(Domingo, 09/03/2014) El miércoles pasado empezamos la Cuaresma con el rito tradicional de la imposición de la ceniza. Este gesto va acompañado de unas palabras evangélicas que son un resumen del tiempo que hemos iniciado: «Convertíos y creed en el Evangelio». El tiempo de Cuaresma es un camino hacia la Pascua pasando por la Pasión y la Cruz. […]
06 Mar, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 09/03/2014)
El miércoles pasado empezamos la Cuaresma con el rito tradicional de la imposición de la ceniza. Este gesto va acompañado de unas palabras evangélicas que son un resumen del tiempo que hemos iniciado: «Convertíos y creed en el Evangelio».
El tiempo de Cuaresma es un camino hacia la Pascua pasando por la Pasión y la Cruz. Quien quiere ser discípulo de Jesucristo «debe tomar su propia cruz y seguirle». El cristiano debe aceptar, como el Maestro, que es necesario que el grano de trigo caiga en la tierra y muera para que sea fecundo. Son las palabras de Jesús. Es la realidad diáfana de la vida.
Por eso la conversión que tenemos que hacer especialmente en Cuaresma es progreso y crecimiento humano y cristiano, ya que consiste fundamentalmente en morir a nuestro egoísmo y abrirnos al amor. Este es el camino de la vida, de la alegría y de la felicidad verdadera, aunque parezca una paradoja morir a uno mismo para vivir, darnos para poder reencontrarnos, empobrecernos para poder enriquecernos.
Una de las expresiones que el papa Francisco utiliza más a menudo es la de salir de uno mismo, o bien la del éxodo de sí mismo. Según el papa Francisco, el éxodo de sí mismo es el movimiento que debe caracterizar la vida del cristiano y, por extensión, la misma vida eclesial. Se trata de salir de uno mismo para llegar a donde está el otro para aliviar su sufrimiento y velar para que pueda desarrollarse plenamente como ser humano.
El papa Francisco nos invita a vivir nuestro propio éxodo, a comprometernos activamente en las realidades mundanas para transformarlas. Frente a la pasividad y el cansancio, exhorta a actuar especialmente en lo que él llama las periferias de la existencia, las geográficas y las existenciales.
El éxodo de sí mismo es un movimiento de descentramiento de nuestro ego para poner a Cristo en el centro. El tiempo de Cuaresma nos pide vivir momentos de desierto en medio del ruido y el frenesí de nuestro mundo. Nos pide crecer en el silencio y en la interioridad y vivir ratos de lectura contemplativa de la Palabra de Dios, ratos de oración sin perder nunca la esperanza.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...