Seminario Conciliar de Barcelona, 10 de junio de 2017
Tobit 12,1.5-15.20. La pregària, acompanyada de les bones obres, és millor que aplegar l’or a mans plenes.
Marc 12,38-44. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites.
Corresponsables, servidors, voluntaris. Tres opcions que ens uneixen i poden ser viscudes per tots els qui aquest matí estem reunits al nostre Seminari de Barcelona per a celebrar l’Eucaristia: membres de diferents col·lectius de l’apostolat seglar, col·legi de diaques i voluntaris de la pastoral penitenciària. Un treball complementari cadascú des del seu carisma i responsabilitat en l’Església i una única eucaristia a la que ens congrega Jesús i celebrem amb plena comunió.
Junts hem escoltat la Paraula de Déu després d’un matí de trobada al nivell de cada àmbit pastoral i, també junts, celebrarem amb goig la presència del Ressuscitat en torn de la taula eucarística. Tot un reforçament per a la nostra fe i comunió eclesial i, alhora, una experiència d’entusiasme i impuls evangelitzador, en aquesta diada de l’apostolat seglar.
El text bíblic del llibre de Tobit que ha estat proclamat és un elogi de les bones obres fetes amb senzillesa i discreció i la clau que les omple de sentit és la pregària. Pregària de benedicció –“vosaltres beneïu el Déu del cel”– i pregària que es fa anunci –“feu conèixer les seves meravelles”–. Estem davant d’un programa de vida i d’un estil peculiar que mou a actuar, a fer de la pregària testimoni de vida, anunci del que realment es viu quan la relació amb Déu omple el cor i porta al compromís. Així és tot l’Evangeli quan hom tracta de viure segons ell.
Des d’aquesta perspectiva, tractem de contemplar el que hem realitzat i estem realitzant en els nostres respectius col·lectius i rellegir des de la fe i sentit d’Església el nostre compromís com a laics i laiques, com a diaques, com a voluntaris de la pastoral penitenciària. Ha ressonat amb força el verset de l’al·leluia dient-nos “Feliços els pobres en l’Esperit, perquè d’ells és el Regne del cel”. Des d’aquesta visió, el nostre treball de presència evangelitzadora pren una orientació que sempre haurem de tenir present, ja que serà l’estil que haurà de marcar tota la nostra trajectòria pastoral envers tothom, però especialment en els ambients de perifèria tant geogràfica com existencial.
Fixant-nos en l’Evangeli que hem escoltat, veiem que a Jesús li agrada la proposta de “contrast”. Mirem a qui posa per exemple davant les pretensions dels qui es creuen més forts. La confiança està a la part dels senzills i dels humils: l’exemple més clar, la viuda pobra. La desconfiança, d’altra part, l’origina l’orgull, la vanitat, l’ostentació, el poder. ¿Podem imaginar la cara de Jesús assegut a la porta del temple, veient entrar i sortir la gent? L’observació el fa parlar i dir el que pensa sobre el que veu: veu el que fan els rics i veu el que fan els pobres.
Observa la realitat, com fem tantes vegades nosaltres, i parla! La seva paraula porta a una actuació decidida i a fer una valoració no a favor dels rics i poderosos, sinó de la gent pobra i humil. Veu en els rics: la ostentació en el vestit, l’exigir deferències en el tracte, ocupar els primers llocs, aprofitar-se dels pobres –devorar els béns dels pobres, diu l’Evangeli–, fingir que preguen. Quina llista! Jesús ens posa en guàrdia d’actuar d’aquesta manera. També veu els pobres, es fixa en la seva aportació al temple, ara és una viuda pobra la que passa per la porta i posa tot el que té, no el que li sobra sinó allò que necessita per viure. Jesús alaba la generositat d’una persona “descartada” de la societat i la posa com exemple enfront de la parafernàlia dels qui estan utilitzant la religió en benefici propi.
Avui Jesús ens vol dir moltes coses, ens crida a viure un estil que ens identifiqui, que ens defineixi i ens faci signes vius de la seva presència alliberadora feta tota ells d’humilitat i generositat. Pensem en totes les nostres tasques i responsabilitats pastorals i sortim, sortim a anunciar Jesucrist, oberts a totes les realitats humanes en les que ens hem de fer presents i transformar segons l’Evangeli. Jesús ens diu: “No tingueu por, que jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món!”.
