¡Bienvenido a Barcelona, Santo Padre!

(Domingo, 07/11/2010)  La visita a Roma, sin ser una obligación, ha sido y sigue siendo un deseo muy común entre los cristianos. Ya en los primeros siglos cristianos, y sobre todo a lo largo de la época medieval, la peregrinación a Roma constituía un acontecimiento espiritual para muchos fieles de Europa. El motivo –intensificado sobre […]

06 Nov, 2010
Església de Barcelona

image

(Domingo, 07/11/2010) 

La visita a Roma, sin ser una obligación, ha sido y sigue siendo un deseo muy común entre los cristianos. Ya en los primeros siglos cristianos, y sobre todo a lo largo de la época medieval, la peregrinación a Roma constituía un acontecimiento espiritual para muchos fieles de Europa. El motivo –intensificado sobre todo a partir del año 1300 con la institucionalización de los Años Santos– era venerar las tumbas de los apóstoles Pedro y Pablo, y también visitar la comunidad cristiana de Roma y ver y recibir la bendición del sucesor de Pedro, el Papa. Los cristianos siempre, en el pasado y en el presente, han visitado Roma.

Pero en nuestra época se ha consolidado un hecho eclesial nuevo: es el obispo de Roma quien visita las otras Iglesias locales. Estos viajes apostólicos los inició Pablo VI de una manera limitada y Juan Pablo II los realizó de manera totalmente nueva y desbordante. Como en tantas otras cosas, esto, que parece una novedad, más bien es un retorno a la tradición más antigua. Leemos en el libro de los Hechos de los Apóstoles 9, 32 que “Pedro iba de un lugar a otro visitando a los santos”, esto es, a los cristianos y las cristianas de aquellas comunidades iniciales.

Hoy nuestra diócesis vive la alegría de la visita de nuestro estimado Santo Padre Benedicto XVI, quien ha querido continuar la práctica pastoral de su predecesor en este aspecto de su ministerio. Por eso, llenos de gozo y agradecidos, le decimos: “¡Bienvenido a Barcelona, Santo Padre!”

Con nuestra bienvenida, hemos de esforzarnos para no quedarnos en los aspectos meramente externos del acontecimiento y sintonizar con su significado más profundo y con las intenciones de la visita que sabemos son también las del Papa.

Tales intenciones las expresó de forma sintética y muy clara Juan Pablo II el año 1980 en un discurso a sus colaboradores de la Curia romana: “Estos viajes son visitas realizadas a cada Iglesia local y sirven para mostrar el lugar que ocupan en la constitución de la Iglesia. Como ya he dicho en otra ocasión, cada viaje del Papa es una auténtica peregrinación al santuario vivo del Pueblo de Dios”.

En esta perspectiva el Papa viaja sostenido, como Pedro, por la oración de toda la Iglesia, para anunciar el Evangelio, para “confirmar a sus hermanos” en la fe, para animar y consolar a la Iglesia, para salir al encuentro de los hombres y las mujeres. Son viajes de fe, de oración, ocasiones de catequesis, de anuncio evangélico, viajes de amor, de paz, de fraternidad universal.

El Santo Padre, que viene a visitarnos, ha de hallar en nosotros a unos cristianos que queremos recordar y vivir aquello que el apóstol Pedro decía a sus destinatarios: “Glorificad en vuestros corazones a Cristo Señor y estad siempre prontos para dar razón de vuestra esperanza a todo el que os la pidiere” (1 Pe 3, 15). Queremos ser cristianos alegres por el don de la fe recibida y por la condición de ser hijos e hijas de Dios y miembros de la Iglesia, y alegres también por ser amigos de Cristo, escogidos por Él y enviados por Él a evangelizar.

Con nuestra bienvenida al Santo Padre que nos visita, queremos disponer nuestros corazones para escuchar su palabra y ponerla en práctica.

 

† Lluís Martínez Sistach

  Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)