El Atrio de los Gentiles en Barcelona

(Domingo, 06/05/2012) Los próximos días 17 y 18 de mayo celebraremos en Barcelona una sesión del llamado Atrio de los Gentiles. Ya que es una realidad nueva, creo oportuno explicar su breve historia y su sentido. La sesión se centrará en el tema “Arte, belleza y trascendencia”.   El término Atrio de los Gentiles y […]

05 May, 2012
Església de Barcelona

(Domingo, 06/05/2012)

Los próximos días 17 y 18 de mayo celebraremos en Barcelona una sesión del llamado Atrio de los Gentiles. Ya que es una realidad nueva, creo oportuno explicar su breve historia y su sentido. La sesión se centrará en el tema “Arte, belleza y trascendencia”.  

El término Atrio de los Gentiles y la iniciativa de celebrar unas sesiones bajo este título fue una sugerencia del Papa Benedicto XVI, quien se propuso como principal objetivo de su pontificado abrir el acceso a Dios a la cultura o las culturas de hoy. Él ha manifestado que la dialéctica entre Ilustración, secularismo y fe, que durante mucho tiempo ha sido de contraposición y de exclusión mutua, ha de ser una verdadera oportunidad para un diálogo profundo de vanguardia, un desafío y también una gran posibilidad.

La primera referencia que hizo Benedicto XVI a esta iniciativa fue el 21 de diciembre de 2009, en su discurso a la Curia romana en la tradicional audiencia prenavideña. Después de referirse a su viaje a la República Checa, marcada –como otros países europeos- por un fuerte proceso de secularización, añadió estas palabras: “Creo que la Iglesia debiera, también hoy, abrir una especie de Atrio de los Gentiles, donde los hombres puedan entrar en contacto de algún modo con Dios sin conocerlo y antes de que hayan encontrado el acceso a su misterio, al servicio del cual está la vida interna de la Iglesia.”

El término Atrio de los Gentiles, elegido por el gran teólogo e intelectual que es Benedicto XVI, descubre la intención de esta iniciativa. Con este nombre era conocida una parte del templo de Jerusalén accesible a los llamados gentiles, es decir, los no judíos que se sentían atraídos por la creencia de Israel y deseaban rezar allí al único Dios, aunque no podían acceder y participar en la celebración del misterio, a cuyo servicio estaba dedicado el interior del templo.

La palabra atrio significa precisamente el patio de entrada a una casa o a un lugar, sea sagrado o profano. Este es un espacio ni totalmente ajeno al espacio religioso ni totalmente integrado a él. Es un espacio propedéutico o introductorio, un espacio de acogida y de encuentro entre los que se interesan por el sentido de la vida o por el mensaje de la fe y aquellos que quieren vivir esta fe, siempre con una actitud de escucha y de ganas de aprender.

Benedicto XVI, hablando del Atrio de los Gentiles, ha manifestado que al diálogo interreligioso se le debe añadir hoy sobre todo el diálogo con aquellos para quienes la religión es algo ajeno, para quienes Dios es desconocido pero que, a pesar de eso, no quisieran simplemente estar sin Dios, sino acercarse a Él al menos como desconocido.

La iniciativa del Atrio de los Gentiles se inscribe, por lo tanto, sobre todo en el diálogo entre la fe y la cultura, entre creyentes y no creyentes. Y por ello asume la realización de sus sesiones el Pontificio Consejo para la Cultura –el verdadero Ministerio de Cultura de la Iglesia–, que preside el cardenal Gianfranco Ravasi. La presentación de esta iniciativa se hizo en la ciudad de Bolonia, de gran tradición universitaria, y la primera sesión se celebró en París. Ahora será nuestra ciudad de Barcelona la que tendrá el gozo de acoger esta nueva sesión de una iniciativa que se caracteriza por un diálogo cordial y respetuoso entre creyentes y no creyentes.

       † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)