(Domingo, 6/02/2014) El beato John Henry Newman, que fue cardenal de la Iglesia y un teólogo eminente, escribió estas palabras: » El cristianismo es una persona, y no cualquier persona sino la persona de Jesucristo; el cristianismo es Cristo». Por esto, el tiempo de Cuaresma es un tiempo muy propicio para preguntarnos: ¿qué concepto tenemos de […]
03 Abr, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 6/02/2014)
El beato John Henry Newman, que fue cardenal de la Iglesia y un teólogo eminente, escribió estas palabras: » El cristianismo es una persona, y no cualquier persona sino la persona de Jesucristo; el cristianismo es Cristo». Por esto, el tiempo de Cuaresma es un tiempo muy propicio para preguntarnos: ¿qué concepto tenemos de Jesucristo? ¿Lo conocemos de verdad? Los hombres nos hemos hecho diferentes conceptos de Cristo. Así, lo hemos considerado como hijo de Dios o como el Mesías prometido o como uno de los grandes maestros de la moral humana o como un revolucionario de su tiempo, etcétera.
La fe de la Iglesia nos invita a descubrir en Jesús de Nazaret al verdadero Hijo de Dios hecho hombre. Así lo profesamos y así lo confesamos los cristianos, esforzándonos en seguir su camino con amor y fidelidad. En la exhortación del papa Francisco titulada La alegría del Evangelio hay una clara insistencia en poner a Jesucristo en el centro de la vida cristiana y en el centro de la reforma de la Iglesia. Francisco lo hace diciendo: «Dios se nos ha manifestado en Jesucristo. No me cansaré de repetir aquellas palabras de Benedicto XVI que nos llevan al centro del Evangelio: ‘No se comienza a ser cristiano por una decisión ética o una gran idea, sino por el encuentro con un acontecimiento, con una Persona que da un nuevo horizonte a la vida y, con ello, una orientación decisiva’.»
«Sólo gracias a este encuentro o reencuentro con el amor de Dios -añade Francisco- que se convierte en feliz amistad, somos rescatados de nuestra conciencia aislada y de la autorreferencialidad». Este término es muy frecuente en el pensamiento del papa Francisco, ya desde los tiempos en que era arzobispo de Buenos Aires. Para él tiene este sentido: que la Iglesia no debe ser el centro de sí misma sino que se debe descentrar para centrarse en Jesucristo y evitar toda tentación de narcisismo y de autocomplacencia.
La Iglesia existe para dar a Jesucristo, fuente de gracia y de perdón para el mundo. En medio de la creciente indiferencia religiosa que hay hoy en nuestros ambientes, no faltan personas que buscan la verdad, que tienen sed de sentido, que tienen sed de Dios, el único absoluto. La salvación que nos trae Jesucristo es una salvación trascendente, que comienza en esta vida y la hace más humana, pero que tiene su cumplimiento en la eternidad.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...