Eucaristia conjunta de les trobades de Diaques, Apostolat Seglar i Pastoral Penitenciària

  Seminari Conciliar de Barcelona, 10 de juny de 2017 Tobit 12,1.5-15.20. La pregària, acompanyada de les bones obres, és millor que aplegar l’or a mans plenes. Marc 12,38-44. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Corresponsables, servidors, voluntaris. Tres opcions que ens […]

13 Juny, 2017
Església de Barcelona

 

Seminari Conciliar de Barcelona, 10 de juny de 2017

Tobit 12,1.5-15.20. La pregària, acompanyada de les bones obres, és millor que aplegar l’or a mans plenes.

Marc 12,38-44. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites.

Corresponsables, servidors, voluntaris. Tres opcions que ens uneixen i poden ser viscudes per tots els qui aquest matí estem reunits al nostre Seminari de Barcelona per a celebrar l’Eucaristia: membres de diferents col·lectius de l’apostolat seglar, col·legi de diaques i voluntaris de la pastoral penitenciària. Un treball complementari cadascú des del seu carisma i responsabilitat en l’Església i una única eucaristia a la que ens congrega Jesús i celebrem amb plena comunió.

Junts hem escoltat la Paraula de Déu després d’un matí de trobada al nivell de cada àmbit pastoral i, també junts, celebrarem amb goig la presència del Ressuscitat en torn de la taula eucarística. Tot un reforçament per a la nostra fe i comunió eclesial i, alhora, una experiència d’entusiasme i impuls evangelitzador, en aquesta diada de l’apostolat seglar.

El text bíblic del llibre de Tobit que ha estat proclamat és un elogi de les bones obres fetes amb senzillesa i discreció i la clau que les omple de sentit és la pregària. Pregària de benedicció  –“vosaltres beneïu el Déu del cel”–  i pregària que es fa anunci –“feu conèixer les seves meravelles”–. Estem davant d’un programa de vida i d’un estil peculiar que mou a actuar, a fer de la pregària testimoni de vida, anunci del que realment es viu quan la relació amb Déu omple el cor i porta al compromís. Així és tot l’Evangeli quan hom tracta de viure segons ell.

Des d’aquesta perspectiva, tractem de contemplar el que hem realitzat i estem realitzant en els nostres respectius col·lectius i rellegir des de la fe i sentit d’Església el nostre compromís com a laics i laiques, com a diaques, com a voluntaris de la pastoral penitenciària. Ha ressonat amb força el verset de l’al·leluia dient-nos “Feliços els pobres en l’Esperit, perquè d’ells és el Regne del cel”. Des d’aquesta visió, el nostre treball de presència evangelitzadora pren una orientació que sempre haurem de tenir present, ja que serà l’estil que haurà de marcar tota la nostra trajectòria pastoral envers tothom, però especialment en els ambients de perifèria tant geogràfica com existencial.

Fixant-nos en l’Evangeli que hem escoltat, veiem que a Jesús li agrada la proposta de “contrast”. Mirem a qui posa per exemple davant les pretensions dels qui es creuen més forts. La confiança està a la part dels senzills i dels humils: l’exemple més clar, la viuda pobra. La desconfiança, d’altra part, l’origina l’orgull, la vanitat, l’ostentació, el poder. ¿Podem imaginar la cara de Jesús assegut a la porta del temple, veient entrar i sortir la gent? L’observació el fa parlar i dir el que pensa sobre el que veu: veu el que fan els rics i veu el que fan els pobres.

Observa la realitat, com fem tantes vegades nosaltres, i parla! La seva paraula porta a una actuació decidida i a fer una valoració no a favor dels rics i poderosos, sinó de la gent pobra i humil. Veu en els rics: la ostentació en el vestit, l’exigir deferències en el tracte, ocupar els primers llocs, aprofitar-se dels pobres –devorar els béns dels pobres, diu l’Evangeli–, fingir que preguen. Quina llista! Jesús ens posa en guàrdia d’actuar d’aquesta manera. També veu els pobres, es fixa en la seva aportació al temple, ara és una viuda pobra la que passa per la porta i posa tot el que té, no el que li sobra sinó allò que necessita per viure. Jesús alaba la generositat d’una persona “descartada” de la societat i la posa com exemple enfront de la parafernàlia dels qui estan utilitzant la religió en benefici propi.

Avui Jesús ens vol dir moltes coses, ens crida a viure un estil que ens identifiqui, que ens defineixi i ens faci signes vius de la seva presència alliberadora feta tota ells d’humilitat i generositat. Pensem en totes les nostres tasques i responsabilitats pastorals i sortim, sortim a anunciar Jesucrist, oberts a totes les realitats humanes en les que ens hem de fer presents i transformar segons l’Evangeli. Jesús ens diu: “No tingueu por, que jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món!”.

 

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)