La gloria de Dios y la gloria del hombre

(Domingo, 23/01/2011) En la conferencia de prensa que ofreció la tarde del día 7 de noviembre, el padre Federico Lombardi, portavoz y director de la oficina de prensa del Vaticano, hizo esta declaración: “Ha sido un viaje muy expresivo que ha mostrado el valor de la religión y la presencia de Dios en la sociedad. […]

22 Ene, 2011
Església de Barcelona

image

(Domingo, 23/01/2011)

En la conferencia de prensa que ofreció la tarde del día 7 de noviembre, el padre Federico Lombardi, portavoz y director de la oficina de prensa del Vaticano, hizo esta declaración: “Ha sido un viaje muy expresivo que ha mostrado el valor de la religión y la presencia de Dios en la sociedad. La liturgia de esta mañana es la expresión más solemne, más articulada entre hombre y Dios que he visto durante los cinco años de pontificado”.

Se refería a la ceremonia de dedicación de la basílica de la Sagrada Familia, al conjunto del acto y sobre todo a la homilía del Santo Padre. Realmente hemos de dar gracias a Dios porque la originalidad del templo de Gaudí tuvo en Benedicto XVI un intérprete a la altura de la obra que se dedicaba a Dios. Esta obra fue definida por él como “un signo visible del Dios invisible, a cuya gloria se alzan estas torres, saetas que apuntan al absoluto de la luz y de Aquel que es la Luz, la Altura y la Belleza misma”.

La gloria de Dios es también la gloria del hombre. Y, negativamente, el ocaso de Dios es también el ocaso del hombre. Sin embargo, el Papa remarcó más el aspecto positivo: el valor del esfuerzo de la inteligencia humana capaz de construir una obra de arte a alabanza del Creador. Este tema tiene un lugar muy remarcable en la tradición cristiana. Ya san Irineo de Lión, en el siglo II de la era cristiana, decía que la gloria de Dios es el hombre viviente: Gloria Dei homo vivens.

Fue muy sugerente para nosotros la lectura que el Papa hizo de la persona y la obra de Gaudí. Algunos observadores expresaron su admiración por la calidad de la información del Papa sobre nuestro gran arquitecto. Fue especialmente feliz la afirmación de que a Gaudí le llegaba la inspiración a partir de los tres grandes libros en los que se alimentaba como hombre, como creyente y como arquitecto: “el libro de la naturaleza, el libro de la Sagrada Escritura y el libro de la Liturgia”.

Hay una armonía entre estos tres libros, ya que es el mismo Dios el que crea y el que salva. Benedicto XVI, en su reciente exhortación apostólica sobre la Palabra de Dios, nos habla de la “Cristología de la Palabra” y nos dice que “podemos contemplar así la profunda unidad en Cristo entre creación y nueva creación y de toda la historia de la salvación”. Jesús es el centro de la creación y de la historia, porque en Él se unen sin confusión el autor y su obra.

En la Sagrada Familia, el Papa nos invitó a unirnos en la glorificación de Dios ante aquel Cántico de las criaturas en piedra y en luz, porque –así nos lo recordó- Gaudí “introdujo piedras, árboles y vida humana dentro del templo para que toda la creación convergiera en la alabanza divina, pero al mismo tiempo sacó los retablos afuera, para poner ante los hombres el misterio de Dios, revelado en el nacimiento, pasión, muerte y resurrección de Jesucristo”.

El día anterior, en la plaza del Obradoiro, ante la catedral de Santiago, lugar también rebosante de arte, cultura y significado espiritual, Benedicto XVI unió a la gloria de Dios la gloria del hombre, ya que la causa de Dios y la causa del hombre, para nosotros, los cristianos, son inseparables, porque este Dios y este hombre son los que se han manifestado en Cristo de una manera histórica y concreta. Y confirmó esta afirmación diciendo: “Dejadme que proclame desde aquí la gloria del hombre, que advierta de las amenazas a su dignidad por el expolio de sus valores y riqueza originarios, por la marginación o la muerte infligidas a los más débiles y pobres”. Es un mensaje capaz de ilusionar a los cristianos de hoy. Pero no podemos olvidar que es también un mensaje muy exigente para los que llevamos el nombre de cristianos.

 

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, ¿por qué lloras?, ¿a quién buscas?

(Jn 20,1.11-18)