(Domingo, 09/03/2014) El miércoles pasado empezamos la Cuaresma con el rito tradicional de la imposición de la ceniza. Este gesto va acompañado de unas palabras evangélicas que son un resumen del tiempo que hemos iniciado: «Convertíos y creed en el Evangelio». El tiempo de Cuaresma es un camino hacia la Pascua pasando por la Pasión y la Cruz. […]
06 Mar, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 09/03/2014)
El miércoles pasado empezamos la Cuaresma con el rito tradicional de la imposición de la ceniza. Este gesto va acompañado de unas palabras evangélicas que son un resumen del tiempo que hemos iniciado: «Convertíos y creed en el Evangelio».
El tiempo de Cuaresma es un camino hacia la Pascua pasando por la Pasión y la Cruz. Quien quiere ser discípulo de Jesucristo «debe tomar su propia cruz y seguirle». El cristiano debe aceptar, como el Maestro, que es necesario que el grano de trigo caiga en la tierra y muera para que sea fecundo. Son las palabras de Jesús. Es la realidad diáfana de la vida.
Por eso la conversión que tenemos que hacer especialmente en Cuaresma es progreso y crecimiento humano y cristiano, ya que consiste fundamentalmente en morir a nuestro egoísmo y abrirnos al amor. Este es el camino de la vida, de la alegría y de la felicidad verdadera, aunque parezca una paradoja morir a uno mismo para vivir, darnos para poder reencontrarnos, empobrecernos para poder enriquecernos.
Una de las expresiones que el papa Francisco utiliza más a menudo es la de salir de uno mismo, o bien la del éxodo de sí mismo. Según el papa Francisco, el éxodo de sí mismo es el movimiento que debe caracterizar la vida del cristiano y, por extensión, la misma vida eclesial. Se trata de salir de uno mismo para llegar a donde está el otro para aliviar su sufrimiento y velar para que pueda desarrollarse plenamente como ser humano.
El papa Francisco nos invita a vivir nuestro propio éxodo, a comprometernos activamente en las realidades mundanas para transformarlas. Frente a la pasividad y el cansancio, exhorta a actuar especialmente en lo que él llama las periferias de la existencia, las geográficas y las existenciales.
El éxodo de sí mismo es un movimiento de descentramiento de nuestro ego para poner a Cristo en el centro. El tiempo de Cuaresma nos pide vivir momentos de desierto en medio del ruido y el frenesí de nuestro mundo. Nos pide crecer en el silencio y en la interioridad y vivir ratos de lectura contemplativa de la Palabra de Dios, ratos de oración sin perder nunca la esperanza.
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... Ver másVer menos
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos