Dios, y que María, que es un miembro eminente de la Iglesia en sí misma, ennoblece en consecuencia a todas las Iglesias, porque da a todas ellas aquello que es esencial en la misión del Pueblo de Dios: hacer presente el Cristo viviente en cada tiempo y en cada lugar.
Otro sentido, complementario del primero y también fundamental, es que María arraiga y, por decirlo así, ayuda a encarnar a Jesús y a su Iglesia en cada lugar. Quizá pueda sorprender a algunos la multiplicidad de los títulos de María, cuando para el creyente la madre de Jesús fue y es una persona única y muy concreta. Sin embargo, en un segundo momento, se alcanza a comprender que estos mil nombres o advocaciones de María en la historia y en la geografía cristianas constituyen como una nueva dimensión maternal suya, haciéndose cercana y como familiar en cada lugar y en cada cultura.
Esto, como el lector comprenderá, es una realidad muy clara en nuestras tierras catalanas. La fiesta de hoy constituye una oportunidad para dar gracias a Dios por la existencia de nuestras muchas ermitas y santuarios marianos y por el calor cristiano que en éstos se conserva, precisamente en unos tiempos difíciles para la fe cristiana.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...