Carta dominical | «Un tiempo de espera confiada»

Adviento es una palabra latina que significa llegada. En el mundo antiguo este término se usaba para designar la visita de un rey o de un funcionario real a alguna provincia. Los cristianos asumieron esa palabra para referirse a la venida de Jesucristo. Para los cristianos, Cristo es el rey de reyes, el Señor de […]

25 Nov, 2021
Església de Barcelona

Adviento es una palabra latina que significa llegada. En el mundo antiguo este término se usaba para designar la visita de un rey o de un funcionario real a alguna provincia. Los cristianos asumieron esa palabra para referirse a la venida de Jesucristo. Para los cristianos, Cristo es el rey de reyes, el Señor de señores, (cf. Ap 17,14) que ha llegado a nuestra vida para llenarla de alegría.

El Adviento nos prepara para recibir la más bella de todas las noticias. Jesús es el enviado del Padre que ha venido a nuestro mundo para entregarnos su vida. Dios se hace pequeño y pobre, y viene a vernos para quedarse con nosotros.

Quisiera proponeros la lectura de una carta de san Pablo que nos puede ayudar a preparar este tiempo de Adviento. Es un fragmento de la primera carta a los Tesalonicenses, en la que el Apóstol nos invita a estar atentos a la venida del Señor con fe, esperanza y amor (cf. 1 Te 5, 8-11).

Este tiempo litúrgico nos prepara interiormente para contemplar cómo la fe cristiana comenzó de la manera más frágil posible. Dios se manifestará como un niño pobre y desvalido en Navidad. Y es precisamente este pequeño niño el que nos invita a poner nuestra vida en manos de Dios. Abramos el corazón al Señor y pidámosle que nos ayude a tener fe, como aquel buen padre del que nos habla el Evangelio: «Creo, pero ayuda mi falta de fe» (Mc 9,24).

Adviento es también un tiempo de esperanza. En algunos momentos de nuestra vida podemos sentirnos inundados por las dudas, la tristeza o el miedo. No temamos. Jesús ha venido para devolvernos la esperanza. Con él siempre volveremos a ponernos en pie. Con Cristo siempre podremos decir al Padre: «Protégeme, Dios mío, que me refugio en ti» (Sal 15,1).

La Liturgia de Adviento nos recuerda que Jesús es el Emmanuel, el Dios con nosotros. Jesús quiere estar con nosotros porque nos ama y porque quiere compartir nuestras alegrías y tristezas. En el inicio de este tiempo de gracia, pidámosle que nos haga estar atentos para escuchar la voz de los más vulnerables, que están más cerca de nosotros de lo que nos pensamos. Sepamos ponernos al servicio de todos los hombres y mujeres, llevándoles también la Buena Nueva del Evangelio.

El Adviento es, ante todo, un tiempo de alegría. Una verdadera alegría que, como decía el papa Benedicto XVI, viene de «sentir que un gran misterio, el misterio del amor de Dios, visita y colma nuestra existencia personal y comunitaria». Y añade con gran sabiduría: «para alegrarnos, no sólo necesitamos cosas, sino también amor y verdad: necesitamos al Dios cercano que calienta nuestro corazón y responde a nuestros anhelos más profundos. Este Dios se ha manifestado en Jesús, nacido de la Virgen María.» (Angelus, 13-XII-2009).

Queridos hermanos y hermanas, Adviento es un tiempo de espera confiada. Dejemos que, durante estas cuatro semanas, Dios entre en nuestras vidas y las llene de fe, esperanza y amor para poder contemplar con profunda alegría el Misterio de la Navidad.

Os deseo a todos un buen y provechoso tiempo de Adviento.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)