Carta del arzobispo pidiendo oraciones por la lluvia

A los presbíteros, diáconos, religiosos, religiosas, laicos y laicas, miembros de los consejos pastorales parroquiales y arciprestales, escuelas cristianas, maestros y profesores de religión, dirigentes de movimientos, asociaciones y otras entidades diocesanas   Queridos hermanos y hermanas en Cristo, Una de las grandes preocupaciones, no sólo de los que viven en el mundo rural sino […]

02 Feb, 2016
Església de Barcelona

A los presbíteros, diáconos, religiosos, religiosas, laicos y laicas, miembros de los consejos pastorales parroquiales y arciprestales, escuelas cristianas, maestros y profesores de religión, dirigentes de movimientos, asociaciones y otras entidades diocesanas

 

Queridos hermanos y hermanas en Cristo,

Una de las grandes preocupaciones, no sólo de los que viven en el mundo rural sino también en las ciudades, y no sólo en estas tierras de Cataluña sino también en el resto de España, es la falta de lluvia, la gran sequía que padecemos.

No quisiera dejar pasar más tiempo sin hacerme eco de esta preocupación. Quiero hacer realidad, una vez más, lo que proclama el Concilio Vaticano II en la Constitución sobre la Iglesia en el mundo actual: «El gozo y la esperanza, la tristeza y la angustia de los hombres de nuestro tiempo, sobre todo de los pobres y de todos los afligidos, son también gozo, esperanza, tristeza y angustia de los discípulos de Cristo y no hay nada verdaderamente humano que no tenga resonancia en su corazón». (GS 1)

Os pido a todas las comunidades de la archidiócesis que os hagáis eco de la preocupación por la sequía. Apoyándonos en las palabras de Jesús, «lo que pidáis al Padre en mi nombre yo os lo concederé» (Jn 14, 13), y en el ejemplo del profeta Elías, tal como lo recoge el apóstol Santiago en su carta: «Elías era un hombre de igual condición que nosotros; oró insistentemente para que no lloviese, y no llovió sobre la tierra durante tres años y seis meses. Después oró de nuevo y el cielo dio lluvia y la tierra produjo su fruto» (St 5, 17-18), os pido que hagáis preces, diariamente, en la Eucaristía, para pedir la lluvia; incluso podríais organizar rogativas con la misma intención (*). Sólo el Señor es capaz de cambiar el devenir de las cosas. Él quiere contar, ciertamente, con nuestra ayuda pero, muchas veces, nuestra ayuda no puede ser otra que pedir insistentemente, como la viuda inoportuna del Evangelio.

Ojalá que nuestra oración sincera, confiada y perseverante pueda alcanzar la tan deseada agua para los campos, pueblos y ciudades. Ojalá que de la necesidad de esta agua de lluvia seamos capaces de pasar a desear, acoger, el agua viva del Espíritu que Dios concede siempre sin medida.

Con mi afecto y bendición,

 

† Juan José Omella Omella

Arzobispo de Barcelona

 

(*) En la oración de los fieles de la Eucaristía, en la oración de vísperas de la liturgia de las horas, y también en la oración personal, se sugiere el siguiente texto:

“Por la lluvia que ha de traer el agua que nuestra sociedad necesita: que Dios,

providente y bueno, nos la conceda como una bendición que baje del cielo hasta nosotros”.

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)