La Asunción de María

(Domingo, 12/08/2012) María es un nombre muy frecuente entre nosotros. A mediados de agosto los cristianos celebramos la fiesta de la Asunción de María. Es una entrañable fiesta mariana. La asunción de María a los cielos es un dogma proclamado en 1950 por el papa Pío XII. La verdad de la asunción fue reafirmada por […]

11 Ago, 2012
Església de Barcelona

(Domingo, 12/08/2012)

María es un nombre muy frecuente entre nosotros. A mediados de agosto los cristianos celebramos la fiesta de la Asunción de María. Es una entrañable fiesta mariana.

La asunción de María a los cielos es un dogma proclamado en 1950 por el papa Pío XII. La verdad de la asunción fue reafirmada por el Concilio Vaticano II, el cual expresa así la fe de la Iglesia: «La Virgen Inmaculada, que había sido preservada de toda mancha de pecado original, concluido el curso de su vida terrenal, fue llevada en cuerpo y alma hacia la gloria celestial y exaltada por Dios como Reina del universo, a fin de que gozara de una más plena semejanza con su Hijo, Rey de reyes y vencedor del pecado y de la muerte».

La fiesta de la Asunción de María proporciona a los cristianos una ocasión muy propicia para reflexionar acerca del futuro de su existencia en el más allá, en el cielo y en la tierra nuevos de que nos habla la revelación. Allí, después de la muerte y purificado de toda culpa, el hombre hallará su glorificación definitiva en Dios. Nos precede María, la Madre de Jesús, asunta en cuerpo y alma a los cielos.

El Concilio Vaticano II afirma que María, asunta al cielo, «no se ha desentendido de su dedicación salvadora, sino que con su intercesión múltiple continúa procurándonos los dones de la salvación eterna». La mediación de María continúa en la historia de la Iglesia y del mundo. María Asunta, con su amor maternal, cuida de los hermanos de su Hijo que todavía peregrinan y se hallan en medio de peligros y angustias hasta que sean conducidos a la patria bienaventurada.

La Madre de Jesús, glorificada en cuerpo y alma en el cielo, es una imagen y un principio de la Iglesia que ha de llegar a la plenitud en la gloria futura. Por eso María es un firme signo de esperanza y consuelo para el pueblo de Dios en marcha hasta que llegue el día del Señor.

El Catecismo de la Iglesia Católica lo expresa bellamente con estas palabras: «La Santísima Virgen María, concluido el curso de su vida terrenal, fue llevada en cuerpo y alma hacia la gloria celestial. Allí, participa ya de la gloria de la Resurrección de su Hijo, anticipando la resurrección de todos los miembros de su cuerpo.»

       † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)