“Arte, belleza y trascendencia”

(Domingo, 13/05/2012) El llamado Atrio de los Gentiles es una iniciativa todavía muy joven. Hace poco tiempo fue presentado en Bolonia. Los próximos días 17 y 18 de mayo tendremos en Barcelona una sesión, centrada en las relaciones entre las artes, la belleza y la fe cristiana, que tiene este lema: “Arte, belleza y trascendencia”. […]

12 May, 2012
Església de Barcelona

(Domingo, 13/05/2012)

El llamado Atrio de los Gentiles es una iniciativa todavía muy joven. Hace poco tiempo fue presentado en Bolonia. Los próximos días 17 y 18 de mayo tendremos en Barcelona una sesión, centrada en las relaciones entre las artes, la belleza y la fe cristiana, que tiene este lema: “Arte, belleza y trascendencia”. En la elección del tema ha influido la belleza de la basílica de la Sagrada Familia.

Benedicto XVI, en su mensaje enviado al encuentro de París, dijo que “se abría un gran atrio para dar un nuevo impulso al encuentro respetuoso y amistoso entre personas de convicciones diferentes”. Esta finalidad sin duda es muy necesaria en el momento presente. Por eso, el Papa se dirigió a los jóvenes –especialmente presentes en el encuentro en la catedral de Nôtre-Dame- diciéndoles: “De vosotros depende, queridos jóvenes, conseguir que en vuestro país y en Europa creyentes y no creyentes descubran el camino del diálogo. Se trata de construir un mundo de libertad, de igualdad y de fraternidad, en el que creyentes y no creyentes deben sentirse libres de serlo, iguales en sus derechos de vivir la vida personal y comunitaria en fidelidad a sus convicciones, y deben ser hermanos entre si”.

Queremos que este espíritu de diálogo amistoso y respetuoso también presida la sesión del Atrio de los Gentiles que se celebrará los próximos días 17 y 18 de mayo en nuestra ciudad de Barcelona. Esta sesión del Atrio de los Gentiles la dedicaremos a dialogar creyentes y no creyentes sobre “Arte, belleza y trascendencia” y se articulará en tres momentos de diálogo académico entre expertos -en el Museo Nacional de Arte de Cataluña, en la Universidad de Barcelona y en el Institut d’Estudis Catalans-, para concluir con un acto en la Basílica de la Sagrada Familia, titulado “El diálogo de las voces: poesía y música”.

San Pedro dice a la comunidad cristiana: “Estad siempre prontos para dar razón de vuestra esperanza a todo el que os la pidiere”. También esto motiva estos espacios o atrios de diálogo entre creyentes y no creyentes. Una de las finalidades del Atrio de los Gentiles es reunir a sus interlocutores creyentes y no creyentes, creando un puente de apertura y de encuentro entre ellos. La cuestión de Dios no ha de estar ausente de los grandes interrogantes de nuestro tiempo.

Nos acompañará el cardenal Gianfranco Ravasi, presidente del Pontificio Consejo para la Cultura, que es el alma de estos encuentros. Él fue el promotor del encuentro de Benedicto XVI con 300 artistas contemporáneos el 21 de noviembre de 2009, en la Capilla Sixtina de la Ciudad del Vaticano. Observando el presente con realismo, se constata la veracidad de aquello que afirmó el papa Pablo VI: que el divorcio entre la fe y la cultura es uno de los dramas de nuestra época. Los creyentes se sienten tentados de aislarse, de encerrarse en el ámbito de la vivencia de la fe, de dedicar sus energías tan sólo al trabajo intraeclesial. Lo he dicho en diferentes ocasiones y ahora lo repito: por fidelidad a nuestra fe, no podemos encerrarnos en un gueto. Esto sería ir contra la tradición secular de la Iglesia, que siempre se ha confrontado con las culturas de las distintas épocas. Queremos abrirnos al diálogo con la cultura –o las culturas- de hoy con humildad y realismo. Pero también con ilusión y confianza.

Cobijados por estas instituciones tan importantes de nuestra sociedad y de nuestra cultura, nos encontraremos, los próximos días, creyentes y no creyentes, para dialogar sobre cómo el arte y la belleza pueden ser hoy un camino de acceso a la trascendencia y, en definitiva, a Dios, ya que, como afirmó Benedicto XVI, ésta es la verdadera “cuestión capital”. Me complace invitar al mundo cultural de Barcelona y de Cataluña, que ha sido tierra de grandes artistas y donde las artes plásticas tienen mucha tradición, a participar en este acontecimiento de un diálogo amistoso y respetuoso entre las artes y la fe cristiana, entre creyentes y no creyentes.

       † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)