Carta del Cardenal notificant la creació de la Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres del Consell Pastoral Diocesà i dels consells parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes Benvolguts i benvolgudes, Us lliuro aquestes lletres per a comunicar-vos una bona notícia. Desitjo informar-vos que, degudament assessorat, he demanat a […]

16 Jul, 2014
Església de Barcelona

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres del Consell Pastoral Diocesà i dels consells parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes

Benvolguts i benvolgudes,

Us lliuro aquestes lletres per a comunicar-vos una bona notícia. Desitjo informar-vos que, degudament assessorat, he demanat a la Congregació per a l’Educació Catòlica la creació de la Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes (FEHAG) a l’Arxidiòcesi de Barcelona. La creació d’aquesta nova Facultat s’ha anat gestant amb la col·laboració principalment dels Degans de la Facultat Eclesiàstica de Teologia de Catalunya i de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya. Els bisbes de les diòcesis de Catalunya n’estan assabentats i han manifestat la seva conformitat.

En l’Apèndix II de la Constitució Apostòlica “Sapientia Christiana”, de 1979, es parla de “sectors” dels estudis eclesiàstics ja existents en l’Església en aquell temps, i consten els estudis d’Història Eclesiàstica i d’Arqueologia cristiana, dels quals són una extensió els estudis de les Arts cristianes.

Els motius pels quals es desitja crear aquesta nova Facultat són fonamentalment tres. En primer lloc, avui es dóna molta importància al diàleg entre la fe i la cultura, entre el misteri cristià i les seves expressions culturals concretes i la cultura d’una societat cridada a redescobrir les seves arrels cristianes. L’existència d’aquesta Facultat Eclesiàstica promourà aquest diàleg i el situarà en un nivell universitari, que sigui una plataforma per a l’anunci de l’Evangeli.

En segon lloc, existeix una urgència intel·lectual que passa per l’enfortiment del diàleg entre la teologia i la filosofia cristianes amb la literatura i les arts. La teologia ha començat a dialogar també amb les arts i amb la ciència, i es plantegen moltes preguntes. L’art, particularment, presenta lectures que, des de la bellesa, traspuen teologia i demanen una atenció especial per part de la teologia catòlica oberta als diversos llenguatges interpretatius. L’art cristià és una de les grans aportacions del cristianisme a la cultura i constitueix un dels camps comuns sobre els quals construir una teologia atractiva i atraient, sensible i contemplativa.

I, en tercer lloc, és necessària una interpretació de la història que doni raó de l’esdevenir històric en una Europa que s’ha afaiçonat en bona part sobre les aportacions que persones, cultures i pobles han fet al projecte comú. I aquest projecte és impensable sense el cristianisme. L’estudi específic de la història de l’Església en un àmbit i nivell universitari pot prestar un servei molt útil i preuat, posant en relleu les arrels cristianes del nostre continent.

Tenim a casa nostra uns factors que afavoreixen la creació de la FEHAG. N’explicito només tres. El primer, contempla la nostra ciutat amb una llarga tradició intel·lectual eclesiàstica que ha treballat sobre la història de l’Església al nostre país. A l’arxidiòcesi hi ha hagut i hi ha persones i institucions que han fet i fan aportacions importants a l’estudi de la història eclesiàstica, a l’arqueologia i a l’art cristià mitjançant congressos, publicacions i biblioteques especialitzades. Així, l’any 1925 es va fundar a la Balmesiana una de les revistes espanyoles més antigues en aquest camp de la investigació: “Analecta Sacra Tarraconensia”.

Un segon factor contempla Barcelona com una ciutat que posseeix una gran riquesa artística, arqueològica i arxivística. Els segles IV – VII estan molt ben representats a Barcelona, Tarragona, Terrassa i Girona. El període romànic compta amb el gran Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i amb el Museu Episcopal de Vic, amb peces úniques. Tenim també el Museu Marés, el Museu Diocesà de Barcelona (la Pia Almoina) i altres museus. Les esglésies gòtiques són un dels símbols de Barcelona, i sobretot ho és la basílica de la Sagrada Família, del genial Antoni Gaudí, dedicada pel Papa Benet XVI (2010). És el genial arquitecte el que donarà nom a la nova Facultat. La Sagrada Família és el primer símbol de la ciutat comtal, reconegut com a tal per tot el món. La nova Facultat pot treure un bon partit d’aquesta riquesa històrica “in situ”.

El tercer factor ens fa considerar que la nova Facultat pot oferir una formació a persones de Catalunya, de la resta d’Espanya i de tot el món. De fet, en aquests moments, no existeix en aquest àmbit territorial cap Facultat Eclesiàstica amb aquestes característiques. Historiadors, arqueòlegs i experts en arts cristianes i en patrimoni cultural poden trobar en la FEHAG un centre que respongui a les seves necessitats i projectes.

Cada dia serà més important, també per a l’evangelització, la preparació de persones que presentin amb competència i objectivitat la realitat del patrimoni artístic religiós i el seu sentit i finalitat. La FEHAG pot oferir aquesta formació a joves i a adults que desitgen ampliar els seu coneixement sobre aquesta realitat del país.

Tenim infraestructures que fan viable la creació de la nova Facultat. L’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, seu de la Facultat de Teologia i de la Facultat de Filosofia, amb la Biblioteca Pública i Episcopal del Seminari de Barcelona, amb 400.000 volums i 500 revistes i amb amplis sectors dedicats a la història de l’Església. També tenim la Biblioteca Balmesiana, amb 50.000 volums i 200 revistes.

Afavoreix la viabilitat del projecte el claustre de professors que ja està cobert i el pla d’estudis que s’inspira en el de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma. Els professors de la Facultat “Antoni Gaudí” provenen fonamentalment del Departament d’Història Eclesiàstica de la Facultat de Teologia, del Departament d’Humanitats de la Facultat de Filosofia i de l’Aula d’Història Eclesiàstica. La nova Facultat comptarà des de la seva creació amb una revista d’història de l’Església, altament especialitzada, “Analecta Sacra Tarraconensia”.

La petició de la creació de la nova Facultat s’ha lliurat amb tots els requisits necessaris a la Congregació per a l’Educació Catòlica, per tal d’obtenir-ne l’aprovació. Desitgem molt que la FEHAG comenci a l’inici del curs acadèmic 2014-2015.

Atesa la importància eclesial, cultural i pastoral de la Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, us demano a tots la vostra important col·laboració, informant els vostres feligresos, joves i adults, de l’obertura d’aquesta Facultat i dels estudis que ofereix.

Amb una salutació molt cordial,

 

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

Barcelona, 16 de juliol de 2014

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)