(Domingo, 25/08/2013) En su visita a Barcelona para la dedicación de la Basílica de la Sagrada familia, Benedicto XVI unió la belleza con la caridad diciéndonos aquellas entrañables palabras que me parece muy oportuno recordar textualmente: “He tenido el gozo de dedicar la basílica de la Sagrada Familia, que Gaudí concibió como una alabanza en […]
22 Ago, 2013
Església de Barcelona
(Domingo, 25/08/2013)
En su visita a Barcelona para la dedicación de la Basílica de la Sagrada familia, Benedicto XVI unió la belleza con la caridad diciéndonos aquellas entrañables palabras que me parece muy oportuno recordar textualmente: “He tenido el gozo de dedicar la basílica de la Sagrada Familia, que Gaudí concibió como una alabanza en piedra a Dios, y he visitado también una institución significativa de carácter benéfico-social”. Con estas palabras, el Papa hacía un resumen de aquellas horas memorables del domingo 7 de noviembre de 2010, en el que, después de la ceremonia de la mañana, y antes de retornar a Roma, por la tarde visitó la sede central de la Obra Diocesana del Nen Déu, especializada actualmente en la educación de niños y jóvenes que padecen discapacidades. Fue aquel un gesto tan humano y tan logrado que ya ha pasado a ser usual en los posteriores viajes pontificios.
Benedicto XVI añadió que estos dos actos eran “dos símbolos en la Barcelona de hoy de la fecundidad de la fe cristiana, que marcó también las entrañas de este pueblo y que, a través de la caridad y de la belleza del misterio de Dios, contribuye a crear una sociedad más digna del hombre”.
Estas palabras -crear una sociedad más digna del hombre- ¿no reflejan acaso uno de los problemas más vivos en la conciencia de muchas personas de todas las condiciones y de todas las creencias en estos momentos? A la Iglesia, que como dijo Benedicto XVI en su primera encíclica “no puede ni ha de emprender por cuenta propia la empresa política de realizar la sociedad más justa posible”, también “le interesa en gran manera trabajar por la justicia, esforzándose por abrir la inteligencia y la voluntad de las personas a las exigencias del bien”.
No se puede decir que la Iglesia esté inactiva ante las necesidades crecientes de esta hora. Son muchas las parroquias, las órdenes y las congregaciones religiosas, las entidades cristianas y civiles que trabajan al servicio del prójimo con el espíritu del buen samaritano. Lo hacen con creatividad y dando de sí todo lo que pueden e incluso, a veces, más de lo que humanamente pueden. Las Càritas diocesanas trabajan al límite de sus posibilidades.
El tercer objetivo del Plan Pastoral del Arzobispado de Barcelona, válido hasta el año 2015, propone la práctica de la solidaridad como expresión de la fe cristiana. Este objetivo se armoniza plenamente con una de las finalidades que Benedicto XVI señaló para el Año de la Fe que estamos celebrando. Nos dice que “el Año de la Fe será también una buena oportunidad para intensificar el testimonio de la caridad”.
La fe sin la caridad no da fruto y la caridad sin la fe sería un sentimiento constantemente sometido a la duda. La fe y el amor se necesitan mutuamente. La fe nos ayuda a reconocer el rostro de Jesucristo en los hermanos débiles y necesitados que piden nuestro amor. Las palabras del Señor son claras: “En la medida en que lo hicisteis a uno de estos hermanos míos tan pequeños, a mí me lo hicisteis”.
El apóstol Santiago nos dice en su carta que la fe sin las obras está muerta. A la luz de esta doctrina, y en medio de las muchas necesidades y dramas que provoca la actual situación de crisis, doy gracias a Dios por poder constatar un resurgir de la solidaridad en nuestra sociedad. Para los cristianos, este hecho es un signo de que la fe entre nosotros no está muerta.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...