Homilía del Sr. Cardenal en la Solemnidad de la Inmaculada Concepció

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Solemnitat de la Immaculada Concepció. Catedral de Barcelona, 8 de desembre de 2014.

Celebrem aquesta solemnitat en el context litúrgic d’Advent. Maria és la figura de l’Advent juntament amb Jesús. I ho és perquè fou escollida com a Mare del nostre Salvador. Per això, avui celebrem aquest do que Déu li va concedir: Maria fou concebuda sense pecat original. La nostra ciutat de Barcelona i la nostra Catedral des del segle XIII han manifestat aquesta fe mariana.

Acogemos en esta celebración de la Eucaristía un nutrido grupo de diáconos permanentes de las diócesis españolas que se han reunido estos días en Barcelona. Una de las funciones de los diáconos es servir al altar participando en el ministerio pascual del Señor. Estos hermanos nuestros han recibido la vocación del diaconado y han respondido con su familia en la misma generosidad de María. Esta modalidad del ejercicio permanente del diaconado fue restaurado en la Iglesia por el Concilio Vaticano II que se celebró hace 50 años.

Avui considerem dues veritats molt importants de la nostra fe:  la realitat del pecat original i, després, la victòria de la gràcia de Crist sobre el pecat, victòria que resplendeix de manera sublim en Maria Santíssima. L’existència del que l’Església denomina “pecat original” és d’una evidència esclafant. Per prendre’n consciència és suficient mirar a l’entorn nostre i especialment dintre de nosaltres mateixos, quan l’egoisme sembla que tingui més força que l’amor.

Tots ens fem alguna vegada aquesta pregunta: ¿D’on procedeix el mal? Especialment per a un cristià creient, l’interrogant és encara més profund: si Déu, que és Bondat absoluta, ho ha creat tot ¿d’on ve el mal? Les primeres pàgines de la Bíblia, les pàgines del Gènesi, responen precisament a aquesta pregunta fonamental que interpel·la a cada generació humana, amb la narració de la creació i de la caiguda dels nostres primers pares: Déu va crear l’home i la dona a la seva pròpia imatge i semblança perquè visquin. Però Déu no va crear la mort, sinó que aquesta va entrar en el món per l’enveja del diable, el qual, rebel·lant-se contra Déu, enganyà també als homes, induint-los a la desobediència. És el drama del mal ús de la llibertat humana que Déu accepta fins al fons per amor, però prometent que hi haurà un fill de dona que esclafarà el cap de l’antiga serp.

Aquesta dona és la Dona predestinada a ser Mare del Redemptor, Mare d’Aquell que es va humiliar fins a l’extrem per retornar-nos a nosaltres la nostra dignitat original, més encara, per donar-nos la filiació divina. Aquesta Dona, als ulls de Déu, té des de sempre un rostre i un nom: “Plena de Gràcia” (Lc 1, 28), com la saludà l’àngel en visitar-la a Natzaret i avui hem escoltat en l’Evangeli que hem proclamat. Ella és la nova Eva, destinada a ser mare de tots els redimits. Sant Andreu de Creta escrigué: “La Theotókos  Maria, el refugi comú de tots els cristians, fou la primera en ser alliberada de la primitiva caiguda dels nostres primers pares”. En l’oració col·lecta de la missa hem pregat dient que Déu “preparà una digna estança per al seu Fill i, en previsió de la seva mort, la preservà de tota màcula de pecat”.

La Immaculada Concepció és una veritat de la fe que els cristians joiosament hem de creure. Fou el Papa Pius IX, l’any 1854, qui va proclamar aquest dogma de fe, fonamentant-se en la fe de l’Església sobre aquest misteri marià. Recordem les paraules de Pius IX: “La Benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original”.

Malgrat aquesta prerrogativa que Maria va rebre de Déu, ella era una criatura humana com tots nosaltres, era un brot de la nostra nissaga. Ella també fou redimida pels mèrits infinits del Fill de les seves entranyes virginals. Per això ella està molt a prop nostre i la podem imitar en les actituds que tingué i que es fan ben paleses en el fragment evangèlic de l’anunciació que hem escoltat.

Aquesta consideració fa que nosaltres que som també homes i dones de fe que hem estat redimits com ella pels mèrits infinits de Jesucrist, podem imitar a Maria. Això demana que responguem a Déu amb el nostre “jo” humà, conscientment i lliurement i que en la nostra vida concreta visquem amb joia la fe que hem rebut. Potser pensem que avui això és impossible. Però com Maria ens cal escoltar la veu de l’àngel que ens parla per la fe: “A Déu res no li és impossible”. Si posem la nostra confiança en Déu tot serà possible. Déu està interessat en la nostra salvació i en la nostra santedat. Ho hem escoltat en el fragment de la carta de sant Pau als cristians d’Efes: “Déu ens elegí en ell abans de crear el món. Perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist”. El Senyor que vol tot això per a nosaltres, ens donarà tot l’ajut perquè puguem viure la joiosa i sublim vocació de ser fills i filles de Déu.

En el fragment de l’Evangeli d’avui, hem escoltat com l’àngel comunica a Maria la missió que Déu li confiava. L’àngel li digué: “Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim”. I Maria va acceptar generosament aquesta vocació divina, dient: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Aquesta fou l’actitud i l’actuació constant de Maria, de la “Plena de gràcia”. I aquesta és l’actitud i l’actuació que la nostra Mare del cel vol que tinguem tots nosaltres. Ens ho va dir en les noces de Canà, amb aquelles paraules que va dirigir als qui servien en el banquet de noces: “Feu tot el que Jesús us digui”.

Para ello, queridos hermanos y hermanas, hemos de imitar a María en la lectura y la escucha de la Palabra de Dios. Hay que poner de relieve la familiaridad de María con la Palabra de Dios, ésta es verdaderamente su misma casa, de la cual sale y entra con total naturalidad. Habla y piensa con la Palabra de Dios y ésta se convierte en palabra suya. Los pensamientos de María están en sintonía con el pensamiento de Dios. Al estar íntimamente penetrada por la Palabra de Dios, puede convertir-se en la Madre de la Palabra encarnada (cf. Benedicto XVI, Deus caritas est, 41).

María “llena de gracia”, la Madre de Dios es la figura de la Iglesia en la escucha de la Palabra de Dios, que en ella se hizo carne. María es, también, símbolo de la apertura a Dios y a los hermanos. Ella escuchaba la Palabra de Dios y respondía a esta Palabra con su Sí, tal y como hemos escuchado hoy en el Evangelio, porque ella practicaba aquello que nos dijo: “Haced todo lo que Jesús os diga”. Imitando a María, es como podemos vivir mejor este tiempo litúrgico de Adviento y así prepararnos debidamente para la celebración de la Navidad.