A la espera de fumata blanca

(Domingo, 03/03/2013) Nuestro estimado Santo Padre Benedicto XVI ha renunciado a su ministerio de obispo de Roma y sucesor de san Pedro. Desde el 28 de febrero a las 8 de la tarde, la Iglesia de Jesucristo no tiene Papa, hay lo que llamamos sede vacante. La Iglesia de Roma no tiene obispo y es […]

02 Mar, 2013
Església de Barcelona

(Domingo, 03/03/2013)

Nuestro estimado Santo Padre Benedicto XVI ha renunciado a su ministerio de obispo de Roma y sucesor de san Pedro. Desde el 28 de febrero a las 8 de la tarde, la Iglesia de Jesucristo no tiene Papa, hay lo que llamamos sede vacante. La Iglesia de Roma no tiene obispo y es preciso elegir un nuevo obispo de Roma, que es también el sucesor de san Pedro.

Hacía casi seiscientos años que los Papas no renunciaban y la sede de Roma quedaba vacante por la muerte del Santo Padre. Benedicto XVI ha roto esta larga tradición a la que estábamos acostumbrados y ha renunciado. Para todos fue una sorpresa, algo inédito.

El Papa Benedicto XVI dio esta importante noticia el día 11 de febrero, festividad de Nuestra Señora de Lourdes. Lo hizo con un escrito breve, pero perfecto y en latín. Comenzó diciendo que lo había reflexionado repetidamente en su conciencia ante Dios. No fue una decisión poco reflexionada. Hombre intelectual, lúcido y de profunda espiritualidad, no podía tomar de otra manera esta importante decisión para la Iglesia.

El Papa Benedicto XVI nos ha explicado las razones por las que ha renunciado a su ministerio. Las menciona dos veces en su breve intervención. Ha llegado a la certeza de que, debido a su edad avanzada, ya no tiene las fuerzas para ejercer de manera adecuada el ministerio petrino. Y nos dice también que para gobernar la barca de san Pedro y anunciar el Evangelio hoy en nuestro mundo se necesita el vigor tanto del cuerpo como del espíritu, que el Papa constata que le falta en los últimos meses y reconoce su incapacidad para ejercer bien el ministerio que le fue encomendado.

Estas razones ponen claramente de relieve la profunda espiritualidad del Santo Padre y su gran amor a la Iglesia, a la que siempre ha querido servir bien y de manera adecuada. Este amor a la Iglesia le ha llevado a la conclusión de que, si no podía continuar sirviéndola adecuadamente, como ya había anunciado de alguna manera el año 2010, era necesario que renunciase y que se pudiera elegir un nuevo Santo Padre. Benedicto XVI no ha querido nunca servirse de la Iglesia, sino servir a la Iglesia. Es un gran testimonio para toda la Iglesia y para el mundo.

Su renuncia manifiesta también la humildad del Santo Padre, que reconoce –como nos ha dicho- su incapacidad para ejercer bien su ministerio. Una humildad que es el reconocimiento de la verdad.

Una vez más, hemos de agradecer a Benedicto XVI este nuevo ejemplo que nos ha dado.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)